Teodoric III (rei dels francs)

Teodoric III

Nom original	(la) Theudoricus
Biografia
Naixement	dècada del 650 valor desconegut
Mort	691 ^(Gregorià) (24/34 anys) valor desconegut
Sepultura	Arràs
Rei de Nèustria, Borgonya i Austràsia
673/675 – 691
← Clotari III Clodoveu IV →
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	monarca
Activitat	(Floruit: segle VII )
Altres
Títol	Rei dels francs (679–691) Rei dels francs (673–691)
Família	Dinastia merovíngia
Cònjuge	Clotilde Doda
Fills	Chrodelind von Franken, Clodoveu IV, Khildebert III
Pares	Clodoveu II   i Bathilda d'Ascània
Germans	Khilderic II Clotari III
Parents	Clotari IV, infant putatiu Berta de Prüm, infant putatiu
Llista Rei dels francs 679 – 691 ← Dagobert II – Clodoveu IV → Rei dels francs Nèustria 675 – 679 ← Khilderic II – cap valor → Rei dels francs Nèustria 673 – 673 ← Clotari III – Khilderic II →

Teodoric III^[1] (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort. A partir de l'any 679 també esdevingué rei d'Austràsia convertint-se així en el rei de tots els francs.^[2]

Família

Teodoric fou el tercer fill de Clodoveu II i Bathilda. Teodoric es va casar amb Clotilde, filla d'Ansegisel i Bega d'Andenne de Landen. Tingueren tres fills:

• Bertrada de Prüm (676-740), casada amb Martí de Laon.
• Clodoveu IV (682-695), futur rei dels francs
• Khildebert III (683-711), conegut com "El Just", futur rei dels francs a la mort del seu germà gran.

També va estar casat amb Amalaberga, amb la que hauria tingut una filla i, potser, un nombre de fills indeterminat.

Regnat

Teodoric va succeir el seu germà gran Clotari III als regnes de Nèustria i Borgonya quan aquest morí sense descendència el 673. Teodoric III va heretar la corona per la voluntat d'Ebroí, el majordom de palau de Nèustria i tutor de Teodoric. Ebroí que era qui ostentava el poder real del regne i a les mans del qual el jove Teodoric era només un rei titella.

Però la noblesa local no estava conforme amb la proclamació de Teodoric, que Ebroí havia fet sense consultar-los. Aprofitant la situació, el segon fill de Clodoveu i germà gran de Teodoric, el rei Khilderic II d'Austràsia, va envair Nèustria. Va fer desterrar Ebroí i Teodoric va ser tonsurat (els cabells eren el símbol de la reialesa merovíngia) i obligat a recloure's al monestir de Saint-Denis. Però el govern de Khilderic no va ser del grat de la noblesa neustriana i Teodoric va aconseguir recuperar el tron quan el seu germà fou assassinat, l'any 675.

Quan el successor Khilderic, Dagobert II, va morir l'any 679, va aconseguir ser proclamat rei d'Austràsia, malgrat l'oposició del majordom austrasià Pipí d'Héristal. L'any 681 el majordom de Nèustria Varató va signar la pau amb Pipí, però a la mort de Varató el nou majordom Bertar va entrar amb guerra contra Nèustria.

Els exèrcits austrasians (comandats per Pipí) i el combinat neustrià i borgonyó (comandats per Bertar i Teodoric, que era neustrià de naixement) es van enfrontar a la batalla de Tertry l'any 687. La victòria d'Austràsia va ser determinant per assegurar la prevalença d'aquest regne i la seva noblesa sobre la resta de l'estat franc. La derrota també va deixar a Teodoric sense cap mena de poder de decisió; rei només en el nom.

Vegeu també

• Dinastia merovíngia
• Cronologia de la història de França

Notes

1. Com en la majoria de noms bàrbars que apareixen en textos romans, existeixen diverses versions del nom llatinitzat: Theuderich, Theoderic, o Theodoric. El nom va evolucionar al francès "Thierry"
2. «Teodoric III (rei dels francs)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

• Fouracre, Paul; Gerberding, Richard A. Late Merovingian France: History and Hagiography, 640-720 (en anglès). Manchester University Press, 1996. ISBN 978-0-7190-4791-6. 
• Verseuil, Jean. Les rois fainéants: De Dagobert à Pépin le Bref (629-651) (en francès). París: Critérion, 1996, p. 179–199. ISBN 978-2-7413-0196-7. 
• Wallace-Hadrill, John Michael. «V. Les rois faineants». A: The long-haired kings: and other studies in Frankish history. Methuen, 1962. 
• Wood, Ian. The Merovingian Kingdoms 450 - 751. Routledge, 2014, p. 221, 227, 362. ISBN 978-1-317-87116-3. 
• Carlrichard Brühl; Theo Kölzer; Martina Hartmann Die Urkunden der Merowinger (en alemany i llatí). 2 vols. Hannover: Hahn, 2001. ISBN 978-3-7752-5464-9.