La psicodinàmica o psicologia dinàmica és la teoria i l'estudi sistematitzat de les forces psicològiques que actuen sobre el comportament humà, emfatitzant la interacció entre les motivacions subconscients i conscients.[1]
El concepte original de psicodinàmica va ser desenvolupat per Sigmund Freud[2] Freud suggerí que els processos psicològics són fluxos de psicoenergia en un cervell complex, establint-se una psicodinàmica en la base de l'energia psicològica que es refereix a la libido.
La psicoteràpia psicodinàmica és una forma menys intensiva comparada amb la psicoanàlisi clàssica practicada pels freudians estrictes, demana sessions d'una vegada a la setmana en lloc de 3 a 5 vegades a la setmana típiques de la tradició psicoanalítica.
Les teràpies psicodinàmiques depenen d'una teoria de conflictes interns que surten a la llum com comportament o emocions. Generalment un conflicte és subconscient.[3]
Freud proposà que l'energia psicològica era constant per tant els canvis emocionals consisteixen només en desplaçament i que tendeixen a descarregar-se per la catarsi.[4]
↑Bowlby, John. Attachment and Loss: Vol I, 2nd Ed.. Basic Books, 1999, p. 13–23. ISBN 0-465-00543-8.
↑Adapted from Corsini and Wedding 2008; Corsini, R. J., & Wedding, D. (2008) Current Psychotherapies, 8th Edition. Belmont, CA.: Thomson Brooks/Cole. (pp. 15-17).
↑Robertson, Robin; Combs, Allan. Chaos theory in Psychology and Life Sciences. LEA, Inc., 1995, p. (83). ISBN 0805817379.