Teresa Porzecanski

Plantilla:Infotaula personaTeresa Porzecanski
Biografia
Naixement5 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatUruguai Uruguai
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòloga, poetessa, novel·lista, escriptora, escriptora de contes Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig i poesia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Facebook: teporce X: malenagata05 LinkedIn: teresa-porzecanski-063937114 Modifica el valor a Wikidata

Teresa Porzecanski (Montevideo, 5 de maig de 1945) és una escriptora i antropòloga uruguaiana.[1]

Els seus treballs de ficció cobreixen temes que van des del femení i religiós a les vivències i tradicions de les comunitats jueves assentades a l'Uruguai, les minories afrodescendents, la religiositat popular, els sistemes de creences no tradicionals, el cos i les seves implicacions en la identitat, l'etiologia del prejudici social i individual, tot això vist des d'una perspectiva antropològica.[2][3]

La seva assagística cobreix àrees antropològiques, de ciències socials i de treball social.[4] Un dels seus principals temes d'estudi és la funció del cos dins el sistema social i les formes que l'ésser humà s'ha donat per mirar-se a si mateix.

Trajectòria professional

[modifica]

Teresa Porzecanski va néixer en una família jueva d'ascendència asquenazita per via paterna i sefardita per materna. El seu pare va arribar a l'Uruguai el 1928 des de Liepāja (Letònia), als 14 anys, escapant de l'antisemitisme europeu. La seva mare va néixer a l'Uruguai, de mare vinguda de Beirut (Líban) i de pare nascut a Damasc (Síria).[5]

Es va graduar com a Llicenciada en Treball Social a la Universitat de la República (UdelaR). Va realitzar un Doctorat en Treball Social amb especialitat en Desenvolupament Comunitari. Al mateix temps, es va graduar com a Llicenciada en Ciències Antropològiques a la Universitat de la República, amb especialitat en Etnologia, va realitzar un postgrau en Hermenèutica (Universitat de Bilbao) i un Màster en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (Universitat Complutense de Madrid). Ha estat docent de grau i postgrau en Antropologia Cultural a la Universitat de la República, a la UCUDAL, al CLAEH i en diverses universitats i centres acadèmics de l'Argentina, Brasil, Perú, Mèxic, Suècia, Estats Units d'Amèrica, Puerto Rico i Israel. Ha treballat com a investigadora i docent universitària en diversos països d'Amèrica i Europa.[6]

El 1988 va accedir a una beca Fulbright. El 1992 va guanyar la beca Guggenheim per a l'estudi del folklore sefardita i la finalització de la seva novel·la Perfumes de Cartago.

El 2005 li va ser atorgada la beca Residència de la Fundació Rockefeller a Bellagio (Itàlia), per concloure la novel·la Su pequeña eternidad. Va rebre cinc vegades premis del Ministeri d'Educació i Cultura (MEC) (1967, 1976, 1995, 2007 i 2008), dues vegades el de la Intendència Municipal de Montevideo (1986 i 1989), el Premi Bartolomé Hidalgo de la Crítica el 1995, el Premi Morosoli de Literatura al conjunt de la seva obra el 2004, entre d'altres.[6]

Obres

[modifica]

Més de cent articles seus, assajos, obres de ficció, etc., han aparegut en publicacions especialitzades i antologies, en diversos idiomes.

Novel·la

[modifica]
  • Invención de los soles (MZ, 1981 - Comunidad del Sur, Estocolm, 1982).
  • Una novela erótica (Margen, 1986 - Planeta, 2000).
  • Mesías en Montevideo (Ed. Signos, 1989 - Arca, 2005).
  • Perfumes de Cartago (Ediciones Trilce, 1994 - Planeta, 2003).
  • La piel del alma (Seix-Barral, 1996) .
  • Felicidades fugaces (Planeta, 2002).
  • Su pequeña eternidad (Planeta, 2007 - Criatura Editora, 2016).
  • Irse y andar (Ediciones B, 2011 - Planeta 2016).
  • La vida simple. Crónicas cotidianas (Seix Barral Biblioteca Breve, Editorial Planeta, Montevideo, 2019).
  • Irse y andar (Bolsilibros, Planeta, Montevideo, 2016).

Contes

[modifica]
  • El acertijo y otros cuentos (Arca, 1967).
  • Historias para mi abuela (Letras, 1970).
  • Construcciones (Arca, 1979).
  • Ciudad impune (Monte Sexto, 1986).
  • La respiración es una fragua (Ediciones Trilce, 1989).
  • Primeros cuentos (Solaris, 1998).
  • Nupcias en familia y otros cuentos (Editorial Alfaguara-El Observador, 1998).
  • Cosas imposibles de explicar y otros cuentos escogidos (Rebeca Linke, 2008).

Poesia

[modifica]
  • Esta manzana roja (prosa i poesia, 1972).
  • Intacto el corazón (poesia i relats, Ed. Banda Oriental, 1976).
  • Palabra líquida (antologia poètica, Ático Ediciones, 2006).

Assaig (llista parcial)

[modifica]
  • Desarrollo de comunidad y subculturas (1972).
  • Mito y realidad en Ciencias Sociales (1973).
  • Lógica y relato en Trabajo Social (1974).
  • Curanderos y caníbales. Ensayos antropológicos sobre guaraníes, charrúas, bororos, terenas y adivinos (1989).
  • Rituales, ensayos antropológicos sobre umbanda, mitologías y ciencias sociales (1991).
  • Historias de vida: negros en el Uruguay (1994).
  • Historias de vida de inmigrantes judíos al Uruguay (1986).
  • Historias de la vida privada en el Uruguay (1996), amb José Pedro Barrán i Gerardo Caetano.
  • La vida comenzó acá: inmigrantes judíos en el Uruguay (Linardi y Risso, 2005).
  • Historias de exclusión: afrodescendientes en el Uruguay (2006), amb Beatriz Santos.
  • Cuestiones del corazón. Ensayos antropológicos (Taurus, 2007).
  • El cuerpo y sus espejos. Estudios culturales (Taurus, 2008), compilació.
  • Somos cuerpo, itinerarios y límites (EAE, 2011).
  • Palabra, silencio y representación. Estudios crítico-culturales sobre modos de representación (2011).
  • Pensando el tiempo. Una antropología de la temporalidad (EAE, 2011).

En altres idiomes

[modifica]
  • Sun Inventions and Perfumes of Carthage, two novellas (University of New Mexico Press, Estats Units d'Amèrica, 2000)
  • La pelle dell'anima (Centro Studi Jorge Eielson, Florència, Itàlia, 2019); Traducció i notes de Marco Benacci.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Se buscan narradoras, vivas y muertas» (en castellà). Brecha.
  2. ↑ «Miradas al cuerpo femenino» (en castellà). El Tiempo [Colòmbia], 25-09-2008.
  3. ↑ «Entre la ética, la estética y la construcción iconográfica» (en castellà). La Red 21 [Uruguai], 11-05-2008.
  4. ↑ «El ensayo es una forma de ficción» (en castellà). El País, 17-08-2016.
  5. ↑ «Perfumes de Cartago de Teresa Porzecanski: La recuperación de la identidad judío-sefardí a través de la experiencia femenina» ( PDF) (en castellà). Divergencias. Revista de estudios lingüísticos y literarios. Universitat d'Arizona, 5(1), 2007, pàg. 71.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Teresa Porzecanski» (en castellà). Servicio Oficial de Difusión, Radiotelevisión y Espectáculos (SODRE). Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 1r abril 2020].

Enllaços externs

[modifica]