Testimoni de casament

Infotaula de pel·lículaTestimoni de casament
The Member of the Wedding
Fitxa
DireccióFred Zinnemann
Protagonistes
Arthur Franz
Brandon deWilde
Dickie Moore
Ethel Waters
Julie Harris
Nancy Gates Modifica el valor a Wikidata
ProduccióStanley Kramer
Dissenyador de produccióRudolph Sternad Modifica el valor a Wikidata
GuióEdna Anhalt i Edward Anhalt adaptació de The Member of the Wedding de Carson McCullers
MúsicaAlex North
FotografiaHal Mohr
MuntatgeWilliam A. Lyon
ProductoraStanley Kramer Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1952
Durada93 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enFrankie Addams Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióGeòrgia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
IMDB: tt0044896 FilmAffinity: 686711 Allocine: 31477 Rottentomatoes: m/1070598-member_of_the_wedding Letterboxd: the-member-of-the-wedding-1952 Allmovie: v32131 TCM: 83261 AFI: 53458 TMDB.org: 93775 Modifica el valor a Wikidata

Testimoni de casament (original: The Member of the Wedding) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Fred Zinnemann, estrenada el 1952 i doblada al català.[1] Es tracta d'una adaptació de la novel·la Frankie Addams (1946) de Carson McCullers.

Argument[2]

[modifica]

El casament del jove Jarvis fa que Frankie, la seva germana petita, experimenti una sensació d'abandonament gairebé insuportable. Afortunadament, la nena compta amb l'afecte de Berenice, la majordoma negra, que farà tot el possible per consolar-la i ensenyar-la a afrontar la vida amb maduresa.

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Està explicada des del punt de vista de Frankie, un adolescent preocupat. Però per a alguns crítics és una equivocació veure Testimoni de casament només com un Bildungsroman- "una dolça i momentània il·luminació d'adolescència abans de la desil·lusió de l'adult,"[3] com es considera de vegades, o com diu Patricia Yaeger, "una manera econòmica d'assabentar-se dels pangs del creixement."[4]

Per a Yaeger i el novel·lista britànic i crític Ali Smith, això és sentimentalitzar el treball. Suggereixen que aquesta lectura perd molta profunditat, foscor, i el que Smith anomena el seu "pes polític."[5] Hauria de ser vist, segons Smith, com una "novel·la molt estranya, molt fosca" i una "combinació d'esperança, desesperança i insensibilitat." El seu tema, diu Smith, és "per què la gent exclou d'altres i què passa quan ho fan."

Altres crítics, incloent-hi McKay Jenkins,[6] va subratllar la importància de temes d'identitat racial i sexual. Frankie desitja que la gent podria "canviar endarrere i endavant des de nois a noies". John Henry vol que siguin "meitat noi i meitat noia". A Berenice li agradaria no estar separades les persones de color en el món, però tots els humans serien de color marró clar amb ulls blaus i cabell negre. Per a ells, suggereix Jenkins, el món ideal seria "un lloc on la identitat...és fluida, canviable, amorfa.

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • 1953. Globus d'Or especial al millor actor juvenil per Brandon De Wilde

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Testimoni de casament
  2. ↑ «The member of the wedding». The New York Times.
  3. ↑ Ali Smith, Introduction to The Member of the Wedding, London, 2004
  4. ↑ Patricia Yaeger, Dirt and Desire: Reconstructing Southern Women's Writing, Chicago, 2000
  5. ↑ Ali Smith, Introduction to The Member of the Wedding
  6. ↑ McKay Jenkins The South in Black and White , Chapel Hill, 1999