Astyanax mexicanus ![]() | |
---|---|
![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 62191 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Characiformes |
Família | Characidae |
Gènere | Astyanax |
Espècie | Astyanax mexicanus ![]() Filippi, 1853 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El tetra mexicà (Astyanax mexicanus) és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.
Es distingeixen dues poblacions d'Astyanax mexicanus: la població de superfície (aspecte similar als peixos de les profunditats oceàniques) i la població de les coves submergides
En la població que habita en coves submergides properes a la costa hi ha una pèrdua de dimensions (els mascles poden assolir 12 cm de llargària total)[2][3] i de pigmentació; tenen degeneració ocular i un augment en el nombre i la mida dels neuromasts. A més hi ha un augment en el nombre de papil·les gustatives i en el nombre de cèl·lules en cada papiŀla.
A causa de la despigmentació i pèrdua de visió es poden definir com a troglomòrfics.
Per compensar la degeneració ocular, l'Astyanax mexicanus ha desenvolupat més els quimioreceptors i mecanoreceptors.
Menja insectes, crustacis i cucs.[4] Les poblacions de les coves submergides han optimitzat el seu metabolisme degut a l'escassedat d'aliments que hi pot haver al seu hàbitat.
Astyanax mexicanus viu a l'Amèrica del Nord, en àrees de clima subtropical (de 24° N a 36° N),[2] a Estats Units (Texas i Nou Mèxic) i a Mèxic.[2]
Aquest peix és natiu de l'est i el centre de Mèxic i dels drenatges més baixos del rius Grande, Pecos i Nueces a Texas i Nou Mèxic. També s'ha descrit a Guatemala i Belize, però es discuteixen els registres d'aquestes àrees.[5][6] S'ha establert a l'altiplà d'Edwards a Texas[6] i ha estat recollit en altres llocs del sud-oest i sud-centre dels Estats Units; el rang d'espècies s'ha expandit mitjançant l'ús d'aquest com a esquer. Antigament, en llocs com Nou Mèxic, probablement colonitzava els rierols durant l'aigua alta; ara els embassaments en limiten o eviten aquest patró. Migra a indrets més càlids durant l'hivern.[7]
Hi ha dues poblacions diferenciades, una que habita en les coves costaneres submergides i una altra que habita les superfícies aquàtiques.
Astyanax mexicanus és un peix rellevant com a model de laboratori degut a l'existència de dues poblacions separades fa de 2 a 3 milions d’anys, fet que permet estudiar diferents fenotips segons la pressió evolutiva a la qual han estat sotmeses. Això permet estudiar aspectes del procés d’adaptació que experimenten els organismes quan es troben en nous ambients.
Per altra banda, s’han fet estudis amb A. mexicanus amb tècniques de genètica molecular per estudiar-ne aspectes com ara l'embriogènesi o per comparar-lo amb un altre organisme model com el peix zebra.
La seqüenciació del genoma d’aquest organisme es va dur a terme amb material genètic extret de la primera generació de dos adults salvatges de la cova Pachón a Mèxic. Es va escollir aquesta cova degut a la radicalitat de fenotips que presenta. S’han predit utilitzant Ensembl i la seqüenciació dels transcrits d’RNA un total de 23.042 gens que codifiquen proteïnes i d’aquests, 16.480 són ortòlegs directes am bel peix zebra.
El genoma d'Astyanax mexicanus tant de supefície com de coves ha estat analitzat per estudiar-ne els gens que intervenen en el desenvolupament dels ulls. S'han identificat un gran nombre de locus de caràcters quantitatius (QTL, de l'anglès quantitative trait locus) que regulen aspectes morfològics i etiològics d'aquesta formació.
En el tetra mexicà, el desenvolupament embrionari de l'ull és molt similar al del peix de la superfície pel que fa a la forma de les vesícules i copes òptiques, encara que són de menor grandària en l’Astyanax mexicanus de coves, fins i tot en etapes molt primerenques, com 14 hores després de la fecundació. L'apoptosi de les cèl·lules del cristal·lí comença després de les 25 hores, i les de la retina comencen a les 35 hores i persisteixen durant dies i fins i tot setmanes, el que comporta a una parada del desenvolupament ocular.
Per realitzar l'estudi dels QTL per a un caràcter determinat, cal fer un encreuament de dues línies parentals que difereixin en un o més caràcters quantitatius i, posteriorment, analitzar la segregació de la descendència per relacionar cada QTL amb un marcador genètic conegut o un interval de marcadors. En el tetra mexicà, 2.048 gens, de 23.042, van ser associats a un QTL relacionat amb la reducció del desenvolupament ocular.
Així, es va procedir a examinar comparativament, entre el peix de superfície i el de la cova, l'expressió d'aquests gens a partir dels nivells de RNA en els punts de desenvolupament de 10 HPF, 24 HPF, 1.5 dies post fertilització (DPF) i 3 DPF Es va obtenir una expressió diferencial per a alguns gens ja reconeguts per ser importants en el desenvolupament de l'ull:
Es va procedir a la recerca de gens pleiotròpics que es relacionessin directament amb el desenvolupament de l'ull.
Aquests gens es troben a la regió QTL crítica en què es trobaven la resta de gens estudiats, quedant evident una relació directa d'ells amb els gens responsables del fenotip ocular.