Substància química | tipus d'entitat química ![]() |
---|---|
Massa molecular | 324,133 Da ![]() |
Estructura química | |
Fórmula química | C₈H₂₀Pb ![]() |
![]() | |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D ![]() |
Propietat | |
Densitat | 1,65 g/cm³ (a 20 ℃) ![]() |
Solubilitat | 0 g/100 g (aigua, 20 ℃) ![]() |
Punt de fusió | −130 ℃ ![]() |
Punt de descomposició | 109 ℃ ![]() |
Pressió de vapor | 0,2 mmHg (a 20 ℃) ![]() |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 1,8 % (V/V) ![]() |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,075 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) ![]() |
Punt d'inflamabilitat | 200 °F ![]() |
IDLH | 40 mg/m³ ![]() |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () ![]() | |
Altres | |
combustible líquid de classe IIIB ![]() |
El tetraetilplom, (en anglès: Tetraethyllead, tetraethyl lead, abreujat com TEL), és un compost d'organoplom amb la fórmula (CH₃CH₂)₄Pb. S'havia mesclat amb la gasolina des de principis de la dècada de 1920 per a millorar el rendiment de la comprensió del motor.[1][2] Es va eliminar a partir de la dècada de 1970 per la neurotoxicitat que presenta el plom. Encara es fa servir en alguns combustibles dels avions.[3]
El TEL es produeix per la reacció del cloroetà amb un aliatge de sodi-plom.[4]
El TEL és un líquid viscós i incolor és molt lipofílic i soluble en la gasolina.
La contaminació pel plom dels motors es dispersa a l'aire i prop de les carreteres fàcilment s'inhala. El contacte amb TEL concentrat dona enverinament per plom[5][6][7]
L'any 1853, el químic Karl Jacob Löwig (1803-1890) va ser el primer a preparar Pb₂(C₂H₅)₃ a partir d'etil iodur i un aliatge de sodi.[8]
L'afegiment de tetraetilplom a la gasolina va iniciar-se l'any 1923 a partir dels treballs del químic Thomas Midgley