Tetrafluorometà

Infotaula de compost químicTetrafluorometà
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular87,994 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCF₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(F)(F)(F)F Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric0 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−183,59 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−128 °C (a 101 Pa)
−128,02 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0 D Modifica el valor a Wikidata
Perill
Potencial d'escalfament global7.349 Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El tetrafluorometà, també conegut com a tetrafluorur de carboni, és el més simple dels fluorocarbonis. Té una força d'unió molt alta a causa de la naturalesa de l'enllaç carboni-fluor. També pot ser classificat com un haloalcà o halometà. A causa dels múltiples enllaços carboni-fluor, i l'alta electronegativitat del fluor, el carboni en tetrafluorometà té una càrrega parcial positiva significativa que enforteix i escurça els quatre enllaços carboni-fluor, proporcionant caràcter iònic addicional. Igual que altres fluorocarbonis, és molt estable a causa de la fortalesa dels seus enllaços carboni-fluor. Els enllaços a tetrafluorometà tenen una energia d'enllaç de 515 kJ ⋅ mol-1. Com a resultat, és inert als àcids i als hidròxids. No obstant això, reacciona de forma explosiva amb metalls alcalins. I la descomposició tèrmica o la combustió de CFC 14 produeix gasos tòxics (fluorur de carbonil i monòxid de carboni).[1]

De vegades s'utilitza com a refrigerant de baixa temperatura. També, s'utilitza en l'electrònica de microfabricació o, en combinació amb l'oxigen, com un reactiu d'atac de plasma per al silici, diòxid de silici i nitrur de silici. Per acabar, té usos en detectors de neutrons.

El tetrafluorometà és un dels principals gasos amb efecte d'hivernacle. És molt estable, té una vida atmosfèrica de 50.000 anys, i un alt potencial d'escalfament d'hivernacle de 6500 (que és lliurat pels primers 100 anys d'aquests, el CO₂ té un factor d'1), però, la quantitat baixa en l'atmosfera limita el seu efecte radiatiu global.

Encara que estructuralment són similars als altres CFCs, aquests no esgoten la capa d'ozó. Això és degut al fet que la destrucció de la capa d'ozó és causada pels àtoms de clor en els CFCs, que es dissocien quan incideix la radiació ultraviolada. Enllaços carboni-fluor són més forts i menys propensos a dissociar. Però, tot i no destruir la capa d'ozó, és el gas amb efecte d'hivernacle més persistent.[2]

Galeria

[modifica]
  • Geometria CFC 14
    Geometria CFC 14
  • Fórmula estructural
    Fórmula estructural
  • Representació espacial
    Representació espacial

Referències

[modifica]
  1. ↑ O'Hagan D «Understanding organofluorine chemistry and in cations. An introduction to the C–F bond». Chemical Society Reviews, 37, 2, 2-2008, pàg. 308–19. DOI: 10.1039/b711844a. PMID: 18197347.
  2. ↑ Lemal, D.M. «Perspective on Fluorocarbon Chemistry». J. Org. Chem., 69, 1, 2004, pàg. 1–11. DOI: 10.1021/jo0302556. PMID: 14703372.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetrafluorometà