Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alexander Ramati |
Protagonistes | Ben Cross James Mason Irene Papas Maximilian Schell Gianni Williams Geoffrey Copleston Karlheinz Hackl Riccardo Cucciolla Angelo Infanti Roberto Bisacco Venantino Venantini Edmund Purdom David Brandon Alessandra Mussolini Maurice Poli Delia Boccardo Riccardo Salvino Tom Felleghy Paolo Giusti Roberta Manfredi Helmut Hagen Francesco Carnelutti Paolo Malco Marne Maitland Alfredo Varelli Max Turilli Massimo Sarchielli Franco Trevisi Carlo Monni |
Producció | Yoram Globus i Menahem Golan |
Dissenyador de producció | Luciano Spadoni |
Guió | Alexander Ramati |
Música | Dov Seltzer |
Fotografia | Giuseppe Rotunno |
Productora | The Cannon Group |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Itàlia |
Estrena | 1985 |
Durada | 115 min i 111 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Assís i Perusa |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Descripció | |
Gènere | drama i pel·lícula basada en una obra literària |
Lloc de la narració | Assís i Perusa |
The Assisi Underground (Els clandestins d'Assís) és una pel·lícula italoamericana de 1985 feta per a televisió, escrita i dirigida per Alexander Ramati . És una adaptació de la seva novel·la de 1978, The Assisi Underground: The Priest who Rescued Jews, que es basa en un relat real del pare Rufino Niccacci dels fets que envolten la xarxa d'Assís, un esforç per amagar 300 jueus a la ciutat d'Assís durant la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula és protagonitzada perBen Cross, Irene Papas, Maximilian Schell, Karlheinz Hackl i James Mason en la seva darrera actuació abans de la seva mort el juliol de 1984.
L'any 1943 el bisbe d'Assís Giuseppe Placido Nicolini demana al sacerdot franciscà Rufino Niccacci que rescatés d'amagat els jueus italians dels nazis.
La pel·lícula va rebre una mala resposta de la crítica.[2][3]
El 1998, The New York Times va publicar un article sobre un resident d'Assís que hi havia vingut com a refugiat.[4] El 5 d'octubre de 2012, The National Catholic Register va publicar un llarg article de dues parts vinculat a la inauguració d'una nova exposició basada en 25 anys d'investigació sobre el paper de la ciutat en la salvació de milers de refugiats, inclosos aproximadament 300 jueus.[5][6]