The Beano

Infotaula de publicacions periòdiquesThe Beano

Personatges de The Beano: Minnie i Dennis Modifica el valor a Wikidata
Tipuscòmic i antologia de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici30 juliol 1938 Modifica el valor a Wikidata
FundadorD. C. Thomson & Co. Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
EditorialD. C. Thomson & Co. Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbeano.com Modifica el valor a Wikidata
GCD73606 Modifica el valor a Wikidata

The Beano («la festa», en anglés britànic) és una revista escocesa de còmics en anglés.[1] Publicada sense interrupció de 1938 ençà, la Beano aplegà a tindre una tirada de dos milions d'exemplars setmanals, reduïda a dos-cents deu mil a principis de la dècada de 2000.[2]

Història

[modifica]

De l'edició prínceps del primer número se'n conserven dotze còpies, i del segon només cinc, la qual cosa feu que un exemplar del número u es venguera per dotze mil cent lliures en una subhasta l'any 2004, el preu més alt pagat per un còmic britànic fins llavors.[3]

Els primers anys, l'editorial es distingia pel seu conservadorisme i la moralitat subjacent en les historietes, i la presència d'alguns personatges més tard descartats com el natiu americà Little Plum de la tribu Smellyfeet («peus pudents») o Hard-Nut the Nigger («Anou Dura el Negre»).[4] Durant la dècada de 1950, la revista incorporà molts dels personatges que encara apareixen, com Minnie the Minx (1953).[5] D'ençà, les històries de la Beano i el seu característic humor escatològic, mínimament actualitzat per a no incórrer en esterotips políticament incorrectes, formen part de la cultura popular del Regne Unit.[6]

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), The Beano hagué d'alternar la publicació setmanal amb The Dandy, una altra revista publicada per Thomson, degut al recionament de paper; pel 1952, quan l'autor Leo Baxendale hi entrà a treballar, la tirada era de quatre-cents mil exemplars però els continguts de la revista ja estaven desfasats i l'editor, George Mooney, li encarregà una versió femenina de Dennis the Menace, encara que ja existia Beryl the Peryl, ambdós del mateix autor; llavors Baxendale creà la valenta pèl-roja Minnie the Minx i, sis setmanes més tard, els Bash Street Kids, els guions dels quals s'escrivien durant partits de futbol improvisats dins l'oficina.[7]

L'any 2006, el número especial anual del Doctor Who superà al del Beano en vendes (dos-centes setanta mil còpies, un valor d'1,2 milions de lliures): segons el gremi de llibreters, fon la primera volta d'ençà la dècada de 1940 —o, com a mínim, des que mamprengué el registre digital, en 1998— que The Beano perdia el lloc davant qualsevol altra publicació.[8]

L'any 2007, per a commemorar els setanta anys de la publicació, l'editorial convidà l'animador Nick Park a editar el número especial de la revista, en la portada de la qual aparegueren els seus personatges, Wallace i Gromit, junt amb els de Beanotown; en l'editorial, Park confesà que la Beano l'havia inspirat per a fer-se animador:

« Sóc fan de tota la vida. El meu somni era dibuixar en The Beano. La llig des que tenia deu anys i comencí a dibuixar amb la Beano en el cap. Vivia en eixe món. Quan tens un còmic, és teu i els adults no ho entenen. Quan vaig descobrir que la feien a Escòcia fon una revelació, perquè era tan guai i guarra i divertida que jo pensava que seria americana.[9] »
Sèries d'una tongada
A. Títol Creador Fi
1958 Rip Van Wink Gordon Bell 1959
1938 Deep Down Daddy Neptune Basil Blackaller 1939
1938 Hairy Dan Basil Blackaller 1946
1938 Monkey Tricks Reg Carter 1938
1938 Boney the Brave Roland Davies 1939
1938 Contrary Mary Roland Davies 1940
1938 Whoopee Hank Roland Davies 1939
1938 Brave Captain Kipper germans Dinelli 1939
1938 Tin-Can Tommy germans Dinelli 1947
1938 Hicky the Hare germans Dinelli 1939
1938 Tricky Dicky Ant" germans Torelli 1949
1938 Frosty McNab Sam Fair 1941
1938 Hooky's Magic Bowler Hat Charles Gordon 1940
1938 Uncle Windbag Charles Holt 1957
1938 Little Dead Eye Charles Holt 1950
1938 Wee Peem James Jewell 1940
1938 Ping the Elastic Man Hugh McNeill 1940
1939 Puffing Billy Hugh McNeill 1940
1938 Big Fat Joe Allan Morley 1939
1938 Good King Coke Eric Roberts 1942
1945 Good King Coke Eric Roberts 1946
1938 Helpful Henry Eric Roberts 1939
1938 Rip Van Wink Eric Roberts 1948

Cronologia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «McManus to become McMenace for exhibition celebrating the Beano» (en anglés). BBC News, 23-03-2018 [Consulta: 15 abril 2018].
  2. ↑ Justin Hunt « A Menace to young people» (en anglés). The Guardian, 06-07-2000 [Consulta: 15 abril 2018].
  3. ↑ Riazat Butt «Dennis and Minnie run riot among the fashionistas» (en anglés). The Guardian, 10-02-2007 [Consulta: 16 abril 2018].
  4. ↑ Ben Myers. «The Beano: still menacing society at 70» (en anglés). The Guardian, 21-08-2008. [Consulta: 17 abril 2018].
  5. ↑ « Minnie the Minx era draws to a close» (en anglés). The Guardian, 09-01-2001 [Consulta: 15 abril 2018].
  6. ↑ DJ Taylor « 'Outrageous stereotypes, gutter-level humour and physical indignity'» (en anglés). The Guardian, 30-07-2003 [Consulta: 15 abril 2018].
  7. ↑ Leo Baxendale «Bash Street, the Beano and me» (en anglés). The Guardian, 30-07-2003 [Consulta: 15 abril 2018].
  8. ↑ John Ezard «Dennis the Menace meets his match at last as Doctor Who annual tops the publishing charts» (en anglés). The Guardian, 23-12-2006 [Consulta: 16 abril 2018].
  9. ↑ Owen Gibson «Gromit creator revels in having a bash at the Beano» (en anglés). The Guardian, 21-07-2008 [Consulta: 16 abril 2018].