The Conquering Power

Infotaula de pel·lículaThe Conquering Power

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRex Ingram Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Rodolfo Valentino
Alice Terry
Ralph Lewis
Rolfe Sedan
Edward Connelly
Mark Fenton
Carrie Daumery
John George
Ward Wing Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRex Ingram Modifica el valor a Wikidata
GuióJune Mathis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn F. Seitz Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1921 Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEugénie Grandet Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema mut i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0012068 FilmAffinity: 123198 Letterboxd: the-conquering-power TCM: 2323 AFI: 3423 Archive.org: TheConqueringPower TMDB.org: 175346 Modifica el valor a Wikidata
Fotografia del rodatge de la pel·lícula amb Ralph Lewis, Rodolfo Valentino i Alice Terry escoltant les indicacions del director Rex Ingram assegut a la cadira

The Conquering Power és una pel·lícula muda de la Metro dirigida per Rex Ingram i protagonitzada per Rodolfo Valentino, Alice Terry i Ralph Lewis.[1] Basada en l’obra Eugénie Grandet d'Honoré de Balzac adaptada per June Mathis,[2] es va estrenar el 21 de novembre de 1921.[3]

Argument

[modifica]

Després del suïcidi del seu pare, el jove dandi Charles Grandet queda a càrrec del seu oncle, Monsieur Père Grandet. Aquest, tot i ser l'home més ric de la província, obliga la seva família a viure en la pobresa per avarícia i planeja enganyar el seu nebot amb l'herència del seu pare. Charles s'enamora d’Eugenie, la filla de Père Grandet però aquest refusa la relació i fa fora Charles que marxa a Martinica. Després, Grandet mata accidentalment la seva esposa i poc a poc va esdevenint boig. Més tard, es revela que Eugenie no és realment filla de Monsieur Grandet i que si mai ho arriba a saber podrà recuperar tot l'or que originalment pertanyia a la seva mare, deixant l’home sense diners. Monsieur Grandet té una discussió violenta amb Eugenie després que aquesta trobi les cartes Charles li havia enviat i que el seu pare havia amagat. Monsieur Grandet queda atrapat accidentalment en la petita habitació on guarda el seu or. Amb la ment afectada per la mort de la seva dona i en els seus esforços per escapar és mort per un cofre d'or. Eugenie hereta una gran fortuna per lo que augmenta molt l’interès de dos rivals, el magistrat Cruchot de Bonfons i el fill del banquer local Alphonse des Grassins, per casar-s’hi. Ella és a punt de signar el seu compromís amb Cruchot quan es produeix l’arribada de Charles per reclamar-la.

Repartiment

[modifica]
  • Alice Terry (Eugenie Grandet)
  • Rodolfo Valentino (Charles Grandet)
  • Ralph Lewis (Père Grandet)
  • Carrie Daumery (Madame Grandet)
  • Bridgetta Clark (Madame des Grassins)
  • Mark Fenton (Monsieur des Grassins)
  • Ward Wing (Adolphe des Grassins)
  • Eric Mayne (Victor Grandet)
  • Edward Connelly (notari Cruchot)
  • George Atkinson (Bonfons Cruchot)
  • Willard Lee Hall (abat Cruchot)
  • Mary Hearn (Nanon)
  • Eugène Pouyet (Cornoiller)
  • Andrée Tourneur (Annette)
  • Rolfe Sedan (admirador d’Annette)

Producció

[modifica]

Després del gran èxit de “The Four Horsemen of the Apocalypse” (1921) la Metro va voler aprofitar l’embranzida i produir una nova pel·lícula amb el mateix equip.[4] June Mathis va escriure l’adaptació, que va traslladar l’acció de 1819 a l’actualitat, Rex Ingram s’encarregà de la direcció i Alice Terry, la seva esposa, i Valentino repetirien com a co-protagonistes. La relació entre Ingram i Valentino no era gaire bona i l’actor rebé moltes ofertes d’altres companyies, però Mathis, que fou qui el contractà quan era un desconegut per a protagonitzar “The Four Horsemen of the Apocalypse” el convencé de continuar a la Metro.[5] Quan després de la producció Valentino es va enfadar per la gran quantitat d’escenes seves que havien acabat al terra del departament d’edició, abandonà la Metro per fitxar per la Famous-Players Lasky on Mathis l’acabaria seguint.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Klepper, Robert K. Silent Films, 1877-1996: A Critical Guide to 646 Movies (en anglès). Jefferson: Mc Farland & Company, Inc, 1999, p. 199. ISBN 978-0-7864-2164-0. 
  2. ↑ Ellenberger, Allan R. The Valentino Mystique: The Death and Afterlife of the Silent Film Idol (en anglès). McFarland, 2014-06-24, p. 250. ISBN 978-0-7864-8341-9. 
  3. ↑ «The Conquering Power» (en anglès). AFI|Catalog. [Consulta: 5 febrer 2023].
  4. ↑ Barton, Ruth. Rex Ingram: Visionary Director of the Silent Screen (en anglès). University Press of Kentucky, 2014-11-11, p. capítol 5. ISBN 978-0-8131-4710-9. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Bauer, Laura L. S.. Hollywood Heroines: The Most Influential Women in Film History (en anglès). ABC-CLIO, 2018-12-07, p. 284. ISBN 978-1-4408-3649-7. 

Enllaços externs

[modifica]