Fitxa | |
---|---|
Direcció | Edwin S. Porter |
Protagonistes | |
Producció | Edwin S. Porter |
Guió | Edwin S. Porter |
Muntatge | Edwin S. Porter |
Productora | Edison Studios |
Distribuïdor | Rai |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1r desembre 1903 |
Durada | 12 min |
Idioma original | anglès cap valor |
Rodatge | Nova Jersey |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Pressupost | 250 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema de robatoris, western, cinema d'acció i cinema mut |
The Great Train Robbery és una pel·lícula muda rodada el 1903 per Edwin S. Porter, que fou la primera del gènere del western.[1]
Uns lladres han planejat un robatori a un tren i als seus viatgers, atracament que duen a terme immobilitzant i matant diverses persones. En una segona línia argumental, algú avisa al xerif i al seu equip que persegueixen els lladres i, finalment, els maten.
A més, la pel·lícula es distribuïa junt amb un pla mitjà on el cap dels bandits mira a la cambra i dispara, el qual els exhibidors podia inserir al principi o al final de la pel·lícula, segons el seu propi criteri.
En només una dotzena de plans i gairebé deu minuts de durada (almenys en la versió restaurada pel British Film Institute), Assalt i robatori d'un tren planteja una història completa amb un desenvolupament narratiu i una tensió dramàtica noves per a l'espectador de l'època.
L'interès i la novetat d'aquest film en relació amb els seus contemporanis rau en la seva capacitat per articular un llenguatge audiovisual de forma coherent; és a dir, per superar l'acumulació de tableaux en benefici de la successió de les accions. Hi contribueix el raccord entre els plans i les seqüències, com quan s'observa la continuïtat de la direcció entre els plans B i C de la seqüència 4 (els lladres surten de l'enquadrament per l'esquerra i entren per la dreta) o entre la sec. 4 i la 5 (en ambdós casos el tren es mou de dreta a esquerra).
La inserció de les seqüències 6 i 7 al mig de la fugida dels lladres estableix una acció paral·lela que proporciona tensió dramàtica al text; tensió incrementada per l'alentiment del ritme mantingut fins a aquell moment que suposa la seqüència del ball.
Per la seva part, les imatges d'exteriors inserides en finestres en les seqüències primera i tercera atorguen realisme i una intenció de trencar la bidimensionalitat al relat. Els moviments de càmera, encara que breus, mostren l'interès en el qual sigui l'enquadrament el que estigui subordinat a l'acció i no al contrari (com era llavors habitual), al mateix temps que dirigeixen la mirada de l'espectador en funció de l'acció dramàtica. Malgrat que l'enquadrament es manté a tota hora en pla general, la posada en escena permet que els moviments dels personatges atorguin dinamisme a l'acció i variï l'escala, com és evident en la seqüència 7.
Tot i que les limitacions tecnològiques de l'època obligava a enquadraments fixos, plans de més d'un minut i altres condicionants, aquesta pel·lícula es considera rica donada la varietat d'escenaris, moviments fluids de càmera, cert realisme i força acció dinàmica.[3]
Es va anunciar com "la cimera de l'art cinematogràfic", ja que es considera la primera pel·lícula important de ficció (story picture) del cinema estatunidenc.[1] Va ser un film molt exitós que va desencadenar vàries imitacions com The Bold bank robbery (1904) de Sigmund Lubin i el mateix Porter va intentar repetir l'èxit en dos films posteriors: The Great Bank Robbery (1904) i The Little Train Robbery (1905).[1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Great Train Robbery |