Fitxa | |
---|---|
Direcció | James Stuart Blackton |
Fotografia | Albert E. Smith |
Productora | Vitagraph Studios |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1907 |
Idioma original | cap valor |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | cinema mut |
The Haunted Hotel és una pel·lícula muda còmica de la Vitagraph dirigida per James Stuart Blackton i protagonitzada per Paul Panzer i William V. Ranous.[1] Es tracta de la pel·lícula animada més antiga que ha sobreviscut i combina animació, amb actors de carn i ossos, transparències i seqüències de stop-motion.[2] La pel·lícula es va presentar a Paris l’abril de 1907.[3]
La pel·lícula s’inicia amb la vista exterior d'una petita casa en la que les finestres i la porta comencen a moure's fins que la casa pren la forma d'una cara. Un viatger entra a l'hotel i les coses de l’hoste (els guants, el farcell, el paraigües) es comencen a moure's soles. Un cambrer porta el sopar i, a taula, el pa es talla amb un ganivet que es mou tot sol i també se serveix cafè i sucre a la tassa sense intervenció cap humana. De la gerra de llet surt una petita figura per abocar la llet a la tassa abans de tornar a la gerra. El convidat estupefacte treu de la gerra un tovalló que comença a ballar tot sol i, quan finalment l'agafa, es converteix en un llençol. L'home finalment se'n va al llit. L'habitació comença a girar. La pel·lícula acaba quan un gran monstre apareix de darrere del llit i agafa a les seves mans enormes el viatger.
Blackton i el seu soci Albert E. Smith havien fundat el març de 1906 la Vitagraph i cap el febrer de 1907 havien establert una sucursal a Paris dedicada a la distribució de la seva producció. Per a la producció del curtmetratge Blackton va combinar diversos dels trucs disponibles en aquell moment, com ara la doble exposició o fer moure objectes penjats de cables amb el procés de stop-motion. A l’abril d’aquell any van estrenar-hi la pel·lícula que allà es titulà “The Hauted Hotel: fantasmagorie épouvantable”. La productora esdevingué la de més èxit del moment gràcies a aquesta pel·lícula de la que arribà a fer-ne 150 còpies.[2] Múltiples productores franceses, especialment la Gaumont, estudiaren la pel·lícula fotograma a fotograma per tal de discernir els diferents trucs que en ella s’utilitzaven.[4]