Fitxa | |
---|---|
Direcció | Douglas Hickox |
Protagonistes | |
Producció | Otto Plaschkes |
Música | Michael J. Lewis |
Fotografia | Ronnie Taylor |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1983 |
Durada | 100 min |
Idioma original | anglès |
Descripció | |
Basat en | El gos dels Baskerville |
Gènere | pel·lícula basada en una obra literària |
The Hound of the Baskervilles (també conegut com Sir Arthur Conan Doyle's The Hound of the Baskervilles)[1] és un telefilm britànic de 1983; es tracta d'un un thriller de misteri dirigit per Douglas Hickox i protagonitzat per Ian Richardson com Sherlock Holmes i Donald Churchill com el Dr. Watson. Està basat en la novel·la de 1902 d'Arthur Conan Doyle El gos dels Baskerville.
El 1982, el productor estatunidenc Sy Weintraub es va associar amb el productor anglès Otto Plaschkes per fer sis pel·lícules de televisió amb històries de Sherlock Holmes.[2] Charles Edward Pogue va ser reclutat per escriure'n els guions,[2] però només The Sign of the Four i The Hound of the Baskervilles van ser finalment filmats abans de l'estrena de la sèrie Sherlock Holmes de Granada Television el 1984.[2] Una tercera pel·lícula proposada, Hands of a Murderer (originalment titulada The Prince of Crime)[1] es va fer finalment amb Edward Woodward com Sherlock Holmes i John Hillerman com el Dr. John H. Watson.[1]
En una entrevista amb Scarlet Street, Ian Richardson va explicar:
« | Aquest va ser l'inconvenient que vam tenir. Inicialment, un inconvenient invisible. Ja veus, quan Sy Weintraub estava planejant les pel·lícules, no sabia que els drets d'autor de les històries de Holmes estaven a punt d'expirar a Anglaterra i va haver de passar per grans negociacions legals amb el patrimoni de Conan Doyle per tal d'obtenir el permís per utilitzar-les. Però ignorava totalment els plans de Granada per filmar una sèrie amb Jeremy Brett... Weintraub estava furiós, perquè havia pagat molts diners per obtenir el permís del patrimoni i aquí estava Granada dient: "Gràcies, però ho farem". Així que Weintraub els va portar als jutjats. Va tenir un cas molt bo, pel que sembla, però finalment hi va haver un acord extrajudicial per una suma extraordinària de diners, una cosa així com dos milions de lliures, que va ser suficient perquè Weintraub cobrís els seus costos tant a Sign of Four com a The Hound of the Baskerville, i obtenir beneficis, també. I així va tancar el projecte.[2] | » |
Denholm Elliott va interpretar el Dr. Mortimer després d'haver interpretat anteriorment a Stapleton en la versió de paròdia còmica de The Hound of the Baskervilles protagonitzada per Dudley Moore i Peter Cook.[1] També va aparèixer amb la seva coprotagonista de "Hound", Connie Booth, a la paròdia The Strange Case of the End of Civilization as We Know It,[1] qui apareixeria més tard a The Return of Sherlock Holmes (1987).[1]
Cinema Retro va anomenar la pel·lícula "una peça d'entreteniment... amb uns valors de producció exuberants que desmenteixen completament els orígens de telefilm."[4] Matthew Bunson a The Enclyclopedia Sherlockiana va considerar que la interpretació que Richardson va fer de Holmes era "una mica massa amable".[5]