Fitxa | |
---|---|
Direcció | Victor Fleming |
Protagonistes | |
Director artístic | Edward M. Langley |
Producció | Douglas Fairbanks |
Guió | Thomas J. Geraghty (adaptació) Harold MacGrath (historia) |
Fotografia | William C. McGann and Harris Thorpe |
Productora | Douglas Fairbanks Pictures Corp. |
Distribuïdor | United Artists |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 13 de juny de 1920 |
Durada | 6 bobines |
Idioma original | anglès (muda) |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | aventures |
The Mollycoddle és una pel·lícula muda dirigida per Victor Fleming i protagonitzada per Douglas Fairbanks, que també fou el productor, Wallace Beery i Ruth Renick.[1] El títol de la pel·lícula es refereix al terme popularitzat per Theodore Roosevelt, un dels herois de Fairbanks, per designar un jove excessivament consentit i mimat.[2] Rodada en gran part a Arizona, la pel·lícula es va estrenar el 13 de juny de 1920.[3]
Richard Marshall, prové d'una família lluitadora i intrèpida d'Arizona però ha estat criat a Anglaterra des que era un nen i ha adquirit la manera de fer anglesa. És un personatge snob, que fuma amb boquilla i duu monocle i els seus amics l'anomenen el Mollycoddle per ser un noi excessivament consentit. A Montecarlo coneix uns americans que es disposen a viatjar a Arizona en un iot i com a broma l'embarquen amb ells. El propietari del iot, Henry Van Holkar, es dedica a traficar amb diamants de contraban entre Arizona i Amsterdam i sospita que Marshall és un espia i el reclou a la caldera del iot per donar palades de carbó.
Quan el iot arriba a la costa de Texas Marshall salta del vaixell i neda cap a la costa i després de ser recollit per uns pescadors, es dirigeix a Arizona on el grup inspecciona les mines de diamants. Allà, Van Holkar descobreix que Virginia Hale, un altre membre de la colla, és l'autèntica espia i decideix que ha d'eliminar la resta del seu grup. Per això Van Holkar prepara una esllavissada de terra però Marshall aconsegueix arribar a temps per salvar Virginia i els altres. Després d'una lluita entre els dos adversaris, Van Holkar cau per un precipici i mor. Marshall, demostrant el seu veritable caràcter aconsegueix l'amor de Virginia.
Tercera pel·lícula de Fairbanks per a la United Artists,[2] aquesta es va rodar en gran part a Polacca, (Arizona), en una reserva dels indis Hopi.[4] A canvi de poder gravar-los, Fairbanks va muntar posteriorment una projecció per tal que els indis es poguessin veure a la pantalla.[2] El guió es va basar en un serial aparegut en el Saturday Evening Post escrit per Harold McGrath que va adaptar Tom Geraghty.[2] El rodatge de la pel·lícula va ser accidentat. Fairbanks, juntament amb Betty Bouton, Adele Farrington, Paul Burns, Maurice Hughes i George Stewart van ser parcialment sepultats per una esllavissada de terra i roques i es va témer per la seva vida.[5] Fairbanks ja s'havia trencat l'índex d'una ma unes setmanes abans en una altra escena.[5] A rel de tot plegat, en algunes escenes posteriors es va utilitzar un doble.[2] Va ser la pel·lícula més cara produïda per Fairbanks fins aquell moment amb un cost d'uns 500.000 dòlars.[6]