The Mountain Goats

Infotaula d'organitzacióThe Mountain Goats
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991, Claremont Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràfic4AD
Merge Records Modifica el valor a Wikidata
GènereIndie folk Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmountain-goats.com Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: MountainGoats
Facebook: 17314008126 X: mountain_goats Instagram: mountaingoatsmusic Youtube: UCl4hLK-YKeHuCAvS8ZPVv5Q Bandcamp: themountaingoats Spotify: 3hyGGjxu73JuzBa757H6R5 Apple Music: 4978336 Last fm: The+Mountain+Goats Musicbrainz: 9639cd52-c351-4a17-9797-58880e95a7ef Songkick: 488253 Discogs: 95417 Allmusic: mn0000480830 Deezer: 6116 Modifica el valor a Wikidata

The Mountain Goats és un grup musical d'indie folk de Claremont, Califòrnia pel cantant i compositor John Darnielle. Actualment, el grup s'estableix a Durham, Carolina del Nord.[1][2] Des del 2002, el grup ha adoptat un so més net i professional, gravant àlbums d'estudi.[2][3]

Història

[modifica]

El nom de la banda és una referència a la cançó "Yellow Coat" de Screamin' Jay Hawkins.[2] Darnielle va publicar el seu primer àlbum, Taboo VI: The Homecoming, amb Shrimper Rècords.[2] En molts dels seus primers enregistraments i actuacions Darnielle s'acompanyava de membres del grup femení de reggae The Casual Girls, també conegudes com a The Bright Mountain Choir. Una dels membres d'aquest grup, Rachel Ware, va continuar acompanyant Darnielle al baix, tant en viu com en gravacions, fins al 1995.[4]

Els primers cinc anys de la carrera de The Mountain Goats van consistir en una prolífica publicació de cançons en casset, vinil i CD. Aquestes publicacions es van fer amb múltiples discogràfiques i en diversos països, sovint en edicions limitades. La base del projecte de The Mountain Goats era la urgència d'escriure.[5] Segons Darnielle, les cançons no enregistrades adequadament en una cinta dies després de ser escrites sovint quedaven oblidades.

El 1995, la forma de fer clàssica dels The Mountain Goats (enregistraments en radiocassets, sèries de cançons, cites en llatí i temes mitològics) va ser abandonada en favor d'una aproximació temàtica experimental enfocada al so. Aquest període ve marcat per col·laboracions amb altres artistes incloent-hi Alastair Galbraith i Simon Joyner. 

El 2002 es van editar dos àlbums de The Mountain Goats: All Hail West Texas i Tallahassee. Aquests àlbums marquen un nou canvi en el focus del projecte, sent els primers d'una sèrie que explorarà aspectes del cànon de The Mountain Goats a fons. A All Hail West Texas, Darnielle recupera l'enregistrament inicial amb radiocasset per a l'àlbum complet. Darnielle considera que aquest àlbum és la culminació del seu estil lo-fi. Tallahassee, en canvi, es va enregistrar amb banda i en un estudi. En aquest treball, Darnielle explora la relació d'una parella, la vida de la qual era el tema d'un cicle de cançons conegut com a Alpha Series. El 2002 també es va publicar Martial Arts Weekends, atribuït a la banda paral·lela de Darnielle, The Extra Glenns. Era una col·laboració amb Franklin Bruno que recollia antigues cançons de The Mountain Goats que no s'havien publicat mai.[4] Després d'aquesta gravació, Bruno es va unir a Darnielle juntament amb el baixista Peter Hughes, qui és el segon membre oficial de la banda i acompanya Darnielle en gira. Aquests tres músics formen el que es pot considerar la banda d'estudi de The Mountain Goats.

The Mountain Goats actuant al Northstar Bar el 22 de setembre de 2007
John Darnielle tocant en un espectacle en solitari al Harvest of Hope Festival de St. Augustine, FL el 2010

El 2004, els Mountain Goats van publicar We Shall All Be Healed. Aquest àlbum va introduir una sèrie de canvis a l'estil i so del grup. Era la primera vegada que Darnielle treballava amb el productor John Vanderslice i, també, el primer àlbum amb contingut directament autobiogràfic. We Shall Al Be Healed és la crònica de la vida de Darnielle i el seu grup d'amics, addictes a la metamfetamina.

El 2005 va sortir el segon àlbum de la banda amb producció de Vanderslice, The Sunset Tree. Aquest treball, també autobiogràfic, explora la infantesa de Darnielle, en què va conviure amb un padrastre abusiu. 
El 2006, els Mountain Goats es van establir a Durham, Carolina del Nord i van publicar Get Lonely, produït per Scott Solter, que havia treballat amb Vanderslice en anteriors treballs dels Mountain Goats. 

Heretic Pride, el següent àlbum del grup, es va publicar el 19 de febrer de 2008.[6] Produït per John Vanderslice i Scott Solter, a Darnielle, Hughes i Wurster se'ls van unir Franklin Bruno, Erik Friedlander i Annie Clark (coneguda pel seu nom artístic, St. Vincent).[6] Aesop Rock va produir un remix de la pista "Lovecraft in Brooklyn" de l'àlbum, i, a canvi, Darnielle va contribuir amb vocals al seu àlbum None Shall Pass.

Darnielle i Vanderslice van col·laborar en el treball Moon Colony Bloodbath. Publicat en un vinil, en edició limitada de 1000 còpies, i venut durant la seva gira "Gone Primitive", l'EP era un treball conceptual sobre colònies d'extracció d'òrgans a la lluna. El mateix any, The Mountain Goats va publicar el seu següent àlbum, The Life of the World to Come.[7] Durant l'estrena de l'àlbum, es va produir la primera aparició televisiva del grup, tocant "Psalms 40:2" al The Colbert Report, un xou nocturn presentat  per Stephen Colbert.

El 2010, The Mountain Goats van signar un acord amb Merge Records.[8][9] El segell va publicar un nou treball de The Extra Glenns, Undercard i un altre LP de The Mountain Goats, All Eternals Deck, tots dos el 2011.[9][10] El grup fou escollit per Jeff Mangum de Neutral Milk Hotel per actuar al festival All Tomorrow's Parties, festival on són els músics qui comissionen els concerts. Finalment, però, no van poder-hi actuar per culpa d'una reprogramació.[11]

El catorzè àlbum d'estudi de la banda, Transcendental Youth, va ser publicat a finals del 2012. El juliol del 2013, All Hail West Texas es va reeditar en vinil. 

El 7 d'abril del 2015, The Mountain Goats va publicar el seu quinzè àlbum, Beat The Champ, altra vegada de la mà del segell Merge Records.[12] Es tracta d'un treball amb una perspectiva biogràfica però que no tracta directament sobre la seva vida. Segons la revista Pitchfork, el disc desenvolupa les vides dels lluitadors de lluita lliure que Darnielle admirava durant la seva infantesa.[13] 

Membres

[modifica]
  • John Darnielle – Vocals, guitarra, teclat
  • Peter Hughes – Baix, suports vocals
  • Jon Wurster – Bateria

Discografia

[modifica]

LP

Nom Data Etiqueta Format
Zopilote Machine
1994 Ajax LP/Casset/CD
Sweden
1995 Shrimper LP/CD
Nothing for Juice
1996 Ajax LP/CD
Full Force Galesburg
1997 Emperor Jones LP/CD
The Coroner's Gambit
2000 Absolutely Kosher LP/CD
All Hail West Texas 2002 Emperor Jones LP/CD
Tallahassee 2002 4AD LP/CD
We Shall All Be Healed
2004 4AD LP/CD
The Sunset Tree
2005 4AD LP/CD
Get Lonely
2006 4AD LP/CD
Heretic Pride
2008 4AD LP/CD
The Life of the World to Come
2009 4AD LP/CD
All Eternals Deck
2011 Merge LP/CD
Transcendental Youth
2012 Merge LP/CD
Beat the Champ
2015 Merge LP/CD

Referències

[modifica]
  1. «The Mountain Goats Bio». mountain-goats.com. Arxivat de l'original el 7 de juliol 2013. [Consulta: 7 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Nickey, Jason. «The Mountain Goats: Biography». Allmusic. Macrovision Corporation, 2008. [Consulta: 16 febrer 2009].
  3. «The Mountain Goats». 4AD. [Consulta: 26 desembre 2011].
  4. 4,0 4,1 «the Mountain Goats FAQ». themountaingoats.net. [Consulta: 16 febrer 2009].
  5. Brown, "Sermon on the Mount", June 1999.
  6. 6,0 6,1 «News Archive | High Heresy». The Mountain Goats, 20-11-2007. Arxivat de l'original el 6 de març 2012. [Consulta: 26 desembre 2011].
  7. «John Darnielle Tells the Story Behind the Mountain Goats' Biblical New LP». Pitchfork Media, 08-09-2009. [Consulta: 7 octubre 2009].
  8. John Darnielle's Mountain Goats and Extra Lens Sign to Merge Records, Pitchfork, August 5, 2010
  9. 9,0 9,1 «All Lanes Merge Immediately». Mountain-goats.com, 05-08-2010. Arxivat de l'original el 6 de març 2012. [Consulta: 26 desembre 2011].
  10. «Mountain Goats All Eternals Deck Details». Stereogum, 09-12-2010. [Consulta: 26 desembre 2011].
  11. «ATP curated by Jeff Mangum (Neutral Milk Hotel)». All Tomorrow's Parties. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2011. [Consulta: 26 desembre 2011].
  12. «Beat the Champ The Mountain Goats» (en anglès). Merge Records. [Consulta: 14 abril 2015].
  13. Gordon, Jeremy. «Album Review: Beat the Champ» (en anglès). Pitchfork, 06-04-2015. [Consulta: 14 abril 2015].

Enllaços externs

[modifica]