The Turn of a Friendly Card
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | àlbum d'estudi  |
|---|---|
| Artista | The Alan Parsons Project |
| Publicat | novembre 1980 |
| Gènere | rock progressiu, art rock i soft rock |
| Durada | 40:32 |
| Llengua | anglès |
| Discogràfica | Arista Records |
| Productor | Alan Parsons |
| Format | disc de vinil i estríming de música |
| Cronologia | |
  
| |
The Turn of a Friendly Card és el cinquè àlbum d'estudi del grup britànic progressiu The Alan Parsons Project, publicat al novembre de 1980 per Arista Records. El disc va generar els èxits "Games People Play" i "Time", la segona de les quals va ser la primera aparició vocal de Eric Woolfson. La peça que dona nom a l'àlbum, que apareix a la cara 2 de l'LP, és una suite de 16 minuts dividida en cinc pistes, que són seccions de la cançó, cadascuna amb el seu títol específic.
Concepte de l'àlbum
[modifica]
The turn of a friendly card narra la història d'un home adult qui, després de començar a sentir-se insatisfet amb la seva vida, decideix anar a un casino a apostar tot el que té, per després perdre-ho completament. El concepte de risc, present a les taules de joc, té obvis paral·lelismes amb els riscos que es corren en la vida quotidiana, en prendre decisions ("apostar", metafòricament parlant) transcendentals. Pel que sembla Eric Woolfson va trobar abundant inspiració lírica per aquest concepte al trobar-se en aquesta època vivint al Principat de Mònaco. La portada de totes les versions de l'àlbum exposa una finestra de vitrall que sembla pertànyer a una església. Però el detall del vitrall és una carta de pòquer (rei de diamants). Aquesta és un aspecte més del sentit de l'àlbum.[1]
Llista de cançons
[modifica]Totes les cançons compostes i editades per Alan Parsons i Eric Woolfson. En el cd, cadascuna de les pistes apareix amb un número específic fins i tot les que formen part de la peça genèrica de 16 minuts.
| Cara 1 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | Títol | Veu principal | Durada | ||||||
| 1. | «May Be a Price to Pay» | Elmer Gantry | 4:58 | ||||||
| 2. | «Games People Play» | Lenny Zakatek | 4:22 | ||||||
| 3. | «Time» | Eric Woolfson | 5:04 | ||||||
| 4. | «I Don't Wanna Go Home» | Lenny Zakatek | 5:03 | ||||||
| Cara 2 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Núm. | Títol | Veu principal | Durada | ||||||
| 1. | «The Gold Bug» | Instrumental | 4:34 | ||||||
| 2. | «The Turn of a Friendly Card
| Chris Rainbow (1,2,5) Eric Woolfson (4), Instrumental (3) | 16:24 | ||||||
The Turn of a Friendly Card fou remasteritzada i reeditada en 2008 amb les següents cançons extra:
- "May Be a Price to Pay" (Intro/demo)
- "Nothing Left to Lose" (Basic backing track)
- "Nothing Left to Lose" (Chris Rainbow overdub compilation)
- "Nothing Left to Lose" (Early studio version with Woolfson's guide vocal)
- "Time" (Early studio attempt)
- "Games People Play" (Rough mix)
- "The Gold Bug" (Demo)
Equip humà
[modifica]- Stuart Elliott - bateria, percussió
- David Patton - baix elèctric
- Ian Bairnson - guitarra elèctrica, guitarres acústiques i "pedal steel guitar" en la cançó "Time".
- Eric Woolfson - piano, clavicèmbal, veu principal.
- Alan Parsons - projectron (sintetitzador) en "Games People Play", whistling i finger snaps en "The Gold Bug", Clavinet en "The Gold Bug" i "The Ace of Swords", harpsichord en "The Ace of Swords", veus addicionals en "Time"
- Chris Rainbow - Veus principal i d'acompanyament.
- Elmer Gantry - Veus secundàries.
- Dennis Clarke - saxòfon
- Lenny Zakatek - Veus principal i d'acompanyament.
- The Philharmonia Orchestra, arranjada i dirigida per Andrew Powell
Àlbum produït i dissenyat per Alan Parsons
Productor executiu: Eric Woolfson
Consultor principal: Chris Blair
Concepte de carpeta exterior: Lol Creme i Kevin Godley
Referències
[modifica]- ↑ «Songmeanings (Significat de les cançons)» (en anglès). Comunitat The SongMeanings Team. [Consulta: 19 gener 2018].