![]() ![]() | |
Gènere | sèrie de televisió de ficció criminal, sèrie de televisió de drama i drama criminal televisiu ![]() |
---|---|
Tema | política i crim ![]() |
Organització de les càmeres | càmera única ![]() |
Creador | David Simon ![]() |
Productor | George Pelecanos ![]() |
Actors | |
Companyia productora | HBO ![]() |
País | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Llengua original | anglès ![]() |
Canal original | HBO ![]() |
Durada dels capítols | 60 min ![]() |
Primer episodi | 2 juny 2002 ![]() |
Últim episodi | 9 març 2008 ![]() |
Temporades | 5 ![]() |
Episodis | 60 ![]() |
Llista d'episodis | list of The Wire episodes (en) ![]() ![]() |
Més informació | |
Web oficial | hbo.com… ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
![]() | |
---|---|
![]() |
Portada |
The Wire és una sèrie de televisió nord-americana ambientada a Baltimore, Maryland, el fil conductor de la qual són les intervencions telefòniques judicials encomanades a un grup policíac. Va ser ideada, escrita i produïda pel periodista i escriptor David Simon, que es va basar en la seva experiència a la secció de successos del The Baltimore Sun. Es va estrenar al canal de televisió per cable Home Box Office el 2 de juny de 2002 i va finalitzar la seva emissió el 9 de març de 2008, període en què es van emetre seixanta capítols repartits en cinc temporades.
La sèrie tracta de ser una visió realista de la vida de Baltimore, centrant-se especialment en el tràfic de drogues. Molts dels seus personatges es basen en persones del món real de Baltimore i diversos actors secundaris són amateurs que interpreten els seus propis personatges.[1] La sèrie és caracteritzada per històries i esdeveniments entre diverses institucions governamentals, públiques, jurisdiccions policíaques i sectors majorment marginals de la ciutat que prenen part al llarg de diversos capítols o que poden allargar-se per diverses temporades.
The Wire va ser emesa als Estats Units per la cadena de televisió per cable HBO i a Espanya pel canal de pagament TNT. Malgrat no haver estat un gran èxit comercial, va ser lloada per la crítica, que la va descriure com una de les millors sèries de televisió mai realitzades i un dels millors treballs de ficció dels anys 2000.[2][3][4][5][6][7] Les votacions dels usuaris en la pàgina de cinema en espanyol d'internet FilmAffinity la situen com la millor sèrie de la història.[8]
Totes les temporades estan centrades en algun aspecte diferent de la ciutat de Baltimore encara que sempre amb el fil comú del tràfic de drogues.
Un tema central en l'estructura i desenvolupament de la sèrie és l'ús de tecnologies electròniques de vigilància usades per la policia, d'això el títol The Wire ("el fil", les interpretacions de les quals podrien ésser "la punxada" o "l'escolta"). Aquestes tecnologies apareixen de manera realista reflectides com és habitual des de tots dos costats de llei, per un costat els sistemes i tècniques utilitzats pels criminals per evadir la vigilància i les mesures pal·liatives emprades per la policia.
La clau de la sèrie és la demostració dels errors i vicis de les diverses institucions i la seva capacitat de sabotejar els seus propis propòsits per nobles que semblin; rara vegada és mostrat que una institució, governamental, mediàtica, policíaca o criminal, sigui reeixida a les seves metes sense cap conseqüència: per exemple, la policia imposa els seus propis límits d'acord amb el capritx dels alts comandaments o de l'ajuntament, els ports han de recórrer al robatori i al tràfic de béns per mantenir una certa influència política, les institucions educatives són limitades a complir un nivell educatiu estandarditzat per mantenir-se a flotació i els diaris es redueixen a imprimir notícies que han de manipular en inflar la seva importància, optant per inventar gran part del contingut per continuar estant rellevants. Igualment, les empreses criminals han de proveir-se constantment de treballadors, capitosts i també de caps traficants que cauen sota l'àmbit violent de les seves pròpies activitats.
La sèrie demostra també la fal·làcia d'altres sèries policíaques en argumentar que el policia o el detectiu actua d'acord amb el seu embolicament sentimental i emocional en el cas; per contra, a The Wire, l'oficial actua en una major part per cercar ésser victoriós davant el repte, per satisfer la seva pròpia curiositat per resoldre'l i per alleugerir la urgència de complir amb la seva taxa mínima d'exercici. El policia està subjecte a la seva recerca a límits logístics, problemes de força major que en general no pot resoldre i a interferències per part de tercers; això fa que l'efectivitat i infal·libilitat quasi absoluta d'altres sèries policíaques per resoldre crims es vegi de fet absurda. També argumenta que el càstig als criminals depèn de diversos graus d'impunitat i d'abús de les regles, en general per part d'individus que compten amb poder polític i/o monetari.
La policia a The Wire està infestada de problemes interns que han portat a reduir la seva activitat al mínim absolut. Un dels problemes més greus és la falta de comunicació entre els departaments, i això porta a pobra capacitació i crassos errors que frenen les activitats en sec, tant així que hi ha grans llacunes a l'administració dels seus propis recursos; també la policia, com a institució, és usada quasi a la seva totalitat, per satisfer fins polítics de particulars dins i fora d'ella.
The Wire argumenta que la violència relacionada amb el tràfic de drogues, malgrat ésser aclaparadora és rarament arbitrària; el tràfic es fa notar principalment quan la taxa de mort que comporta es fa massa evident, com l'assassinat de testimonis de l'Estat en la primera temporada, la troballa de les dones mortes que eren víctimes de tràfic de blanques en la segona temporada entre molts altres exemples. Les autoritats són descrites com a poc interessades a combatre l'ús de les drogues en la mateixa mida en què combaten el tràfic de drogues; la seva intenció és, més que tot, reduir el nivell de violència.
Les altes esferes a The Wire, com els contribuents polítics i els planadors civils certament no fan cas omís al gran lucre que el tràfic de drogues genera i un dels grans problemes amb les investigacions de la policia és el risc de mostrar nexes entre les altes esferes i diverses activitats criminals a la ciutat; diverses de les recerques en la sèrie de fet són aturades a risc de descobrir aquestes associacions.
En una menor escala, la sèrie explora la relació de la policia local amb l'FBI; l'FBI està majorment interessat en l'associació de les activitats criminals amb figures polítiques notòries i el seu enfocament es troba relativament allunyat del tràfic de drogues i centrat en activitats terroristes. Com a tal, l'FBI no col·labora formalment amb la policia llevat que les recerques donin els resultats que ells volen o l'element de la policia tingui un rang notori; els nexes són tractats més que tot per la relació personal informal entre agents federals particulars i oficials de la policia. És mostrat que l'FBI, tant com la policia, és susceptible també a manipulacions polítiques.
El tema interpretat a l'inici de cada episodi de la sèrie és "Way Down in the Hole", una cançó gospel i blues, escrita per Tom Waits i inclosa en el seu àlbum de 1987 "Franks Wild Years". A cada temporada es va utilitzar un enregistrament diferent de la cançó sobre diferents seqüències d'inici, amb els següents intèrprets a cada temporada:
The Wire sovint és considerada com una de les millors sèries de la història.[11] Jacob Weisberg, en la seva crítica a Slate la cita com la millor sèrie de televisió nord-americana que mai havia estat emesa.[12]
« |
Cap altre programa ha fet alguna cosa remotament semblant al que fa aquest, és a dir, per retratar la vida social, la vida política i econòmica d'una ciutat nord-americana amb l'abast, la precisió d'observació, i la visió moral de la gran literatura. |
» |
Com a fascinant l'adjectiva Steve Johnson a Chicago Tribune, qui afirma que la sèrie convenç en la seva complexitat, punyent en la seva humanitat i sorpren en la forma com desenvolupa el gènere de drama policial.[13]Tim Goodman del San Francisco Chronicle en destaca que no és una història simplista com moltes produccions d'aquest tipus sino que Simon i els seus guionistes aprofondeixen en tots els aspectes que envolta a cada un dels personatges.[14]