Theodor Estermann

Plantilla:Infotaula personaTheodor Estermann
Biografia
Naixement5 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata
Neubrandenburg (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity College de Londres (1926–1928)
Universitat d'Hamburg (1922–1925) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber Carathéodorys und Minkowskis Verallgemeinerungen des Längenbegriffs Modifica el valor a Wikidata (1925 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHans Rademacher Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gran Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College de Londres (1929–1987)
Escola Hebrea Reali (1925–1926) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralKlaus Roth, Robert Charles Vaughan i Heini Halberstam Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTamara K.E. Pringsheim Modifica el valor a Wikidata
ParesLeo Estermann i Rachel Brenner
GermansImmanuel Estermann Modifica el valor a Wikidata


Theodor Estermann (Neubrandenburg, 5 de febrer de 1902 - Londres, 29 de novembre de 1991) va ser un matemàtic alemany que va viure i treballar a Londres.

Vida i Obra

[modifica]

De família jueva, el seu pare era un fervent sionista que, en començar la Primera Guerra Mundial va emigrar a Palestina i no va retornar fins gairebé el final de la guerra. Theodor Estermann i el seu germà Immanuel (qui també va ser un cèlebre físic) van deixar les escoles hebrees per ser escolaritzats a escoles alemanyes a Hamburg. Acabada l'escolarització, i després d'un intent del seu pare per a que fos agricultor, va estudiar matemàtiques a la universitat d'Hamburg en la qual es va doctorar el 1925 sota la direcció de Hans Rademacher.[1] En doctorar-se, va retornar a Palestina, on s'havia instal·lat el seu pare i va ser monitor en una escola de Haifa durant un curs. El 1926 va anar a Londres per ampliar estudis al University College de Londres i, en acabar el 1928, va tornat a Hamburg, on només va trobar treballs eventuals.

El 1929 va retornar a Londres per la cerimònia d'entrega de títols i els seus mestres van quedar sorpresos en saber que no tenia feina i el van contractar com professor ajudant al departament de matemàtiques del University College. Tota la seva carrera acadèmica la va fer en aquesta institució fins que va passar a professor emèrit el 1969, càrrec que va mantenir fins al 1987.[2] Malgrat ser un jueu alemany emigrat, mai es va considerar un refugiat, ja que ell havia emigrar el 1929, molt abans que Hitler arribés al poder a Alemanya.[3] El 1936 es va casar amb Tamara Pringsheim, neta del matemàtic Alfred Pringsheim i el 1948 va adoptar la nacionalitat britànica.

Un dels seus treballs més originals va ser una elegant demostració de la irracionalitat de ,[4] publicada el 1975 a la Mathematical Gazette.[5] Tot i que els seus primers treballs, dirigits per Rademacher, van ser en anàlisi matemàtica,[6] el seu camp de treball més habitual va ser la teoria de nombres. Les seves aportacions més importants van ser sobre les sumes de Kloosterman,[7] formes quadràtiques, problema de Waring,[8] teoria de sedassos[9] i altres problemes relacionats amb la distribució dels nombres primers.[10] Estermann va publicar una cinquantena d'articles científics[11] i dos llibres de text clàssics sobre aquests temes: Introduction to Modern Prime Number Theory (1952) i Complex Numbers and Functions (1962).

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Theodor Estermann» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.