Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 febrer 1902 Neubrandenburg (Imperi Alemany) |
Mort | 29 novembre 1991 (89 anys) Londres |
Formació | University College de Londres (1926–1928) Universitat d'Hamburg (1922–1925) |
Tesi acadèmica | Über Carathéodorys und Minkowskis Verallgemeinerungen des Längenbegriffs (1925 ) |
Director de tesi | Hans Rademacher |
Activitat | |
Lloc de treball | Gran Londres |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | University College de Londres (1929–1987) Escola Hebrea Reali (1925–1926) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Klaus Roth, Robert Charles Vaughan i Heini Halberstam |
Família | |
Cònjuge | Tamara K.E. Pringsheim |
Pares | Leo Estermann i Rachel Brenner |
Germans | Immanuel Estermann |
Theodor Estermann (Neubrandenburg, 5 de febrer de 1902 - Londres, 29 de novembre de 1991) va ser un matemàtic alemany que va viure i treballar a Londres.
De família jueva, el seu pare era un fervent sionista que, en començar la Primera Guerra Mundial va emigrar a Palestina i no va retornar fins gairebé el final de la guerra. Theodor Estermann i el seu germà Immanuel (qui també va ser un cèlebre físic) van deixar les escoles hebrees per ser escolaritzats a escoles alemanyes a Hamburg. Acabada l'escolarització, i després d'un intent del seu pare per a que fos agricultor, va estudiar matemàtiques a la universitat d'Hamburg en la qual es va doctorar el 1925 sota la direcció de Hans Rademacher.[1] En doctorar-se, va retornar a Palestina, on s'havia instal·lat el seu pare i va ser monitor en una escola de Haifa durant un curs. El 1926 va anar a Londres per ampliar estudis al University College de Londres i, en acabar el 1928, va tornat a Hamburg, on només va trobar treballs eventuals.
El 1929 va retornar a Londres per la cerimònia d'entrega de títols i els seus mestres van quedar sorpresos en saber que no tenia feina i el van contractar com professor ajudant al departament de matemàtiques del University College. Tota la seva carrera acadèmica la va fer en aquesta institució fins que va passar a professor emèrit el 1969, càrrec que va mantenir fins al 1987.[2] Malgrat ser un jueu alemany emigrat, mai es va considerar un refugiat, ja que ell havia emigrar el 1929, molt abans que Hitler arribés al poder a Alemanya.[3] El 1936 es va casar amb Tamara Pringsheim, neta del matemàtic Alfred Pringsheim i el 1948 va adoptar la nacionalitat britànica.
Un dels seus treballs més originals va ser una elegant demostració de la irracionalitat de ,[4] publicada el 1975 a la Mathematical Gazette.[5] Tot i que els seus primers treballs, dirigits per Rademacher, van ser en anàlisi matemàtica,[6] el seu camp de treball més habitual va ser la teoria de nombres. Les seves aportacions més importants van ser sobre les sumes de Kloosterman,[7] formes quadràtiques, problema de Waring,[8] teoria de sedassos[9] i altres problemes relacionats amb la distribució dels nombres primers.[10] Estermann va publicar una cinquantena d'articles científics[11] i dos llibres de text clàssics sobre aquests temes: Introduction to Modern Prime Number Theory (1952) i Complex Numbers and Functions (1962).