Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Theodor Franz Eduard Kaluza 9 novembre 1885 Göttingen (Alemanya) |
Mort | 19 gener 1954 (68 anys) Göttingen (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen 51° 31′ 57″ N, 9° 54′ 35″ E / 51.5325°N,9.90969°E |
Residència | Göttingen |
Formació | Universitat de Göttingen (1905–1906) Universitat de Königsberg (1903–1907) |
Tesi acadèmica | Die Tschirnhaustransformation algebraischer Gleichungen mit einer Unbekannten (1907 ) |
Director de tesi | Wilhelm Franz Meyer |
Activitat | |
Camp de treball | Física matemàtica |
Ocupació | matemàtic, físic teòric, professor d'universitat, físic |
Ocupador | Universitat de Göttingen (1935–1954) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1929–1935) Universitat de Königsberg (1909–1929) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Uwe Timm Bödewadt, Helmut Freund, Karl Peter Grotemeyer, Gerhard Lyra, Paul Ziegenbein, Uwe Timm Bödewadt, Hans-Ludwig Schwarz (en) , Helmut Freund (en) , Paul Ziegenbein i Arno Ekke (en) |
Família | |
Fills | Theodor Kaluza |
Pare | Max Kaluza |
Theodor Kaluza (Göttingen, 9 de novembre de 1885 - Göttingen, 19 de gener de 1954) va ser un físic matemàtic alemany. Theodor Kaluza va néixer en una família que havia viscut durant tres-cents anys a la ciutat de Racibórz, llavors a Alemanya. El seu pare, Max Kaluza, era un expert en fonètica i en literatura i llengua anglesa.[1]
Va estudiar a la Universitat de Königsberg, a Alemanya, i aconseguí el doctorat el 1907. La seva habilitació (post-doctoral), que tractava sobre la transformació de Tschirnhaus, va ser publicada el 1910. A Königsberg (actualment Kaliningrad, Rússia) va exercir, entre 1902 i 1929, com a privatdozent (docent auxiliar sense remuneració).[2] Entre 1929 i 1935, va ser professor de física a la Universitat de Kiel, treball que va acceptar seguint les recomanacions d'Einstein. El 1935, va ocupar el mateix lloc a la Universitat de Göttingen, en la qual romangué fins a la seva mort.[3]
Kaluza és recordat, sobre tot, per haver estat el primer físic matemàtic en proposar una teoria unificada: la teoria Kaluza-Klein.[4] La seva teoria es basava en un model matemàtic de cinc dimensions, però en no trobar sentit físic a aquesta cinquena dimensió el model va ser aviat abandonat, tot i que les equacions funcionaven perfectament.[5]