Theta de la Quilla |
---|
|
Tipus | estel, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella binària espectroscòpica, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B0Vp[1] |
---|
Constel·lació | Quilla |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 130,94 pc [2] |
---|
Radi | 5,1 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −3,1 |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,76 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 31.103 K[4] |
---|
Paral·laxi | 7,16 mas[5] |
---|
Moviment propi (declinació) | 12,03 mas/a [5] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −18,36 mas/a [5] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 202 km/s[6] |
---|
Velocitat radial | 20 km/s[7] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 13.200 cm/s²[4] |
---|
Ascensió recta (α) | 10h 42m 57.402s[5] |
---|
Declinació (δ) | -65° 36' 19.9792''[5] |
---|
Metal·licitat | −0,12[4] |
---|
Lluminositat | 25.673 lluminositats solars |
---|
Part de | IC 2602 i Creu del Diamant |
---|
|
|
Theta de la Quilla (θ Carinae) és un estel a la constel·lació de la Quilla de magnitud aparent +2,74.[8] S'hi troba a 439 anys llum del Sistema Solar.
Theta de la Quilla és un calent estel blau de la seqüència principal (tipus espectral B0Vp) la temperatura efectiva de la qual aproximada és de 27.900 K. La seva lluminositat equival a 16.600 Sols i el seu radi és 5,5 vegades més gran que el del Sol. La seva velocitat de rotació projectada, 177 km/s, dona lloc a un breu període de rotació igual o inferior a 1,6 dies. Catalogada com a estel peculiar —note's la p en el seu tipus espectral—, és un estel ric en silici. Amb una massa 15 vegades major que la massa solar, finalitzarà la seva vida com una espectacular supernova.[9]
Theta de la Quilla és membre del cúmul obert IC 2602, la seva distància respecte a nosaltres i el seu moviment a través de l'espai així ho corroboren. No obstant això, l'edat de Theta de la Quilla —estimada en uns pocs milions d'anys— és molt inferior a l'edat del cúmul —34 milions d'anys—, cosa per la qual se la hi considera un «estel endarrerit blau». Aquesta classe d'estels —entre les quals Theta Carinae és l'exemple més brillant— haurien d'estar més avançades en la seva evolució donada la seva elevada massa; moltes d'elles són el resultat de la fusió de dos estels diferents.[9]
- ↑ Afirmat a: Spectral classification of Southern fundamental stars. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 1. Data de publicació: 1962.
- ↑ Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ Dimitri Pourbaix «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 9-2004, pàg. 727–732. DOI: 10.1051/0004-6361:20041213.
- ↑ Theta Car (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 «Theta Carinae» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 gener 2021].