Thomas Piketty

Thomas Piketty

(2023)
Biografia
Naixement	7 maig 1971 (53 anys) Clichy (França)
Catedràtic Escola d'Economia de París
2007 –
Director d'estudis École des hautes études en sciences sociales
2000 –
Dades personals
Formació	London School of Economics (1991–1993) École des hautes études en sciences sociales - economia (1991–1993) École Normale Supérieure (1989–1993) Liceu Louis-le-Grand (1987–1989) Lycée Descartes - batxillerat
Director de tesi	Roger Guesnerie
Activitat
Camp de treball	Economia pública i economia
Ocupació	economista, escriptor, investigador post-doc, guionista
Ocupador	Escola d'Economia de París (2007–) École des hautes études en sciences sociales (2000–) Centre Nacional de Recerca Científica (1995–2000) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1993–1995)
Membre de	Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (2013–)
Influències	John Maynard Keynes, Camille Landais, Lucas Chancel ^(en) , Julia Cagé, Emmanuel Saez, John Rawls, Kenneth Pomeranz, Amartya Sen, Émile Durkheim i Léon Bourgeois
Participà en
25 maig 2023	Manifest internacional per una Barcelona que obre camí
18 maig 2019	Carta oberta als veïns i veïnes de Barcelona en suport d'Ada Colau
Obra
Obres destacables (2013) El capital al segle XXI (2019) Capital i ideologia
Estudiant doctoral	Antoine Bozio, Mathieu Valdenaire, Julien Grenet, Gabriel Zucman, Christine Siegwarth Meyer ^(en) , Jonathan Goupille-Lebret ^(en) , Thomas Bossuroy ^(en) , Gabrielle Fack ^(en) , Amory Gethin ^(en) , Facundo Alvaredo ^(en) , Camille Landais, Nicolas Frémeaux ^(en) i Lucas Chancel ^(en)
Família
Cònjuge	Julia Cagé (2014–)
Parella	Aurélie Filippetti (–2009)
Premis
(2023)  Oskar Morgenstern medal ^(en) (2023)  Clarivate Citation Laureates (2015)  premi Lissenko (2014)  Premia Petrarca, per l'obra El capital al segle XXI (2013)  Premi Yrjö Jahnsson (2013)  Membre associat de la Societat Economètrica (2000)  medalla de bronze del CNRS (1999)  Rossi Prize ^(en)  medalla de l'Acadèmia Britànica  Premi al millor economista jove de França
Lloc web	piketty.pse.ens.fr

Thomas Piketty [tɔma pikɛti], (Clichy-sur-Seine, 7 de maig de 1971), és un economista francès especialitzat en l'estudi de la desigualtat econòmica. Ha estat director d'estudis de l'École des hautes études en sciences sociales (EHESS), i és president associat de l'École d'économie de Paris. També és autor del llibre El capital al segle XXI (2014).^[1][2][3]

Pensament

Piketty considera que la desigualtat econòmica és un assumpte ideològic i polític que es pot canviar, per això proposa solucions com pujar els impostos de la renda i de patrimoni, eliminar els impostos indirectes com l'IVA, construir institucions internacionals que vetllin per una fiscalitat comuna a més d'eliminar la lliure circulació de capitals, un paper més determinant dels treballadors en la gestió i la propietat de les empreses i cedir 120.000 euros a cada jove que compleixin 25 anys, entre d'altres plantejaments.^[4] Ras i curt: l'obra de Piketty advoca per un model basat en la propietat social i la descentralització del poder.^[5] L'octubre de 2021, Thomas Piketty va declarar sobre la moneda usada a l'Àfrica occidental de parla francesa i a l'Àfrica central de parla francesa "Seguir parlant el 2021 del franc CFA, és una forma d'anomalia". el franc CFA és una moneda molt denigrada.^[6]

Publicacions

• Les hauts revenus en France au XXe, 2001 ISBN 2-246-61651-4.
• L'économie des inégalités, col·lecció «Repères», La Découverte, 2004 ISBN 2-7071-4291-3.
• Les hauts revenus face aux modifications des taux marginaux supérieurs de l'impôt sur le revenu en France, 1970-1996, Document de treball del CEPREMAP, 9812, i revisat en Économie et Prévision, 1999.
• Fiscalité et redistribution sociale dans la France du XXe, 2001.^[7]
• Amb Anthony B. Atkinson, Michel Godet i Lucile Olier, Inégalités économiques, informe del Conseil d'analyse économique, 2001.
• Amb Antoine Bozio, Pour un nouveau système de retraite: Des comptes individuels de cotisations financés par répartition Arxivat 2013-05-14 a Wayback Machine., editorial Rue d'Ulm/ CEPREMAP, 2008.
• Amb Camille Landais i Emmanuel Saez, Pour une révolution fiscale, gener 2011, La République des idées/ Seuil ISBN 9782021039412
• Peut-on sauver l'Europe? Chroniques 2004-2012, Les Liens qui Libèrent, 2012.
• Le Capital au XXIe siècle, col·lecció «Les Livres du nouveau monde», Le Seuil, 2013.^[8][9]
  • en català: El capital al segle XXI, traducció d'Imma Estany Morros (Barcelona: Edicions de la Magrana, 2014) ISBN 978-84-8264-744-9.^[10]
• Inégalités et redistribution en France au XXe^{[Enllaç no actiu]}, conferència de la Universitat de tot el saber, 2002.
• Rapport sur les inégalités mondiales 2018, amb Facundo Alvaredo, Lucas Chancel, Emmanuel Saez et Gabriel Zucman, París, Le Seuil, 2018.
• Changer l'Europe, c'est possible!, Manon Bouju, Lucas Chancel, Anne-Laure Delatte, Stéphanie Hennette, Thomas Piketty, Guillaume Sacriste, Antoine Vauchez, París, Le Seuil, 2019.
• Capital et Idéologie, París, Le Seuil, coll.: «Les Livres du nouveau monde», setembre 2019, 1 248 p., ISBN 978-2-02-133804-1^[11]
  • en català: Capital i ideologia, traducció d'Imma Estany Morros i Jordi Boixadós Bisbal (Barcelona: Edicions 62, 2019) ISBN 978-84-2977-804-5.^[12]
• Vivement le socialisme! chroniques 2016-2020. París: Le Seuil, 2020.
  • en català: Una Altra forma de socialisme: cròniques 2016-2020. Traducció d'Imma Estany Morros (Barcelona: Edicions 62, 2021) ISBN 978-84-297-7943-1

Premis i reconeixements

• 1993: Premi de Tesi de l'Associació Francesa de Ciència econòmica (Association française de science économique) (AFSE)
• 2001: Medalla de bronze del CNRS
• 2002: Premi al millor jove economista (Le Monde - Le Cercle des économistes)
• 2013: Premi Yrjö Jahnsson, amb Hélène Rey^[13]
• 2014: Legió d'Honor francesa (rebutjat)^[14]

Referències

1. Tanenhaus, Sam «Hey, Big Thinker: Thomas Piketty, the Economist Behind ‘Capital in the Twenty-First Century' Is the Latest Overnight Intellectual Sensation». New York Times, 25-04-2014.
2. «Thomas Piketty ens presenta "Capital i ideologia"». CCMA, 10-01-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
3. Rovira i Homs, Joan Ramon. «EL CAPITAL AL SEGLE XXI, DE THOMAS PIKETTY» (pdf). Intervenció a la Societat Catalana d'Economia. IEC, 17-11-2014. [Consulta: 11 abril 2021].
4. Ponce de León, Rodrigo. «España, Francia, Italia y Alemania deberían formar una coalición basada en fiscalidad común, transición energética y justicia social». eldiario.es, 14-12-2019. [Consulta: 26 febrer 2020].
5. Navarro, Núria. «Thomas Piketty: ¿Propietats? Visc de lloguer»», 12-01-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
6. «Thomas Piketty: «Continuer à parler en 2021 de Franc CFA, c’est une forme d’anomalie»». Jeune Afrique, 01-10-2021. [Consulta: 10 febrer 2021].
7. Fiscalité et redistribution sociale dans la France du XXe Arxivat 2007-09-24 a Wayback Machine.  PDF
8. Pierre-Yves Cossé, « Merci Thomas Piketty de remettre l'économie dans l'Histoire!», 26 novembre 2013
9. Marc-Olivier Bherer, «Le triomphe américain d'un économiste français » Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. 14 avril 2014.
10. Franch, Ignasi. «‘El capital al segle XXI’: sis claus del llibre econòmic del moment». Crític. [Consulta: 11 abril 2021].
11. Bassets, Marc «Thomas Piketty, contra la propiedad privada». El País [Madrid], 22-09-2019. ISSN: 1134-6582.
12. Costa, Víctor. «Govern capital i Piketty a una Catalunya independent». ViaEmpresa.cat. [Consulta: 11 abril 2021].
13. Yrjö Jahnsson Award in Economics Arxivat 2014-05-07 a Wayback Machine.
14. Piketty revoluciona França en renunciar a la Legió d'Honor. Ara 2/1/2015. P.23

Bibliografia

• Roine, Jesper. Piketty Essencial. Traducció: Alexandre Gombau i Arnau. Barcelona: Angle Editorial, 2017, p. 126. ISBN 9788415307693. 

Enllaços externs

• Pàgina personal de Thomas Piketty. Ecole d'économie de Paris (francès)(anglès).
• http://www.marianne.net/Piketty-decrypte-le-come-back-des-heritiers_a231808.html Arxivat 2014-04-24 a Wayback Machine..
• http://g-mond.parisschoolofeconomics.eu/topincomes/ Arxivat 2012-10-12 a Wayback Machine..