Thomas Piketty
| (2023) |
|
|
Naixement | 7 maig 1971 (53 anys) Clichy (França) |
---|
|
Catedràtic Escola d'Economia de París |
---|
2007 – |
Director d'estudis École des hautes études en sciences sociales |
---|
2000 – |
|
|
Formació | London School of Economics (1991–1993) École des hautes études en sciences sociales - economia (1991–1993) École Normale Supérieure (1989–1993) Liceu Louis-le-Grand (1987–1989) Lycée Descartes - batxillerat |
---|
Director de tesi | Roger Guesnerie |
---|
|
Camp de treball | Economia pública i economia |
---|
Ocupació | economista, escriptor, investigador post-doc, guionista |
---|
Ocupador | Escola d'Economia de París (2007–) École des hautes études en sciences sociales (2000–) Centre Nacional de Recerca Científica (1995–2000) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1993–1995) |
---|
Membre de | |
---|
Influències | |
---|
|
|
25 maig 2023 | Manifest internacional per una Barcelona que obre camí |
18 maig 2019 | Carta oberta als veïns i veïnes de Barcelona en suport d'Ada Colau |
|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Antoine Bozio, Mathieu Valdenaire, Julien Grenet, Gabriel Zucman, Christine Siegwarth Meyer (en) , Jonathan Goupille-Lebret (en) , Thomas Bossuroy (en) , Gabrielle Fack (en) , Amory Gethin (en) , Facundo Alvaredo (en) , Camille Landais, Nicolas Frémeaux (en) i Lucas Chancel (en) |
---|
|
Cònjuge | Julia Cagé (2014–) |
---|
Parella | Aurélie Filippetti (–2009) |
---|
|
|
|
Lloc web | piketty.pse.ens.fr |
---|
|
Thomas Piketty [tɔma pikɛti], (Clichy-sur-Seine, 7 de maig de 1971), és un economista francès especialitzat en l'estudi de la desigualtat econòmica. Ha estat director d'estudis de l'École des hautes études en sciences sociales (EHESS), i és president associat de l'École d'économie de Paris. També és autor del llibre El capital al segle XXI (2014).[1][2][3]
Piketty considera que la desigualtat econòmica és un assumpte ideològic i polític que es pot canviar, per això proposa solucions com pujar els impostos de la renda i de patrimoni, eliminar els impostos indirectes com l'IVA, construir institucions internacionals que vetllin per una fiscalitat comuna a més d'eliminar la lliure circulació de capitals, un paper més determinant dels treballadors en la gestió i la propietat de les empreses i cedir 120.000 euros a cada jove que compleixin 25 anys, entre d'altres plantejaments.[4] Ras i curt: l'obra de Piketty advoca per un model basat en la propietat social i la descentralització del poder.[5] L'octubre de 2021, Thomas Piketty va declarar sobre la moneda usada a l'Àfrica occidental de parla francesa i a l'Àfrica central de parla francesa "Seguir parlant el 2021 del franc CFA, és una forma d'anomalia". el franc CFA és una moneda molt denigrada.[6]
- Les hauts revenus en France au XXe, 2001 ISBN 2-246-61651-4.
- L'économie des inégalités, col·lecció «Repères», La Découverte, 2004 ISBN 2-7071-4291-3.
- Les hauts revenus face aux modifications des taux marginaux supérieurs de l'impôt sur le revenu en France, 1970-1996, Document de treball del CEPREMAP, 9812, i revisat en Économie et Prévision, 1999.
- Fiscalité et redistribution sociale dans la France du XXe, 2001.[7]
- Amb Anthony B. Atkinson, Michel Godet i Lucile Olier, Inégalités économiques, informe del Conseil d'analyse économique, 2001.
- Amb Antoine Bozio, Pour un nouveau système de retraite: Des comptes individuels de cotisations financés par répartition Arxivat 2013-05-14 a Wayback Machine., editorial Rue d'Ulm/ CEPREMAP, 2008.
- Amb Camille Landais i Emmanuel Saez, Pour une révolution fiscale, gener 2011, La République des idées/ Seuil ISBN 9782021039412
- Peut-on sauver l'Europe? Chroniques 2004-2012, Les Liens qui Libèrent, 2012.
- Le Capital au XXIe siècle, col·lecció «Les Livres du nouveau monde», Le Seuil, 2013.[8][9]
- Inégalités et redistribution en France au XXe[Enllaç no actiu], conferència de la Universitat de tot el saber, 2002.
- Rapport sur les inégalités mondiales 2018, amb Facundo Alvaredo, Lucas Chancel, Emmanuel Saez et Gabriel Zucman, París, Le Seuil, 2018.
- Changer l'Europe, c'est possible!, Manon Bouju, Lucas Chancel, Anne-Laure Delatte, Stéphanie Hennette, Thomas Piketty, Guillaume Sacriste, Antoine Vauchez, París, Le Seuil, 2019.
- Capital et Idéologie, París, Le Seuil, coll.: «Les Livres du nouveau monde», setembre 2019, 1 248 p., ISBN 978-2-02-133804-1[11]
- Vivement le socialisme! chroniques 2016-2020. París: Le Seuil, 2020.
- en català: Una Altra forma de socialisme: cròniques 2016-2020. Traducció d'Imma Estany Morros (Barcelona: Edicions 62, 2021) ISBN 978-84-297-7943-1
- ↑ Tanenhaus, Sam «Hey, Big Thinker: Thomas Piketty, the Economist Behind ‘Capital in the Twenty-First Century' Is the Latest Overnight Intellectual Sensation». New York Times, 25-04-2014.
- ↑ «Thomas Piketty ens presenta "Capital i ideologia"». CCMA, 10-01-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Rovira i Homs, Joan Ramon. «EL CAPITAL AL SEGLE XXI, DE THOMAS PIKETTY» (pdf). Intervenció a la Societat Catalana d'Economia. IEC, 17-11-2014. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Ponce de León, Rodrigo. «España, Francia, Italia y Alemania deberían formar una coalición basada en fiscalidad común, transición energética y justicia social». eldiario.es, 14-12-2019. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ Navarro, Núria. «Thomas Piketty: ¿Propietats? Visc de lloguer»», 12-01-2020. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Thomas Piketty: «Continuer à parler en 2021 de Franc CFA, c’est une forme d’anomalie»». Jeune Afrique, 01-10-2021. [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ Fiscalité et redistribution sociale dans la France du XXe Arxivat 2007-09-24 a Wayback Machine. PDF
- ↑ Pierre-Yves Cossé, « Merci Thomas Piketty de remettre l'économie dans l'Histoire!», 26 novembre 2013
- ↑ Marc-Olivier Bherer, «Le triomphe américain d'un économiste français » Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. 14 avril 2014.
- ↑ Franch, Ignasi. «‘El capital al segle XXI’: sis claus del llibre econòmic del moment». Crític. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Bassets, Marc «Thomas Piketty, contra la propiedad privada». El País [Madrid], 22-09-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Costa, Víctor. «Govern capital i Piketty a una Catalunya independent». ViaEmpresa.cat. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Yrjö Jahnsson Award in Economics Arxivat 2014-05-07 a Wayback Machine.
- ↑ Piketty revoluciona França en renunciar a la Legió d'Honor. Ara 2/1/2015. P.23