Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Poales |
Família | Poaceae |
Gènere | Thysanolaena Nees |
Thysanolaena és un gènere monotípic de plantes de la tribu Arundínia, família de les poàcies.[1] L'única espècie és Thysanolaena latifolia. És originària d'Àsia tropical.
Són plantes perennes amb pèl inserit; culms vermellosos de 150-400 cm d'altura; llenyoses i persistents; ramificades a dalt (arbustiva). Entrenusos dels culms sòlids. Les fulles lanceolades (acuminades), alguna cosa coriàcies; àmplies; de 40-70 mm d'ample (fins a 60 cm de llarg); algunes cordades (amplexicaules); planes; pseudopeciolades. Lígula amb una membrana amb serrells (minuciosament ciliada); truncada (cartilaginosa). Contra-lígula present. Plantes bisexuals, amb espiguetes bisexuals; amb flors hermafrodites. La inflorescència paniculada (gran, amb nombroses espiguetes diminutes).
Thysanolaena latifolia va ser descrita per (Roxb. ex Hornem.) Honda i publicat a Journal of the Faculty of Science: University of Tòquio, Section 3, Botany 3(1): 312-313. 1930.[2]
Thysanolaena: nom genèric que deriva del grec thysanos = (franja) i chlaina = (capa), referint-se a un lema superior amb serrells.
latifolia: epítet llatí que significa "amb fulles grans".[3]
El nombre cromosòmic bàsic és x = 11, o 12 (?).[1]