Tiempo de valientes
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Damián Szifron  |
| Protagonistes | |
| Producció | Oscar Kramer i Hugo Sigman |
| Guió | Damián Szifron |
| Música | Guillermo Guareschi |
| Fotografia | Lucio Bonelli |
| Vestuari | Julio Suárez |
| Distribuïdor | Institut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | castellà |
| Rodatge | Buenos Aires |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | buddy film |
| Lloc web | tiempodevalientes.com |
      
| |
Tiempo de valientes és una pel·lícula argentina de comèdia i thriller de 2005 escrita i dirigida per Damián Szifron, produïda per K&S Films, i protagonitzada per Luis Luque i Diego Peretti.
És la segona pel·lícula en la carrera de Szifron i és considerada com la pel·lícula argentina emblemàtica del subgènere buddy cop.
Argument
[modifica]La pel·lícula comença mostrant l'assassinat de dos empleats militars, Gauto (Hilario Quinteros) i Villegas (Carlos Portaluppi), a les mans de tres agents de la SIDE, José Lebonian (Oscar Ferreiro), Lisandro Prada (Tony Lestingi) i Lomianto (Ernesto Claudio), després que haguessin complert amb un encàrrec especial: portar des de Córdoba una bota especial per a transportar urani i vendre'l a terroristes estrangers. En radicar-se la denúncia en la policia per part de l'esposa d'un dels empleats assassinats, el comissari Ricardo Alonso (Martín Adjemián), per suggeriment de dos policies de la seccional, Pontrémori (Daniel Valenzuela) i Farina (Marcelo Sein), li encarrega la recerca del cas a un dels seus millors detectius, Alfredo Díaz (Luis Luque), que travessa un difícil moment en l'emocional en assabentar-se de la infidelitat de la seva esposa. Davant aquesta situació, Pontrémori suggereix que Díaz faci el seu treball acompanyat per un psicòleg, per a això contacten a Mariano Silverstein (Diego Peretti), qui té una causa judicial per un accident de trànsit. Per tancar la causa, Silverstein accepta acompanyar a Díaz, complint una sentència com "probation".
Producció
[modifica]| « | Quan se m’acudeix Tiempo de valientes, que és el que es coneix com buddy-movie, apareix i la filmo, i no ho faig intentant modificar el llenguatge, ni canviar el cinema d'un país ni arribar a Canes ni res; només la vull fer bé. | » |
| — Damián Szifron [1] | ||
Repartiment
[modifica]- Diego Peretti com Mariano Silverstein. Evita anar a judici i duu a terme tasques comunitàries, que inclouen l'atenció psicològica d'Alfredo Díaz.
- Luis Luque com Alfredo Díaz. L'inspector de policia al qual Mariano Silverstein ha d'ajudar amb la seva depressió, després d'haver descobert que la seva dona ho enganyava.
- Oscar Ferreiro com Lebonian. Agent de la SIDE.
- Gabriela Iscovich com Diana, esposa de Mariano Silverstein.
- Martín Adjemián com Alonso. Oficial de policia
- Tony Lestingi com Lisandro Prada.
- Ernesto Claudio com Lomianto.
- Daniel Valenzuela com Pontrémoli.
- Carlos Portaluppi com Villegas.
- Marcelo Sein com Farina.
- Víctor Hugo Carrizo com Sambi.
- Jorge Ochoa com a Forense.
- Duilio Orso com Radamés.
- Gustavo Pastorini.
- Hilario Quinteros com Alfredo Gauto.
- Claudio Torres com a Porter de la SIDE.
- Javier van de Couter com Morales.
- Antonio Ugo com Cardinalli.
- Esteban Lamothe com a Liniers.
- Harry Havilio com Zubizarreta.
- Juan Alari com El Puma.
- Osqui Guzmán com a Empleat de Neteja.
- Alejandro Awada com a Detectiu.
Llançament i recepció
[modifica]Crítica
[modifica]| Valoracions de ressenyes | |
|---|---|
| Font | Valoració |
| Cinesargentinos.com link |  
|
| La Nación link | 
|
| Página/12 link |
|
Jonathan Holland, crític de la revista estatunidenca Variety, va afirmar que la pel·lícula és una bona comèdia, amb un bon guió.[2] Per part seva, Casimiro Torreiro de El País va escriure sobre el film «Alhora comèdia plena de girs intel·ligents i diàlegs fins i tot brillants i pel·lícula d'acció, una mica segons l'ús americà de les pel·lícules "de col·legues"».[3]
Consignat per la crítica el seu gènere com buddy-movie és així mateix un policial negre, amb un biaix instructiu i intelectualizante característic del director. Un exemple d'aquest biaix instructiu, on Szifron disposa un terme tècnic i fa que el personatge l'expliqui, és la referència a la "probation" o treball comunitari, a la qual Silvertein està supeditat i que determina el fil narratiu. Com buddy-movie, una sèrie de referències ineludibles amb altres realitzacions en general internacionals i nord-americanes són detectables. Aquest gènere és comú als Estats Units, amb casos reeixits de taquilla com la saga Arma letal o Límit: 48 hores i 48 hores més. Així mateix, per la professió del personatge de Silverstein (psicòleg) s'han vist reminiscències de Una teràpia perillosa o Una altra teràpia perillosa.
Quant al que es refereix a la relació entre Silverstein i la seva esposa infidel, la referència obligada ("al·lusions, remixats i tamisats"[4] com es refeareix Diego Brodersen) a Mentiras verdaderas[5] qque, a més, seria una pel·lícula admirada per Szifron. Un altre remixado bastant marcat és el que, a través de la banda sonora, Guillermo Guareschi estableix amb la música del spaghetti western, tema que ressalta sobretot en l'escena final.
Premis
[modifica]| Premi | Categoria | Receptor(s) | Resultat |
|---|---|---|---|
| Premis Cóndor de Plata | Millor pel·lícula | Damián Szifron | Nominat |
| Millor director | Damián Szifron | Nominat | |
| Millor actor | Luis Luque | Nominat | |
| Millor actor | Diego Peretti | Nominat | |
| Millor guió original | Damián Szifron | Nominat | |
| Millor so | Fernando Soldevila | Nominat | |
| Millor fotografia | Lucio Bonelli | Nominat | |
| Millor muntatge | Alberto Ponc | Nominat | |
| Festival de Màlaga | Millor actor llatinoamericà | Luis Luque | Guanyador |
| Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola | Millor actor | Diego Peretti | Guanyador |
| Millor director | Damián Szifron | Guanyador | |
| Millor pel·lícula | Damián Szifron | Guanyador | |
| Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz | Premi de l’audiència | Damián Szifron | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ «Los iracundos» (en castellà). Página12. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ «Review: ‘On Probation’» (en anglès). Variety. [Consulta: 15 agost 2016].
- ↑ «Formula efectiva» (en castellà). El País. [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ "Dos tipos audaces made in Argentina", Diego Brodersen, Página/12
- ↑ "Héroes anónimos", Diego Lerer, Clarín
Enllaços externs
[modifica]
