Thylacosmilidae | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Sparassodonta |
Família | Thylacosmilidae Riggs, 1933 |
Gèneres | |
Els tilacosmílids (Thylacosmilidae) són una família extinta de marsupials de dents de sabre que visqueren a Sud-amèrica entre l'Oligocè inferior i el Pliocè. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina i Xile.[1] Igual que els altres dents de sabre, desenvoluparen dents canines superiors extremament llargues i adaptacions cranials i esquelètiques relacionades amb el seu ús.[2] A diferència dels dents de sabre placentaris, mancaven de dents carnisseres.[3] Basant-se en les semblances morfològiques, tradicionalment se'ls ha atribuït una ecologia similar a la dels dents de sabre placentaris, però un estudi publicat el 2020 posà en dubte aquesta hipòtesi.[4]
Un punt de vista minoritari entre els científics els classifica com a la subfamília dels tilacosmilins (Thylacosmilinae), en el si de la família dels proborhiènids.[5]