Tin Hinan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IV  | ||
| Mort | valor desconegut | ||
| Sepultura | Abalessa (en)  | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina | ||
Tin Hinan, segons els nobles tuaregs de l'Ahaggar, fou una reina del segle IV considerada com el seu avantpassat, la seva «mare». Es diu que fou una dona d'una «bellesa irresistible», alta, amb una cara sense defecte, ulls immensos i ardents, nas fi, desprenent tota ella una aura tant de bellesa com d'autoritat.[1][2]
El nom Tin Hinan, significa, en amazic ‘la que ve de lluny’, ‘la que es desplaça’, perquè havia arribat a l'Ahaggar després de travessar el Sàhara acompanyada de la seva serventa Takamat, avantpassada dels tuaregs plebeus.
La tomba atribuïda a Tin Hinan fou descoberta per Byron Khun de Prorok a Abalessa, a Algèria, en 1925. En el seu interior s'hi recuperà un esquelet de dona, una moneda de l'emperador Constantí (272-337), joies d'or i d'argent, i mobles de qualitat.[3]
L'esquelet femení presentava símptomes d'artrosi lumbar que molt probablement l'obligava a coixejar, cosa que coincidiria amb la descripció feta pel gran historiador Ibn Khaldun dient que els tuaregs de l'Ahaggar es coneixien també com els «fills de Tiski», que significa ‘fills de la dona coixa’.
La tomba de Tin Hinan ha esdevingut una atracció turística, mentre les seves joies i l'esquelet són al Museu Nacional del Bardo, a Alger.
Referències
[modifica]- ↑ Saadoun, Hassane «Tin Hinan, restaurée, reviendra au musée du Bardo à la fin de l'année». TSA - Culture, Médias, Technologies, 21-02-2018 [Consulta: 9 febrer 2019].
- ↑ «Tin Hinan, la viajera del desierto». Sociedad Geográfica Española. [Consulta: 9 febrer 2019].
- ↑ García Sánchez, Jorge «Regreso a la tumba de Tin Hinan: nuevas fuentes en torno a las excavaciones de Byron Khun de Prorok en Abalessa (Ahaggar, Argelia) / Tin Hinan tomb revisited: new sources relating to the Byron Khun de Prorok’s excavation in Abalessa (Ahaggar, Algeria)». Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, Núm. 42, 2016, pàg. 187-208. DOI: 10.15366/cupauam2016.42.007. ISSN: 2530-3589 [Consulta: 9 febrer 2019].
Bibliografia
[modifica]- Ibn Khaldun, Kitāb al-ʿibār wa-diwān al-mubtada' wa l-jabar fī ayyām al-ʿarab wa l-āŷam wa l-barbar wa man ʿāsarahum min dawl as-sulṭān al-akbar (traducció: Llibre de l'evidència, registre dels inicis i esdeveniments dels dies dels àrabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis)