Tintin et le Temple du Soleil | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Eddie Lateste |
Producció | Raymond Leblanc |
Guió | Hergé, Greg i Eddie Lateste |
Música | François Rauber |
Productora | Belvision Studios |
Distribuïdor | United Artists |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Bèlgica i Suïssa |
Estrena | 13 desembre 1969 |
Durada | 77 min |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Les 7 boles de cristall i El Temple del Sol |
Gènere | cinema d'aventures |
Lloc de la narració | Perú |
Tintin i el Temple del Sol (títol original en francès: Tintin et le Temple du Soleil) és un llargmetratge d'animació francobelga produït pels estudis Belvision i estrenada el 1969.
Adaptat dels àlbums de còmic Les 7 boles de cristall i El Temple del Sol d'Hergé, és el segon llargmetratge d'animació que relata Les Aventures de Tintin i Milú. Ha estat doblada al català.[1]
Uns exploradors són atesos d'un de mal misteriós després d'un viatge a Amèrica del Sud. A Moulinsart, Bergamote, l'últim dels exploradors, cau en letargia després d'un tall de corrent i el professor Tournesol és raptat en un vaixell per misteriosos individus. Tournesol ha comès en efecte un sacrilegi portant el braçalet de la mòmia Rascar Capac, portat per l'expedició.
Tintin, el capità Haddock i els Dupondt es llencen a la seva persecució, al Perú. De camí, rebran l'ajuda d'un jove indi quetxua anomenat Zorrino, que els permetrà arribar al Temple del Sol on és retingut Tornassol.[2]