Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 novembre 1888 districte de Chitradurga (Índia) |
Mort | 28 febrer 1989 (100 anys) Chennai (Índia) |
Activitat | |
Ocupació | professor, filòsof |
Alumnes | Pattabhi Jois, Indra Devi, B. K. S. Iyengar, A. G. Mohan i T.K.V. Desikachar |
Família | |
Fills | T.K.V. Desikachar, Sri T.K. Sribhashyam |
Tirumalai Krishnamacharya (en kanarès: ಶ್ರೀ ತಿರುಮಲೈ ಕೃಷ್ಣಮಾಚಾರ್ಯ) (18 de novembre de 1888 - 28 de febrer de 1989) va ser un influent professor de ioga, metge ayurvèdic i acadèmic indi.[1][2]
És considerat com un dels mestres de ioga més influents del segle XX i un dels renovadors del hatha ioga fomentant la creació de postures i rutines de ioga utilitzades actualment. Alguns dels seus deixebles van ser en B. K. S. Iyengar, K. Pattabhi Jois, el seu fill T.K.V. Desikachar,i més tard, Indra Devi.[3][4]
Va néixer en un petit llogaret de Muchukundapuram, al sud de l'Índia a l'estat de Karnataka, dins d'una família pertanyent a l'ètnia iyengar. Krishnamacharya va viatjar per l'Índia sota el mecenatge del rei de Mysore, Krishna Raja Wadiyar IV. Impartint conferències i demostracions per promoure el ioga. És àmpliament considerat com un dels l'arquitectes de l'estil de ioga vinyasa Viniyoga on combina la respiració amb el moviment. El seu principi com a mestre era "Ensenyar el que és apropiat per a un individu". Mentre que és venerat en altres parts del món com un yogui, a l'Índia Krishnamacharya és coneguda principalment com a sanador mitjançant l'ayurveda i diferents tradicions yògiques.[2][5]
Va escriure quatre llibres sobre el yoga: Yoga Makaranda (1934), Yogaasanagalu (c. 1941), Yoga Rahasya (en sànscrit significa l'essència del ioga) i Yogavalli (Capítol 1 - 1988), així com diversos assajos i composicions poètiques.[6]
Va ser un dels fundadors del ioga tal com s'entén actualment influint als principals exponents del ioga. Els ensenyament de B.K.S. Iyengar i Shri K. Patthabi Jois es basen en les seves pròpies experiències essent alumnes de Krishnamacharya en la dècada de 1930 a Mysore, quan eren joves. Els seus estils queden profundament marcats perquè reflecteixen una forma dinàmica de ioga apropiada per a les joves constitucions i especialment centrada en la pràctica postural (asana). No obstant això, professors com T.K.V. Desikachar, Sri T.K. Sribhashyam, A.G. Mohan, Indra Devi i Srivatsa Ramaswami ensenyen una part més àmplia de les ensenyances de Krishnamacharya. Van més enllà de practicar únicament asanes, aquestes s'adapten a l'estudiant, tenint en compte la seva salut, la seva energia, el seu físic, el seu sexe, la seva edat i també el lloc de la pràctica.[7]