Titanosaures

Per a altres significats, vegeu «Titanosaure (gènere)».

Titanosaures

Titanosauria
Esquelet d'Epachthosaurus, Museu Nacional de la República Txeca (provinent d’Amèrica del Sud)
Període
Juràssic tardà–Cretaci tardà, 156-66
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Saurischia
Cap valor	Titanosauria Lydekker, 1895
Famílies
Andesauridae Antarctosauridae Euhelopodidae Nemegtosauridae Saltasauridae
Mida

Els titanosaures (Titanosauria) van ser una superfamília de sauròpodes dels dinosaures, el qual inclou Saltasaurus i Isisaurus. Aquesta superfamília inclou alguns dels animals més pesants que hagin caminat sobre el sòl terrestre com són Argentinosaurus i Paralititan — que pesaven 100.000 kg, o fins i tot el doble com podria ser el cas de Bruhathkayosaurus).

Reben el nom dels Titans de la mitologia grega.

Junt amb els Brachiosauridae i relacionats, fan el clade més gran anomenat Titanosauriformes.

Descripció

Els Titanosaures tenien caps petits, fins i tot comparats amb la resta dels sauròpedes. Les narius eren grosses i tenien crestes nasals formades per ossos. Les dents eren espatulades o en forma de bastonets però sempre petites.

El coll eren relativament curts per a un sauròpode i les cues no tan llargues com en els diplodocidae.

De les empremtes fòssils s'ha determinat que la pell de molts d'ells portava un dibuix en mosaic amb escates.

Tots eren enormes però amb diferència de mida entre espècies. Fins i tot en una illa se n’han trobat de relativament nans com Magyarosaurus, probablement com a resultat del fenomen del nanisme insular.

Distribució

Els titanosaures van ser el darrer grup de sauròpodes abans de l'extinció del Cretaci, de 90–65 milions d'anys enrere i eren els herbívors dominants en el seu temps. Per l'evidència dels fòssils semblen haver desplaçat als diplodòcids i braquiosàurids, quan aquest moriren entre el Juràssic primerenc i el Cretaci mitjà.

Tenien una distribució cosmopolita especialment al sud, fins i tot a Austràlia (Queensland).^[1]

Dieta

Els excrements fossilitzats mostren restes de plantes que fan pensar que l'alimentació no era de tipus selectiu^[2] en anàlisis fetes el 2005 es troben moltes monocotiledònies com palmes (Arecaceae) i herbes (Poaceae), incloent-hi antecessors de l'arròs i el bambú, que han donat la idea especulativa d’una coevolució de dinosaures i herbes.

Nius

Diagrama d’un niu de titanosaure

Es va descobrir un gran niu de titanosaure a Auca Mahuevo, (Patagònia), i un altre a Espanya. Els ous eren relativament petits (11-12 cm), amb embrions fossilitzats amb impressions de la pell (no indicaven ni plomes ni espines dèrmiques). Aparentment centenars de femelles van fer el forat hi van pondre els ous i el van cobrir de vegetació i substàncies descompostes. Això va donar evidència de comportament de ramat que seria també una estratègia contra els seus depredadors com Abelisaurus.^[3]

Taxonomia

Segons la proposta de Paul Sereno del 2005,

• Superfamília Titanosauroidea
  • Clade Titanosauria
    • Uberabatitan^[4]
    • Família Andesauridae
      • Andesaurus (Argentina)
      • ? Ruyangosaurus (Xina)
    • Família Titanosauridae (sense ús, =Clade Lithostrotia)
      • Ampelosaurus (França)
      • Argentinosaurus (Argentina)
      • Austrosaurus (Austràlia)
      • Chubutisaurus (Argentina)
      • Epachthosaurus (Argentina)
      • Futalognkosaurus (Argentina)
      • Ligabuesaurus (Argentina)
      • Lirainosaurus (Espanya)
      • Phuwiangosaurus (Tailàndia)
      • Tangvayosaurus (Laos)
      • Família Antarctosauridae
        • Antarctosaurus (Argentina)
      • Família Nemegtosauridae
        • Bonitasaura (Argentina)
        • Magyarosaurus (Romania)
        • Malawisaurus (Malawi)
        • Nemegtosaurus (Mongòlia)
        • Rapetosaurus (Madagascar)
        • Trigonosaurus (Brasil)
      • Family Saltasauridae
        • Argyrosaurus (Argentina)
        • Bonatitan (Argentina)
        • Iuticosaurus (Regne Unit)
        • Lirainosaurus (Espanyan)
        • Maxakalisaurus (Brasil)
        • Pellegrinisaurus (Argentina)
        • Quaesitosaurus (Mongòlia)
        • Rinconsaurus (Argentina)
        • Sonidosaurus (Xina)
        • Subfamília Opisthocoelicaudiinae
          • Alamosaurus (USA)
          • Borealosaurus (Xina)
          • Huabeisaurus? (Xina)
          • Isisaurus (Índia)
          • Opisthocoelicaudia (Mongòlia)
        • Subfamília Saltasaurinae
          • Neuquensaurus (Argentina)
          • Saltasaurus (Argentina, Uruguai)
          • Tribe Aeolosaurini
            • Aeolosaurus (Argentina)
            • Gondwanatitan (Brasil)
            • Rocasaurus (Argentina)
    • (incertae sedis)
      • Adamantisaurus (Brasil)
      • Aegyptosaurus (Egipte, Níger)
      • Amargatitanis (Argentina)
      • Baurutitan (Brasil)
      • Bruhathkayosaurus (India)
      • Gobititan (Xina)
      • Hypselosaurus (Romania)
      • Jainosaurus (India)
      • Jiangshanosaurus (China)
      • Karongasaurus (Malawi)
      • Laplatasaurus (Argentina, Uruguaiy)
      • Mendozasaurus (Argentina)
      • Paralititan (Egipte)
      • Puertasaurus (Argentina)
      • Titanosaurus (India)
      • Venenosaurus (USA)
      • Wintonotitan, Clancy (Austràlia)
      • Diamantinasaurus, Matilda (Austràlia)

Filogènia

Titanosauria	Andesaurus Titanosauridae unnamed Malawisaurus Lognkosauria Mendozasaurus Futalognkosaurus unnamed Epachthosaurus Eutitanosauria unnamed Rapetosaurus unnamed Aeolosaurini Gondwanatitan Aeolosaurus unnamed Rinconsaurus Loma Lindero sp. unnamed Lirainosaurus unnamed Opisthocoelicaudiinae Opisthocoelicaudia Alamosaurus Saltasaurinae Neuquensaurus unnamed Saltasaurus Rocasaurus

Referències

1. Molnar R.E. and Salisbury S.W.. «Observations on Cretaceous Sauropods from Australia». A: Carpenter, Kenneth and Tidswell, Virginia (ed.). Thunder Lizards: The Sauropodomorph Dinosaurs. Indiana University Press, 2005, p. 454–465. ISBN 0-253-34542-1. 
2. Dinosaur Coprolites and the Early Evolution of Grasses and Grazers - Prasad et al. 310 (5751): 1177 - Science
3. Vila, Bernat; Jackson, Frankie D.; Fortuny, Josep; Sellés, Albert G.; Galobart, Àngel «3-D Modelling of Megaloolithid Clutches: Insights about Nest Construction and Dinosaur Behaviour». PLOS ONE, 5, 5, 05-05-2010, pàg. e10362. DOI: 10.1371/journal.pone.0010362. ISSN: 1932-6203.
4. Salgado, L. and Carvalho, I. «Uberabatitan ribeiroi, a new titanosaur from the Marila Formation (Bauru Group, Upper Cretaceous), Minas Gerais, Brazil.». Palaeontology, 51, 4, 2008, pàg. 881–901. DOI: 10.1111/j.1475-4983.2008.00781.x.

Enllaços externs

• Titanosauria on DinoData
• The Geological Society article Best ever titanosaur skeleton discovered in Madagascar Arxivat 2004-11-15 a Wayback Machine..
• National Geographic article, Eggs Hold Skulls of Titanosaur Embryos.
• Channel 4 article, Titanosaur eggs in France.