Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1648 Milà (Imperi Espanyol) |
Mort | 3 febrer 1737 (88 anys) Milà (Imperi Habsburg) |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Milà |
Ocupació | matemàtic, escriptor, poeta |
Organització | Col·legi jesuïta de Brera |
Membre de | |
Alumnes | Giovanni Girolamo Saccheri |
Nom de ploma | Callimaco Neridio |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Família | |
Germans | Giovanni Ceva |
Parents | Carlo Francesco Ceva, cosí |
Tommaso Ceva (Milà, 20 de desembre de 1648 - Milà, 3 de febrer de 1737) va ser un matemàtic i poeta italià del segle xvii. Ceva va escriure obres matemàtiques, poètiques, històriques i filosòfiques. Entre les primeres destaquen els seus Opuscula Mathematica (1699) en els que tracta l'aritmètica, les mitjanes geomètriques harmòniques, la cicloide, les corbes i funcions còniques d'ordre superior i la gravetat. Entre les històriques hi ha la biografia del poeta Francesco de Lemene (1706) i de les filosòfiques la Philosophia novo-antiqua (1699) en la que tracta de conciliar el pensament racional i empíric amb la tradició religiosa, critican durament l'atomisme de Lucreci, Gassendi i Descartes.[1][2] Potser la seva obra més original[3] és el seu poema Jesus Puer (1690).[4] També se'l va anomenar poeta de la natura per les seves Sylvae poeticae (1699).
Fill de Carlo Francesco Ceva, un ric comerciant milanès que també havia sigut recaptador d'imposts, i germà del també reconegut matemàtic Giovanni Ceva. Rebé les seves primeres ensenyances al Col·legi de Brera, la principal institució educativa dels jesuïtes a Milà i el 1663 va ingressar a la Companyia de Jesús.[5] Després de completar els seus estudis a Gènova i Niça,[6] va retornar a Milà el 1675 per a convertir-se en professor del Col·legi de Brera, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.[5] El 1682 va pronunciar els seus vots al mateix col·legi. Va ser membre de la Accademia dell'Arcadia[7] que defensava la creació literària més vinculada a la realitat;[8] per això, Ceva va definir la poesia com un somni en presència de la Raó.[9]