Tonyina

Aquest article tracta sobre l'espècie Thunnus thynnus. Vegeu-ne altres significats a «Tonyina (desambiguació)».

Tonyina

Thunnus thynnus
Dades
Font de	tonyina
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	21860
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae
Tribu	Thunnini
Gènere	Thunnus
Espècie	Thunnus thynnus Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Albacora thynnus (Linnaeus, 1758) Orcynus secondidorsalis (Storer, 1855) Orcynus thynnus (Linnaeus, 1758) Scomber thynnus (Linnaeus, 1758) Thunnus secundodorsalis (Storer, 1855) Thunnus thynnus coretta (non Cuvier, 1829) Thunnus thynnus saliens (non Jordan & Evermann, 1926) Thunnus thynnus thynnus (Linnaeus, 1758) Thunnus thynus (Linnaeus, 1758) Thunnus vulgaris (Cuvier, 1832)

Tonyina

La tonyina^[1] o tonyina rosa^[2] o tonyina vermella^[3] (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes. La forma jove es denomina golfàs.^[4] La tonyina es distribueix per l'Atlàntic nord i el Mediterrani. Es considera extingida en el mar Negre. La tonyina s'ha pescat des de l'Antiguitat per al consum humà. La pesca de la tonyina al Mar Mediterrani no és actualment una de les pesqueres més lucratives del món i els exemplars de millor qualitat s'exporten al mercat japonès de peix cru (sushi i sashimi). La forta pressió pesquera ha fer que l'abundància de la població hagi disminuït de manera alarmant, en un 72% en els darrers 40 anys, i es classifiqui a nivell "en perill", segons l'Apèndix I del tractat CITES.

Taxonomia

Les tonyines del gènere Thunnus pertanyen a la tribu Thunnini de la família dels escòmbrids, amb altres gèneres de "túnids", com Allothunnus, Auxis, Euthynnus i Katsuwonus. La tonyina (T. thynnus) està estretament relacionada amb dues espècies del gènere Thunnus (tonyines en sentit estricte): la tonyina del sud (Thunnus maccoyii) i la tonyina del Pacífic (Thunnus orientalis, fins fa poc considerada una subespècie de T. thynnus), i de manera més llunyana a altres tonyines, com Thunnus obesus o Thunnus albacares.

Morfologia

El cos de la tonyina té un perfil romboïdal i robust. La tonyina té el cap cònic i la boca grossa. El cos presenta un color blau fosc al dors i, en canvi, és gris-argentat a la zona ventral, amb iridescències daurades a tot el cos. Les pínnules caudals són grogues. Aquesta espècie es distingeix d'altres espècies de "túnids" per les seves aletes pectorals relativament curtes. Els individus madurs (a partir dels 5 anys al Mediterrani) fan de 2 a 2,5 m de llarg i pesen de 225 a 250 kg.^[5] Els mascles poden assolir els 458 cm de longitud total i els 684 kg de pes.^[6] S'estima que els individus més vells poden assolir 50 anys,^[7] encara que l'edat màxima registrada ha estat de 15 anys.^[7]

Circulació

Com altres escòmbrids, la tonyina té un sistema circulatori molt eficient. A més té una de les concentracions d'hemoglobina més alta dels peixos, que li permet lliurar oxigen a les cèl·lules musculars de manera ràpida.

Termoregulació

La tonyina manté la temperatura corporal elevada, que li permet mantenir la musculatura calenta tant per la natació ràpida com per a velocitat de creuer.

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental (des del Canadà, el Golf de Mèxic i el Carib fins al Brasil i Veneçuela) i a l'Atlàntic oriental (des de les Illes Lofoten -Noruega- fins a les Illes Canàries i Mauritània, incloent-hi la Mediterrània i el sud de la mar Negra). També n'hi ha una població a Sud-àfrica.^[8] L'espècie es considera extingida a la Mar Negra degut a l'excés de pesca. L'estoc de l'Atlàntic nord i nord-est (Mar del Nord, Mar de Noruega, Skagerrak, Kattegat i Øresund) va desaparèixer a principis del segle XX degut a l'excés de pesca, que va ser molt elevada durant els anys 1920-1930.^[9] Aquest és un dels primers casos de col·lapse ecològic documentat en grans peixos marins: en els anys 1920 l'espècie es trobava present en tots els taulells de les peixateries europees i es venia a preus baixos, però als anys 1940 n'havia desaparegut. Els exemplars eren grans: les tonyines que es pescaven als anys 1920 pesaven de 40 a 700 kg (el pes mitjà era de 50 a 100 kg).^[9] Actualment romanen dos estocs principals de tonyina: el de l'Atlàntic (estoc occidental) i el de la Mediterrània (estoc oriental). L'estoc occidental es troba en bon estat de conservació i es reprodueix al golf de Mèxic^[10][11] i l'estoc oriental es reprodueix a la Mediterrània.

Cicle de vida

La tonyina té una durada de vida llarga (amb estimacions d'edat màxima que varien de 20 a 50 anys)^[7] i madura a una edat relativament avançada: s'estima que els individus de l'estoc mediterrani esdevenen adults als 4 o 5 anys, mentre que en l'estoc occidental els individus comencen a fresar a partir dels 8 anys. A la Mediterrània, la tonyina fresa a l'estiu, sobretot durant els mesos de juny i juliol. Com en la majoria dels peixos teleostis, dels ous se'n desenvolupa una larva de vida pelàgica. A diferència d'altres peixos, però, les larves i joves de tonyina creixen de manera extraordinàriament ràpida: els individus nascuts al mes de juny a la Mediterrània poden assolir els 40 cm i un quilogram de pes a l'octubre, quan tenen quatre mesos d'edat.^[12]

Pesca i sobrepesca

És una espècie molt apreciada pels consumidors, sobretot en el mercat japonès. Encara que es paga a 5-10 €/kg als productors mediterranis, el seu preu pot augmentar a 30-70 €/kg durant l'engreix en gàbies.^[13] El 2010 es van arribar a pagar 30000 € per un exemplar de 200 kg.^[14] El 2013 un comerciant japonès va pagar 1,76 milions de dòlars per un exemplar de 222 kg,^[15] però actualment els preus que es paguen al Japó per la tonyina han disminuït.^[16] El gran valor econòmic de la tonyina i les tècniques modernes de captura han fet que els estocs de tonyina, especialment l'estoc mediterrani, es trobin fortament sobreexplotats i en perill de col·lapse, segons l'ICCAT i les organitzacions ecologistes.^[17] Les darreres avaluacions científiques, però, apunten al recuperament de l'estoc mediterrani.^[12]

Pesca

Abans del segle xx, la tonyina es pescava a la Mediterrània per mitjà d'almadraves. Durant el segle XX es desenvolupen diferents tècniques de pesca, cada vegada més sofisticades (pesca amb canya i esquer viu, "cacea", xarxes de deriva, encerclament), que provoquen en molts casos un excés de pesca sobre els estocs de tonyina.

Interès gastronòmic

La tonyina es consumeix fresca o en conserva. La seua carn és ferma, agradable al paladar i nutritiva. Conté olis omega-3 molt importants per a una nutrició equilibrada. La tonyina en llauna, conservada en oli o salmorra, és ideal per preparar amanides i entrepans, en aquesta forma és molt apreciada als Estats Units, però s'ha estès arreu del planeta, fet que ha fet que alguns experts alertin sobre la sobreexplotació de la pesca d'aquesta espècie.^[18] El destí comercial de la majoria de la tonyina pescada a la Mediterrània és el mercat japonès, on es consumeix fresca.

A Espanya es menja sovint fresca en plats com la "tonyina amb samfaina", "tonyina amb pebrots" o també en escabetx.

La tonyina i el mercuri

La tonyina, i altres peixos (per exemple el panga^[19]) que es troben a la part superior de la cadena tròfica, acumulen mercuri sota la forma de metilmercuri. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, a partir de juliol de 2011, va passar de recomanar, en embarassades i infants petits, una ingestió màxima de tonyina i peixos com el peix espasa i caçó de 100 grams a la setmana a recomanar que s'abstinguessin del seu consum.^{[cal citació]} El metil mercuri és altament tòxic i ingressa en els peixos a través de l'aigua on neden, a més de per la ingestió d'altres peixos més petits. Com més grans i més vells siguin els peixos, més contingut de mercuri tindran.

Nivells alts de mercuri poden ser perjudicials per al desenvolupament del cervell del fetus. A més de mercuri també s'acumulen en els peixos els bifenils policlorats (BPCs)

Referències

1. «tonyina». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
2. «030349 Tonyines del gènere Thunnus sp. congelades, exceptat en filets i altres parts considerades a la partida 0304, fetges, ous i llets, tonyina blanca (Thunnus alalunga), tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares) i bonítol ratllat (Euthynnus [Katsuwonus pelamis)]». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 agost 2014].
3. «Tonyina roja: s'aconsegueix la reproducció en captivitat». Nació Digital, 26-08-2010. [Consulta: 18 agost 2014].
4. «golfàs». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
5. Atlantic Bluefin Tuna (Thunnus thynnus). Nmfs.noaa.gov. Retrieved on 2013-05-04
6. Claro, R. 1994 Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. In R. Claro (ed.) ''Ecología de los peces marinos de Cuba''. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba and Centro de Investigaciones de Quintana Roo
7. Santamaria, N., G. Bello, A. Corriero, M. Deflorio, R. Vassallo-Agius, T. Bök, and G. De Metrio (2009). "Age and growth of Atlantic bluefin tuna, Thunnus thynnus (Osteichthyes: Thunnidae) in the Mediterranean Sea". Journal of Applied Ichthyology 25: 38. doi:10.1111/j.1439-0426.2009.01191.x.
8. FishBase (anglès)
9. Bluefin Tuna - Past and Present Marine Historians Detail Collapse of Once Abundant Bluefin Tuna Population off Northern Europe; Modern Tagging Reveals Migration Secrets of Declining Population and Breeding Area in Gulf of Mexico i Résumé/présentation, avec liens
10. Teo, S.L.H., Boustany, A, Dewar, H., Stokesbury, M.J.W., Weng, K.C., Beemer, S., Seitz, A.C., Farwell, C.J., Prince, E.D., Block, B.A. Annual migrations, diving behavior, and thermal biology of Atlantic bluefin tuna, Thunnus thynnus, on their Gulf of Mexico breeding grounds. Marine Biology (2007) 151:1-18.
11. Teo, Steven L.H., Boustany, Andre M., Block, Barbara. Oceanographic preferences of Atlantic bluefin tuna, Thunnus thynnus, on their Gulf of Mexico breeding grounds. Marine Biology. 18 juillet 2007.
12. ^{[enllaç sense format]} http://iccat.org/Documents/SCRS/ExecSum/BFT_EN.pdf Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine.
13. Magazine Challenge, 12 octubre 2006
14. Euronews, Les fermes des thons rouges Arxivat 2011-08-17 a Wayback Machine., 2010-07-23, consulté 2011-09-04
15. ^{[enllaç sense format]} http://www.huffingtonpost.com/2013/01/05/bluefin-tuna-sells-for-incredible-record-tokyo-fish-auction_n_2415722.html
16. ^{[enllaç sense format]} http://www.theguardian.com/world/2014/jan/05/bluefin-tuna-tokyo-auction
17. ^{[enllaç sense format]} http://wwf.panda.org/what_we_do/endangered_species/tuna/atlantic_bluefin_tuna/
18. Gutiérrez, Thaïs «Fins quan podrem menjar tonyina». Diari Ara [Barcelona], núm.348, 13-11-2011, p.47. ISSN: 2014-010X.
19. «Contaminantes en los filetes de pescado» (en espanyol europeu). [Consulta: 16 novembre 2024].

Bibliografia

• Collette, B.B., 1999. Mackerels, molecules, and morphology. p. 149-164. A: B. Séret i J.-Y. Sire (editors) Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Noumea, París.
• Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2. 
• Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
• B. R. MacKenzie i P. Mariani. 2012. Spawning of Bluefin Tuna in the Black Sea: Historical Evidence, Environmental Constraints and Population Plasticity. http://www.plosone.org/article/info:doi/10.1371/journal.pone.0039998
• Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
• Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
• Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

• Aquatic Species Distribution Map Viewer: http://www.fao.org/figis/geoserver/factsheets/species.html
• Vídeo TV3alacarta Quèquicom Tonyina, devorador devorat. 18 de febrer de 2014
• Informe Greenpeace format PDF Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. L'estat de la tonyina vermella al mediterrani Juny 2006

Viccionari