Malaltia objecte | trastorn bipolar, epilèpsia focal, encefalopatia epilèptica infantil, crisi convulsiva tonicoclònica, dolor, trastorn de l'estat d'ànim, migranya, trastorn per estrès posttraumàtic, migranya amb aura, epilèpsia, hipertensió intracranial, tremolor essencial i epilèpsia |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | Topiramate-13C6 (en) |
Codi ATC | N03AX11 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C12H21NO8S |
Massa molecular | 339,099 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 97240-79-4 |
PubChem (SID) | 5284627 |
IUPHAR/BPS | 6849 |
DrugBank | DB00273 |
ChemSpider | 4447672 |
UNII | 0H73WJJ391 |
KEGG | D00537 |
ChEBI | 63631 |
ChEMBL | CHEMBL220492 |
PDB ligand ID | TOR |
AEPQ | 100.129.713 |
El topiramat és un medicament utilitzat per tractar l'epilèpsia i prevenir les migranyes.[1] També s'utilitza en la dependència de l'alcohol i el tremolor essencial.[1] Per a l'epilèpsia, això inclou el tractament per a l'epilèpsia generalitzada o la focal.[2] Es pren via oral.[1]
Els efectes secundaris habituals inclouen formigueig, sensació de cansament, pèrdua de gana, dolor abdominal, pèrdua de pes[3] i disminució de la funció cognitiva, com ara problemes de concentració.[1][2] Els efectes secundaris greus poden incloure suïcidi, augment dels nivells d'amoníac que resulta en encefalopatia i càlculs renals.[1] El topiramat pot causar defectes de naixement, com ara el llavi leporí i el paladar fes.[4] El risc/benefici s'ha de discutir acuradament amb l'equip de tractament complet. El topiramat es considera "probablement compatible" amb la lactància i no està contraindicat en la lactància materna, tot i que es pot considerar la monitorització del nadó per diarrea o augment de pes pobre.[5][6] El mecanisme d'acció no està clar.[1]
El topiramat es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1996.[1] A Espanya està disponible com a EFG, Acomicil i Topamax.[7]