Addicionalment pot rebre els noms de cròton, gira-sol, gira-sol bord, herba de les llúpies, mira-sol i síndria borda. També s'han recollit les variants lingüístiques crotó i tornissol.[3]
És una planta herbàcia anual i monoica de fins 40 cm d'alt. Fulles grisenques triangulars. Les flors són grogues, les masculines s'agrupen en inflorescències en raïms, les femenines apareixen a la base de les inflorescències masculines. Fruit en càpsula berrugosa trilocular.[1] Creix en terrenys calcaris.[4][5]
Aquesta espècie va ser descrita vàlidament per primer cop l'any 1824 a l'obra De Euphorbiacearum generibus medicisque earundem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum d'Adrien Henri Laurent de Jussieu (1797-1853).[2][7]
Tradicionalment els seus fruits havien estat utilitzats per aconseguir un colorant blau, també anomenat tornassol, que ja era utilitzat a l'antiguitat i a l'edat mitjana va ser especialment rellevant el seu ús als manuscrits il·luminats.[8]