Tornassol (planta)

Infotaula d'ésser viuTornassol
Chrozophora tinctoria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detornassol Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN13579598 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae
GènereChrozophora
EspècieChrozophora tinctoria Modifica el valor a Wikidata
(L.) A.Juss.
Nomenclatura
BasiònimCroton tinctorius Modifica el valor a Wikidata
Vista de la planta
Detall de la flor

El tornassol (Chrozophora tinctoria),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Chrozophora dins la família de les euforbiàcies nativa del sud i l'est d'Europa, de l'Àfrica mediterrània i de l'Àsia occidental, central i sud-oriental.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de cròton, gira-sol, gira-sol bord, herba de les llúpies, mira-sol i síndria borda. També s'han recollit les variants lingüístiques crotó i tornissol.[3]

Descripció

[modifica]

És una planta herbàcia anual i monoica de fins 40 cm d'alt. Fulles grisenques triangulars. Les flors són grogues, les masculines s'agrupen en inflorescències en raïms, les femenines apareixen a la base de les inflorescències masculines. Fruit en càpsula berrugosa trilocular.[1] Creix en terrenys calcaris.[4][5]

El tornassol es considera una planta tòxica.[6]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta espècie va ser descrita vàlidament per primer cop l'any 1824 a l'obra De Euphorbiacearum generibus medicisque earundem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum d'Adrien Henri Laurent de Jussieu (1797-1853).[2][7]

Sinònims

[modifica]

A continuació s'enumeren els noms científics que són sinònims de Chrozophora tinctoria:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Chrozophora tinctoria var. genuina Müll.Arg.
  • Croton tinctorius L.
  • Ricinoides tinctoria (L.) Moench
  • Tournesol tinctoria (L.) Baill.
  • Sinònims heterotípics
  • Chrozophora cordifolia Pazij
  • Chrozophora glabrata (Heldr.) Pax & K.Hoffm.
  • Chrozophora hierosolymitana Spreng.
  • Chrozophora integrifolia Bunge
  • Chrozophora lepidocarpa Pazij
  • Chrozophora obliqua (Vahl) A.Juss. ex Spreng.
  • Chrozophora obliqua var. hierosolymitana (Spreng.) Duthie
  • Chrozophora sieberi C.Presl
  • Chrozophora subplicata (Müll.Arg.) Pax & K.Hoffm.
  • Chrozophora tinctoria f. brachypetala Müll.Arg.
  • Chrozophora tinctoria var. glabrata Heldr.
  • Chrozophora tinctoria var. hierosolymitana (Spreng.) Müll.Arg.
  • Chrozophora tinctoria subsp. obliqua (Vahl) O.Bolòs & Vigo
  • Chrozophora tinctoria var. subplicata Müll.Arg.
  • Chrozophora tinctoria var. verbascifolia (Willd.) Müll.Arg.
  • Chrozophora verbascifolia (Willd.) A.Juss. ex Spreng.
  • Chrozophora villosa Lindl.
  • Chrozophora warionii Coss. ex Batt.
  • Croton argenteus Forssk.
  • Croton obliquus Vahl
  • Croton oblongifolius Sieber ex Spreng.
  • Croton patulus Lag.
  • Croton verbascifolius Willd.
  • Tournesol obliqua (Vahl) Franch.
  • Tournesol verbascifolia (Willd.) Kuntze
  • Tournesol warionii (Coss. ex Batt. & Trab.) Baill.

Usos

[modifica]

Tradicionalment els seus fruits havien estat utilitzats per aconseguir un colorant blau, també anomenat tornassol, que ja era utilitzat a l'antiguitat i a l'edat mitjana va ser especialment rellevant el seu ús als manuscrits il·luminats.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «tornassol ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Chrozophora tinctoria» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 desembre 2022].
  3. ↑ «Chrozophora tinctoria». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 desembre 2022].
  4. ↑ Chrozophora tinctoria en Herbari virtual de la Mediterráneo
  5. ↑ VVAA «Chrozophora». Flora Ibérica, 8, 2008. ISSN, Págs.
  6. ↑ European Food Safety Authority (EFSA) «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal, 10, 5, 2012, pàg. 2663. DOI: 10.2903/j.efsa.2012.2663.
  7. ↑ de Jussieu, Adrien Henri Laurent. De Euphorbiacearum generibus medicisque earundem viribus tentamen, tabulis aeneis 18 illustratum (en llatí), 1824. 
  8. ↑ «A 1000-year-old mystery solved: Unlocking the molecular structure for the medieval blue from Chrozophora tinctoria, also known as folium» (en anglès). Science Advances, 17-04-2020. DOI: 10.1126/sciadv.aaz7772. [Consulta: 26 desembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tornassol