Torrefarrera

Torrefarrera

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 40′ 30″ N, 0° 36′ 29″ E / 41.675°N,0.60805555555556°E / 41.675; 0.60805555555556
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segrià
Capital	Torrefarrera
Població humana
Població	4.852 (2023) (206,47 hab./km²)
Llars	39 (1553)
Gentilici	Torrefarrerí, torrefarrerina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	23,5 km²
Altitud	214 m
Limita amb	Lleida Vilanova de Segrià Rosselló Benavent de Segrià Alguaire Almacelles Alpicat Torre-serona
Organització política
• Alcalde	Jordi Josep Latorre Sotus (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25123
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25228
Codi IDESCAT	252287
Lloc web	torrefarrera.cat

Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià.

Història

Torrefarrera és un municipi situat al centre de la comarca del Segrià, de 4.702 habitants, que ocupa una extensió de 23,5 km². Manté contacte amb altres termes municipals de Lleida com Torre-Serona, Rosselló i Benavent de Segrià.

L'origen del topònim del poble sembla provenir de la torre fortalesa que estava situada a l'actual nucli antic del poble, que està documentat des de l'any 1177. Tot i això, existeixen dues històries per explicar l'origen del municipi.

La primera indica que és un dels molts conreus ocupats pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. La segona versió afirma que es deu a donacions a repobladors per la canònica de Lleida i el bisbe Guillem Pere de Ravidats realitzades entre els anys 1168 i 1185. Sigui quina sigui la veritable història, segons el Llibre verd, el lloc ja estava repoblat per 13 famílies que feren una concessió de censal a l'església del poble, dedicada a la Santa Creu fins avui dia.

Durant el segle XVII, una sèrie d'adversitats quasi acaben amb el poble, com la Guerra dels Segadors, epidèmies i males collites. Després es va instaurar un període de pau fins a la invasió napoleònica, on Torrefarrera esdevingué camp de batalla i l'economia es va desestabilitzar.

Actualment, Torrefarrera gaudeix d’un eix de comunicació molt important, l’autovia A2 i la N-230 que l’uneix amb altres municipis com: Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs i que porta fins a Vielha. Els sectors primaris, és a dir, la ramaderia i l'agricultura, segueixen sent rellevants pel municipi. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial gràcies al polígon municipal.^[1]

Geografia

• Llista de topònims de Torrefarrera (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Entitat de població	Habitants (2023)
Torrefarrera	4.650
el Pla de la Pona	59
Salats	49
Malpartit	37
Tossal	33
la Raconada	12
Corxat	7
les Comes	5
Font: Idescat

Fills i filles il·lustres

• Pau Boix i Rull (1847-1907): delegat de la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892)
• Antoni Palau i Vila. Futbolista

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 29 39 39 62 417 836 805 807 795 898

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 944 1.141 1.199 1.257 1.480 1.485 1.499 1.447 1.526 1.526

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.593 1.609 1.734 2.012 2.203 3.051 3.697 4.151 4.341 4.512

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 - 4.630 4.694 4.730 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

1. «Història». [Consulta: 7 novembre 2022].

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya