Figura 1. Traspontí de maleter d’un Chrysler Coupe de 1932.
Alguns automòbils de turisme disposaven d’un traspontí de maleter des dels anys vint del segle passat. A diferència d'altres traspontins , es desplegaven obrint el capó del maleter. En posició oberta aquest capó formava part del respatller del seient.
Un traspontí de maleter era un seient auxiliar que deixava els usuaris a l’exterior de l’habitacle, gairebé sense cap protecció contra els elements externs.
En alguna ocasió hi havia automòbils que disposaven de traspontins laterals que, sense ser de maleter, tenien funcions similars: en posició plegada es guardaven a l’interior de la carrosseria i, en desplegar-se, el passatger viatjava a l’exterior de l’habitacle. La raresa d’aquesta solució fa que no hi hagi una denominació oficial per a aquesta mena de dispositius.
En anglès americà la denominació d’un traspontí de maleter és «rumble seat».[1] En anglès britànic el terme és «dicky seat» (amb les variants «dickie» i «dickey»).[2] En francès l’expressió és «siège de coffre».[3] Un llibre francès dona diverses denominacions de seients.[4] En castellà les paraules «transportín» i «trasportín» equivalen a traspontí de maleter.
En tots els casos l’expressió americana «mother in law seat»,[5] seient de la sogra, ha donat lloc a "posto della suocera" (italià),[6] "siège de belle-mère" (francès) i altres de similars. Segons la referència adjunta, l'expressió «mother in law seat» s'hauria de limitar als traspontins de maleter d'una plaça única i abans de la Primera Guerra Mundial.[7]
Deixant de banda els problemes de seguretat, la incomoditat i la posició forçada dels passatgers quan viatjaven en un traspontí de maleter quedaven il·lustrades en una nota humorística (humor negre) de la referència adjunta.[8]