Tipus | llaüt de caixa de coll pinçat |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 321.322-5 |
El tres és un instrument musical derivat de la guitarra que consta de tres cordes dobles. És molt usat a Cuba, Santo Domingo i Puerto Rico on hi ha una versió de l'instrument amb tres cordes triples.[1][2]
Com que és més petit que la guitarra i té cordes dobles, fa un so més agut i més intens. Per aquest motiu s'utilitza com a instrument solista sobretot en el son cubà, deixant la guitarra en el paper d'acompanyant.[3]
L'afinació varia depenent del músic i l'àrea geogràfica de procedència. Unes vegades, l'afinació coincideix amb les tres primeres cordes d'una guitarra (mi, si, sol, aquest últim octavat). Altres vegades, se li augmenta un semitò a la corda del centre deixant el sol octavat. La nova afinació coincideix amb la tríada de do major (mi, do, sol).[4]
Segons la majoria de fonts, el tres es va utilitzar per primera vegada en diversos gèneres musicals afrocubans relacionats originaris de l'est de Cuba: el nengón, el kiribá, el changüí i el son, tots els quals es van desenvolupar durant el segle xix. Benjamin Lapidus afirma: "El tres ocupa una posició de gran importància no només en el changüí, sinó en la cultura musical de Cuba en el seu conjunt".[5]
Entre els més famosos "treseros" estan Pancho Amat i Faustino Oramas de Cuba i Mario Hernández a Puerto Rico.