Trident II D5

Infotaula d'armaTrident II D5
Tipusmíssil balístic de llançament submarí Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En serveimarç 1990 Modifica el valor a Wikidata – cap valor Modifica el valor a Wikidata
OperadorsMarina dels Estats Units d'Amèrica i Royal Navy Modifica el valor a Wikidata
Història de producció
FabricantLockheed Martin Modifica el valor a Wikidata
Especificacions
Longitud13,51 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre2,11 m Modifica el valor a Wikidata

El Trident II D5 és un míssil balístic intercontinental per a submarins (SLBM) amb caps nuclears dels Estats Units. Constitueixen una part fonamental de la força nuclear de dissuasió dels Estats Units i del Regne Unit. Amb una capacitat de distància de més de 12000 km cada míssil és capaç de llançar fins a 12 caps MIRV contra 12 objectius diferents.

Desenvolupament

[modifica]
Trident I llançament el 18 de gener de 1977.

El míssil va ser desenvolupat sota el nom Trident I (C4) en 1979, sent retirades del servei les últimes unitats el 2000. la segona versió Trident II (D5) va ser desplegada el 1990 i està planejat que estarà en servei per 30 anys fins a 2027. Aquests míssils també són venuts al Regne Unit usant l'acord Venda de míssils Polaris de 1963 i estès en 1982 per vendre els míssils Trident I i subseqüentment els Trident II durant el mandat de Ronald Reagan.[1] Per al desenvolupament del nou míssil el Regne Unit va cooperar amb un 5% del cost total.

Extensió de vida del D5

[modifica]

El 2002 es va prendre la decisió d'estendre la vida dels míssils i dels submarins de la Classe Ohio fins a 2042, per la qual cosa es va iniciar un programa per reemplaçar components obsolets a un cost mínim i alhora mantenir la resposta. El contractista guanyador va ser Lockheed Martin a un cost total de $ 789.900.000. El programa consisteix a actualitzar els sistemes dels míssils, sistemes de guia i els de reentrada.

Diagrama de llançament i impacte dels vehicle d'entrada.

A Anglaterra el 4 de desembre de 2006, Tony Blair va treure el pla de construir una nova generació de submarins perquè puguin portar els Trident II existents i unir-se al programa d'extensió de vida d'aquests.[2]

El 14 de març de 2007, el govern d'Anglaterra va prendre la decisió de renovar els seus submarins nuclears i míssils a un cost total entre 15 i 20 mil milions de lliures, el temps total serà de 17 anys i durarà fins al 2050.[3]

Primers Trident

[modifica]

L'actual Trident és de la sisena generació, abans dels Trident també existien els míssils Polaris.

  • Trident I C4: l'1 de la classe evolucionat de la classe Polaris.
  • Trident I C4: actualització, presenta major punteria.
  • Trident I C4: modificació de major grandària, opcions de cap.
  • Trident D5: versió nova del míssil menys alt però amb més gruix i major poder ofensiu.
  • Trident II D-5 (CDD6): coberta Buida major punteria i major càrrega nuclear.
Tall transversal del míssil.

Usuaris

[modifica]

Pocs països utilitzen míssils Trident, ja que la plataforma de llançament són submarins Balístics Nuclears.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Letter to Prime Minister Margaret Thatcher of the United Kingdom Confirming the Sale of the Trident II Missile System to the Her Country [Consulta: 2009].  Arxivat 2010-09-13 a Wayback Machine.
  2. ↑ UK nuclear weapons plan unveiled [Consulta: 2009]. 
  3. ↑ Trident plan wins Commons support [Consulta: 2009]. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trident II D5