![]() |
Aquest article tracta sobre el sistema informàtic de Linux. Si cerqueu el símbol iconogràfic de tres espirals conegut com a "triskel", vegeu «Trisquela». |
![]() ![]() | |
![]() ![]() | |
Tipus | distribució GNU/Linux ![]() |
---|---|
Família de SO | Linux i variant de GNU ![]() |
Basat en | Ubuntu i Debian ![]() |
Versió inicial | 2004 ![]() |
Versió estable | 8.0 / 18 abril 2018 |
Estat actual | Actiu |
Llicència | GNU GPL 3.0 ![]() |
Epònim | trisquela ![]() |
Característiques tècniques | |
Plataforma | x86_64 i AArch64 ![]() |
Mètode d'actualització | APT ![]() |
Gestor de paquets | dpkg ![]() |
Equip | |
Més informació | |
Lloc web | trisquel.info (anglès) ![]() |
Seguiment d'errors | Seguiment d'errors ![]() |
Id. DistroWatch | trisquel ![]() |
Id. Subreddit | trisquel ![]() |
Id. Framalibre | trisquel-gnulinux ![]() |
Guia d'usuari | Guia d'usuari ![]() |
| |
Trisquel o Trisquel GNU/Linux és un sistema operatiu basat en Linux derivat d'Ubuntu. Està disponible en diversos idiomes (anglès, francès, alemany, Castellà i gallec) i en edició Pro i Educational. Està disponible baix la forma de Live CD. Ve acompanyat dels programes Firefox (3.6.9), BitTorrent, un client de missatgeria instantània, OpenOffice, Evolution, GIMP, una ferramenta per a webcam, alguns videojocs, un reproductor d'àudio, un de vídeo, un editor de vídeo anomenat Pitivi, un programa de gravació de discos, un editor de textos, i una calculadora. No inclou l'Adobe Flash per motius ideològics de ser totalment programari lliure, sinó el programa de Flash anomenat Gnash. Té una interfície de tipus GNOME.[1]
El projecte es desenvolupà l'any 2004 amb el patrocini de la Universitat de Vigo per a tindre programari educatiu amb suport en gallec. Fou presentat oficialment a l'abril de 2005 amb Richard Stallman com a convidat especial.[2] D'acord amb el director del projecte Rubén Rodríguez, el suport en gallec ha creat interés a les comunitats d'Amèrica del Sud i Mèxic que són emigrants de la província d'Ourense.[3]
En desembre del 2008, Trisquel fou inclòs per la Free Software Foundation a la seua llista de distribucions de Linux.[4]
Jesse Smith de DistroWatch ressenyà la versió 4.0, Taranis, i la va descriure com a refinada i segura. Criticà negativament la dificultat de desfer-se de programari i criticà positivament el fet que se centrara en la utilitat més que en solament complir el criteri de ser programari lliure.[1]
Jim Lynch de Desktop Linux Reviews ressenyà la versió 5.5, Brigantia, i la va descriure com a "ben orientada i ben desenvolupada" i la recomanà per als qui es preocupen per utilitzar programari lliure i per als qui no. Afegí que la versió era adequada per a usuaris que comencen i que són ja avançats.[5]
Chris Fisher i Matt Hartley de The Linux Action Show! afirmaren que el disseny era bo i fàcil d'utilitzar. Consideren que és bo el suport per a maquinari que té Trisquel 5.5 i Trisquel 5.5 Mini i trobaren que Linux-libre kernel impedeix la funcionalitat dels aparells sense cable que tenen programari de propietari. Van concloure que Trisquel és més adequat per a usuaris experimentats i que per als nous era més adequat una altra distribució.[6]
Richard Stallman anuncià en gener del 2015 que utilitzarà Trisquel en un Thinkpad X60 en compte de la seua anterior computadora Lemote Yeelong.[7]
El maquinari de ThinkPenguin és suportat des de Trisquel 5.5, la qual inclou jocs de xips comatibles de programari lliure.[8]