Titanat d'estronci en la forma de tausonita | |
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 183,838 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | O₃SrTi |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 4,81 g/cm³ |
Punt de fusió | 2.060 °C |
Cristal·lografia | |
Sistema cristal·lí | sistema cristal·lí cúbic |
El triòxid d'estronci i titani, antigament conegut com a titanat d'estronci,[a] és un compost inorgànic de la classe dels òxids, constituït per cations estronci(2+), titani(4+) i anions òxid O2–, amb la fórmula química SrTiO3.
A temperatura ambient, es tracta d'un material centrosimètric paraelèctric amb una estructura perovskita. A baixes temperatures s'apropa a una transició de fase ferroelèctrica amb una constant dielèctrica ~ 104, però es manté per a la menor temperatura mesurada com a resultat de fluctuació quàntica, fent-lo un paràmetre quàntic perifèric.[1] Durant molt de temps es pensava que era un material totalment artificial, fins a 1982, quan la seva contrapart natural, descoberta a Sibèria i anomenada tausonita va ser reconeguda per l'IMA. La tausonita continua sent una naturalesa mineral extremadament rara, que es produeix com a cristalls molt petits. La seva aplicació més important ha estat en la seva forma sintetitzada, on ocasionalment es troba com un simulant de diamant, en precisió òptica, en varistor i en ceràmica avançada.
El triòxid d'estronci i titani presenta una estructura cristal·lina de perovskita.[2] En aquesta estructura, el catió voluminós del grup 2 de la taula periòdica o dels alcalinoterris, com l'Sr2+, o un metall de transició amb càrrega 2+, i els anions òxid O2– formen una estructura cúbica centrada a les cares. En els intersticis octaèdrics dels oxígens s'hi situa el catió petit, un catió d'un metall de transició amb càrrega +4, com el Ti4+. Així el Ti4+ presenta coordinació octaèdrica (està envoltat per sis anions O2–) i els cations Sr2+ està coordinat a dotze anions O2–. El tipus d'estructura de perovskita és una estructura cúbica (grup espacial Pm3m).[3]
El nom tausonita va ser donat en honor de Lev Vladimirovich Tauson (1917-1989), un geoquímic rus. Els noms comercials en desús del producte sintètic inclouen "mesotitanat d'estronci", "Fabulite",[4] Diagem i Marvelite. A més de la seva localitat tipus Murun Massif a la República de Sakha, la tausonita natural també es troba a Cerro Sarambi, Departament de Concepción, Paraguai; i al llarg del riu Kotaki de Honshū, Japó.[5][6]