Fa 9,8 cm de llargària màxima.[4]Aleta dorsal amb 18 espines i 9 radis. Anal amb 3 espines i 8 radis. Línia lateral amb 31 escates. 3 fileres d'escates a les galtes. Boca en posició inferior. 6 fileres de dents a la mandíbula inferior i 7 a la superior. 8 dents a la banda esquerra de la mandíbula inferior. Tots dos sexes tenen franges molt amples que arriben fins a la panxa. El mascle és gairebé completament blau amb bandes blaves molt fosques (les quals desapareixen o són incompletes al peduncle caudal), té els radis de les aletes caudal i dorsal de color blau brillant i les membranes grogues, mentre que l'aleta anal és principalment de color negre o blau molt fosc amb una banda blava clara. Les femelles són de color marró clar amb les escates del cos de color blau clar al centre; tenen franges amples de color marró fosc que s'estenen a l'aleta dorsal i formen grans taques de color marró fosc a la meitat proximal de l'aleta (la resta de l'aleta dorsal és de color marró clar amb taques crema que formen una franja); les galtes i l'opercle inferior amb reflexos blaus; la taca de l'opercle de color gris verdós i envoltada de reflexos blau-verd; les aletes anal i pelvianes amb les vores blanques, les espines de color marró fosc i els radis oliva fosc; l'aleta caudal amb els radis marrons i les membranes de color beix cremós; i les aletes pectorals clares.[3]
És inofensiu per als humans,[10] el seu índex de vulnerabilitat és baix (14 de 100),[16] els joves són coneguts per amagar-se en closques buides de Lanistes nyassanus[17] i les seues principals amenaces són la sobrepesca[18] i el seu àmbit geogràfic tan restringit.[17]
↑ 3,03,1Goldstein, H. M., 2009. Taxonomic review of the genus Tropheops (Cichlidae) with descriptions of new species from Lake Malawi, Africa. Master thesis. Pennsylvania State University, els Estats Units. 194 p.
↑ Maréchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, París. Vol. 4. Pàg. 409.
↑ 5,05,1Baensch, H. A. i R. Riehl, 1985. Aquarien atlas. Band 2. Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde GmbH, Melle (Baixa Saxònia), Alemanya. 1216 p. Pàg. 974.
↑Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T. F. H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, 495 p. Pàgs. 402-404.
↑Hanssens, M. i J. Snoeks, 2004. Mbuna distribution and species richness. P. 321-331. A: Snoeks, J. (ed.). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, els Estats Units. 360 p. Pàg. 331.
↑Snoeks, J. (ed.), 2004. The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, els Estats Units. 360 p. Pàg. 331.
↑Konings, A., 1995. Malawi Cichlids in their Natural Habitat. Segona edició. Cichlid Press, St. Leon-Rot, Alemanya.
↑Konings, A., 1989. Malawi cichlids in their natural habitat. Verduijn Cichlids, Holland & Lake Fish Movies, Alemanya Occidental. 303 p.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
↑Nsiku, E., 1999. Changes in the fisheries of Lake Malawi, 1976-1996: ecosystem-based analysis. University of British Columbia, Vancouver, el Canadà. 217 p. M.Sc. thesis.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.