Tshivenḓa

Infotaula de llenguaTshivenḓa
Tshivenḓa  (chivenda)
Altres nomssotho, sotho meridional, sesotho meridional
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.1 milions
Parlants nadius1.300.000 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aProvíncia de Limpopo Modifica el valor a Wikidata
Oficial aSud-àfrica, Zimbàbue
Autòcton deÀfrica meridional
EstatSud-àfrica, Zimbàbue
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals
llengües bantus
llengües bantu orientals
llengües bantus meridionals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióPan South African Language Board Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ve
ISO 639-2ven
ISO 639-3ven Modifica el valor a Wikidata
SILven[1]
Glottologvend1245 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere99-AUT-b Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueven Modifica el valor a Wikidata
IETFve Modifica el valor a Wikidata

El Tshivenḓa (o venda, o Luvenḓa) és una llengua bantu oficial de Sud-àfrica. També es parla a Zimbàbue. El 2006 hi el Tshivenḓa tenia 1.100.000 parlants.[2] La majoria dels parlants de venda viuen al nord de Sud-àfrica, sobretot a la Província de Limpopo, tot i que un 10% viuen a Zimbàbue. El venda és pròxim al kalanga (shona occidental), parlat a Botswana i a Zimbàbue. Durant l'Apartheid sud-africà, el bantustan de Venda fou creat perquè hi visquessin els parlants de venda sud-africans.

Distribució geogràfica i dialectologia

[modifica]
Distribució geogràfica del Tshivenda a Sud-àfrica: proporció de la població que parla venda a casa.
  0–20%
  20–40%
  40–60%
  60–80%
  80–100%
Distribució geogràfica dels Tshivenda a Sud-àfrica: densitat dels parladors de Tshivenda com a primera llengua.
  <1 /km²
  1–3 /km²
  3–10 /km²
  10–30 /km²
  30–100 /km²
  100–300 /km²
  300–1000 /km²
  1000–3000 /km²
  >3000 /km²

A Sud-àfrica hi ha 1.210.000 parlants de venda segons el cens del 2011, tot i que el nombre de venda-parlants està augmentant. El nombre total de venda-parlants en tots els països és d'1.294.000, però hi ha 1.7.000.000 persones que utilitzen el thsivenda com a segona llengua.[2] A Sud-àfrica, els parlants de Tsivenda estan concentrats a les següents zones: municipalitat de Makhado (35.000), municipalitat de Thulamela (370.000), municipalitat de Musina (35.000) i municipalitat de Mutale (89.000). Al districte de Vhembe hi ha 844.000 venda-parlants. A la Província de Gauteng hi ha 275.000 venda-parlants. Això, juntament amb uns 10.000 venda-parlants que viuen en altres zones de Sud-àfrica, fa que en aquest país hi hagi 1,2 milions de persones que parlen aquest idiomna (2,2% de la població total). Els venda-parlants són la segona minoria lingüística més petita de Sud-àfrica, després dels parlants d'isiNdebele (ndebele meridional), que hi té 1.1 milions de parlants. Segons l'ethnologue, la majoria dels venda-parlants viuen a la Província de Limpopo.[1] A Sud-àfrica hi ha els següents dialectes del tshivenda: guvhu, ilafuri (venda occidental), lembetu, manda (venda central), mbedzi (venda oriental), phani, ronga (venda del sud-est) i tavha-tshindi.[2]

A Zimbàbue hi ha 84.000 parlants de venda (1989), sobretot al sud i al sud-est del país, a la zona de la frontera amb Sud-àfrica. A Zimbàbue es parlen els dialectes phani i tavhatsindi.[1]

Història

[modifica]
Article principal: Venda

El tshivenda va emergir com una llengua separada en el segle XVI a la zona septentrional del Transvaal i a la frontera de Zimbàbue amb Sud-àfrica.[3]

Al segle XX el tshivenda tenia un vocabulari similar al sesotho però a nivell gramatical era més similar als dialectes del shona.[3]

Escriptura i alfabet

[modifica]

La llengua tshivenda utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura, tot i que té cinc lletres addicionals - hi ha quatre consonants dentals amb accent circumflex sota la lletra (ḓ, ḽ, ṋ, ṱ) i un punt diacrític sobre la velar ṅ-. Hi ha cinc lletres vocals que s'utilitzen per a escriure set vocals. Els lleres C, J i Q són utilitzades només en paraules i noms estrangers.

L'alfabet venda
A a B b (C c) D d Ḓ ḓ E e F f G g
H h I i (J j) K k L l Ḽ ḽ M m N n
Ṋ ṋ Ṅ ṅ O o P p (Q q) R r S s T t
Ṱ ṱ U u V v W w X x Y y Z z

El tshivenda distingeix les consonants dentals ṱ, ṱh, ḓ, 'ṋ, ḽ de les alveolars t, th, d, n, l, així com les labiodentals f, v de les bilabials fh, vh. No hi ha consonants de click; x té el so de ch (del Bach de l'anglès). Com en altres llengües sud-africanes com el zulu, ph, ṱh, th i kh són aspirades i p, ṱ, t i k són ejectives.

pʰ t̪ʰ tʰ kʰ kʷʰ
pʼ t̪ʼ tʼ kʼ pʷʼ
b d̪ d dʲ ɡ bʷ
pfʰ tsʰ tsʷʰ tʃʰ
bv dz dzʷ dʒ
ɸ f s sʷ ʃ x h
β v z zʷ ʒ
m n̪ n ɲ ŋ ŋʷ
l̪ l
r
j w

Hi ha canvis en les consonants, d'un so més suau a un de més fort () en els sons /ɸ β s ʃ x h l̪ l r w/ després dels prefixos nasals com [pʰ? b tsʰ tʃʰ kʰ? pʰ d̪ d d b].[4]

lletre(s) valor(s) en IPA notes
a [a], [ɔ]
b [b]
bv [b̪v]
bw [bɣw] or [bj] Varia segons el dialecte
d [d]
dz [d͡z]
dzh [d͡ʒ] semblant a la "j" de l'anglès
dzw [d͡zw]
ḓ [d̪]
e [ɛ], [e]
f [f]
fh [ɸ]
g [ɡ]
h [ɦ], [h] pronunciat [h] abans de la e.
hw [ɣw]
i [i]
k [kˀ]
kh [kʰ]
khw [kʰw]
l [ɭ]
ḽ [l̪]
m [m], [m̩] M és sil·làbica [m̩], quan la següent síl·laba comença amb m.
n [n], [n̩] N és sil·làbica quan la següent síl·laba comença amb n.
ng [ŋɡ]
ny [ɲ]
nz [nd͡z]
ṋ [n̪]
ṅ [ŋ]
ṅw [ŋw]
o [ɔ], [o]
p [pˀ]
ph [pʰ]
pf [p̪f]
pfh [p̪fʰ]
r [ɾ]
s [s]
sh [ʃ]
sw [ʂ]
t [tˀ]
th [tʰ]
ts [t͡s]
tsh [t͡ʃʰ]
tsw [t͡sw]
ty [c]
ṱ [t̪]
ṱh [t̪h]
u [u]
v [v]
vh [β]
w [w]
x [x] semblant a la ch de l'escocès 'loch.'
xw [xw]
y [j]
z [z]
zh [ʒ]
zw [ʐ]

To

[modifica]

el tshivenḓa té un to simple específic, l' (sard), amb síl·labes que tenen un to baix. La caiguda fonètica passa, però només en seqüències de més d'una vocal o en la penúltima síl·laba en la qual la vocal és llarga. Els patrons de to existeixen independentment de les consonants i vocals d'una paraula: això significa que són paraules tonals. El to del venda també segueix el rol de Meeussen: quan una paraula comença amb un to alt és precedida per aquest to alt, el seu to alt es perd (no hi poden haver dos tons alts adjacents en una paraula). Els patrons de to de les paraules del tshivenda són:

Paraula Patró Després L Després H Notes
thamana –.–.– thàmà:nà thámâ:nà El to baix no marcat cau després d'un to alt.
dukaná –.–.H dùkà:ná dúkâ:ná Hi ha un diferencia de to alt però baixa abans del to alt final.
danána –.H.– dàná:nà dánâ:nà Els pics de to en la síl·laba tònica; tenen un to alt no adjacent que els precedeix
phaphána –.H.– phàphá:ná pháphâ:nà
mádzhie H.– má:dzhíè mâ:dzhìè Diferencial de to alt inicial; el to inicial es perd després d'un to alt que el precedeix immediatament.
dákalo H.–.– dáká:lò dákà:lò
khókholá H.–.H khókhô:lá khókhò:lá

Unicodi

[modifica]

Les lletres extres tenen els següents noms en l'unicode:

  • Ḓ U+1E12 LLETRA LLATINA MAJÚSCULA D AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • ḓ U+1E13 LLETRA LLATINA MINÚSCULA D AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • Ḽ U+1E3C LLETRA LLATINA MAJÚSCULA L AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • ḽ U+1E3D LLETRA LLATINA MINÚSCULA L AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • Ṅ U+1E44 LLETRA LLATINA MAJÚSCULA N AMB DOT A SOBRE
  • ṅ U+1E45 LLETRA LLATINA MINÚSCULA N AMB DOT A SOBRE
  • Ṋ U+1E4A LLETRA LLATINA MAJÚSCULA N AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • ṋ U+1E4B LLETRA LLATINA MINÚSCULA N AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • Ṱ U+1E70 LLETRA MAJÚSCULA LLATINA T AMB CIRCUMFLEX A SOTA
  • ṱ U+1E71 LLETRA MINÚSCULA LLATINA T AMB CIRCUMFLEX A SOTA

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «venda a l'ethnologue». [Consulta: 30 abril 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Venda a l'ethnologue». [Consulta: 29 abril 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 «venda a countrystudies.us/south-afridca». [Consulta: 6 maig 2014].
  4. ↑ Jeff Mielke, 2008. The emergence of distinctive features, p 139ff

Bibliografia

[modifica]
Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en tshivenḓa]] de la Viquipèdia