Liriodendron tulipifera | |
---|---|
Dades | |
Font de | tuliper de Virgínia |
Longevitat màxima | 509 anys |
Planta | |
Tipus de fruit | sàmara |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 194015 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Magnoliales |
Família | Magnoliaceae |
Gènere | Liriodendron |
Espècie | Liriodendron tulipifera L., 1753 |
Distribució | |
El Tuliper de Virgínia (Liriodendron tulipifera) és un arbre de la família de les magnoliàcies originari de l'est de l'Amèrica del Nord. El seu nom prové del gènere Tulipa, de la flor tulipa, i del sufix llatí -fer, que produeix o porta; és a dir, que produeix tulipes, per l'aspecte de les seves flors.
Arbre caducifoli de gran port, de capçada cònica i compacta que pot assolir fins a 60 metres d'alçada a la seva zona d'origen. Es tracta d'una espècie de creixement ràpid que prefereix sòls àcids de textura franca, profunds, humits o frescos, i situacions assolellades.
L'escorça és d'un color gris fosc, llisa quan l'arbre és jove i profundament solcada quan madura.
Les fulles es desenvolupen d'una forma peculiar i tenen una forma característica. Són simples, alternes, lobulades, amb un parell de lòbuls laterals variables, amb un àpex curiosament retallat. Pecíol d'uns 5-10 cm de longitud, i làmina de la fulla d'uns 7-12 cm. L'anvers és de color verd brillant, i el revers és d'un verd més pàl·lid. A la tardor l'arbre es vesteix d'un color groc daurat espectacular, just abans de caure les fulles.
Les flors són solitàries, inodores, que apareixen poc després de les fulles i només als exemplars adults de més de 15 anys. Es tracta de flors molt semblants a les tulipes, d'uns 5 cm de longitud i de 5 a 7.5 cm de diàmetre. Són d'un color verd pàl·lid, fins i tot de color groc, i és difícil localitzar-les entre les fulles.
A la zona d'origen la seva fusta és comercialitzada per la construcció. Es tracta d'una fusta de les anomenades toves (softwood en anglès), i és amplament utilitzada allà on necessiten una fusta barata.
Als països catalans s'utilitza, bàsicament, amb fins ornamentals.