Tureng Tepe

Tureng Tepe

Ceràmica pintada de l'edat del bronze iranià trobada a Tureng Tepe.
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Província de Golestan (Iran)
36° 56′ 05″ N, 54° 35′ 25″ E / 36.93472°N,54.59028°E / 36.93472; 54.59028
Història
Període	neolític, eneolític, edat del bronze, edat del ferro, Sassànides i islam

Tureng Tepe (persa: تورنگ تپه, "Turó dels faisans")^[1] és un jaciment arqueològic del neolític i calcolític situat a la plana de Gorgan,^[2] al nord-est de l'Iran.^[3][4] A prop hi ha un poble de Turang Tappeh.

Descripció i excavacions

El jaciment de Tureng Tepe està conformat per un grup de turons intercalats amb estanys i cursos d'aigua. La zona arqueològica sencera té uns 800 – 900 m de diàmetre. La majoria dels turons s'eleven entre 11 i 15 m per sobre del nivell del pla circumdant, tot i que el turó central, més escarpat, marcat com a "A" en el pla d'excavació de Wulsin, té més de 30 m d'alçada i domina tot el lloc.

Dos gerros de terracota pintada de Tureng Tepe del II mil·lenni aC. (Museu d'Art Nelson-Atkins).

Les restes més antigues del jaciment daten dels períodes neolític i calcolític. El nivell d'assentament pertanyent a l'Edat del Bronze data d'aproximadament el 3100-2900 aC, fins al 1900 aC. El 1841 part del material trobat a Tureng Tepe (incloent-hi vaixella d'or) es va enviar al xa Muhammad Xah Qajar; també va ser examinat per Clement Augustus (C.A.) de Bode, despertant així l'interès pel el lloc.^[5][1]

Les primeres excavacions modernes les va fer Frederick Wulsin el 1931, sota el patrocini del Museu de Belles Arts d'Atkins. S'hi va trobar i estudiar ceràmica grisa.^[6] El 1959, Jean Deshayes (1924–1979)^[7] va redescobrir el jaciment, i les excavacions regulars van començar poc després fins al 1980.^[8]

Figuretes

Figureta femenina de ceràmica de Tureng Tepe (3500-2900 aC).

Les figuretes de Tureng Tepe són força notables. Es tracta tant de figuretes fetes de terracota com de pedra.^[9]

Pel que fa a les figuretes de pedra, hi ha moltes similituds entre Tureng i els llocs propers de Shah Tepe, Tepe Hisar i Gohar Tappeh. Contràriament, les figuretes de terracota no tenen igual a cap altre lloc proper. Aquestes figuretes de fang cuit troben el seu paral·lelisme estilístic en jaciments més llunyans, al Turkmenistan i a la vall de l'Indus. Fins i tot se n'han suggerit paral·lelismes a Mesopotàmia.^[9]

Figureta femenina trobada a Tureng Tepe (III mil·lenni aC).

A partir dels patrons que emergeixen de l'excavació, sembla evident que Tureng Tepe era un assentament d'especial importància dins la seva regió immediata.

Cronologia del jaciment

Neolític i calcolític

• Tureng IA (Període neolític - se suposa que aquestes capes es troben per sota del nivell freàtic. Des d'aquest horitzó es produeixen fragments semblants a Djeitun, incorporats en maons fets en períodes posteriors)

• Tureng IB (període del Neolític final - de nou presumiblement per sota del nivell freàtic)
• Tureng IIA (període calcolític primerenc)

Edat del Bronze

• Tureng IIB (ca. 3100–2600 aC)
• Tureng III A / B (ca. 2600–2100 aC). A aquest període pertany una enorme terrassa alta de maons de fang, construïda al centre de l'assentament i que potser representa el primer exemple d'arquitectura monumental d'aquesta regió.^[10]
• Tureng III C (aproximadament 2100 -? aC)

Edat del Ferro

• Tureng IV A (Edat del Ferro, possiblement segle VII aC)
• Tureng IV B edat del ferro, possiblement segle VI aC)
• Tureng VA (segle II aC)

Temps històric

• Tureng VB (segle I aC)
• Tureng VC / D (segles I-II dC)
• Tureng VI Imperi Sassànida (segles III-V dC)
• Tureng VI B final de l'Imperi Sassànida (possiblement segles VI-VII)
• Tureng VII A/B Ocupació islàmica al cim del turó A (segles X-XI dC)
• Tureng VIII algunes restes islàmiques situades a la part sud-oest del jaciment (possiblement del segle xiii)

Referències

1. Rostovtzeff, M. The Sumerian Treasure of Astrabad, in The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 6, No. 1 (Jan., 1920), 1920, p. 4-27.
2. VVAA, 1988, p. 124-126.
3. «The pioneer of pre-history» (en anglès). The National, 12-10-2009. [Consulta: 20 setembre 2022].
4. Potts, 1997, p. 269.
5. Coon, 2008, p. 221.
6. «CERAMICS ix. The Bronze Age in Northeastern Persia» (en anglès). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 20 setembre 2022].
7. Perrot, 1979, p. 7.
8. Leriche, 1994, p. 239.
9. Olson, 2012.
10. Deshayes, 1977, p. 95-111.

Vegeu també

• Yarim Tepe.

Bibliografia

• Coon, Carleton Stevens. Caravan - The Story of Middle East (en anglès). Read Books, 2008, p. 412. ISBN 9781443728898. 
• Deshayes, Jean. «A propos des terrasses hautes de la fin du IIIe millénaire en Iran et en Asie centrale». A: Le Plateau iranien et l'Asie Centrale des origines à la Conquête islamique (en francès). París: Editions du CNRS, 1977. ISBN 978-2222020479. 
• Leriche, Pierre «Fouilles de Tureng Tepe I (Review)». Syria, 71, 1, 1994, pàg. 257.
• Olson, Kyle «The Figurines of Tureng Tepe: Ceramic Bodies and Social Life at a Bronze Age site in northeastern Iran». academia.edu, 2012.
• Perrot, J. «Jean Deshayes (1924-1979)». Paléorient, 5, 1979, pàg. 310.
• Potts, Daniel T. Mesopotamian Civilization: The Material Foundations (en anglès). A&C Black, 1997, p. 366. ISBN 9780485930016. 
• Rostovtzeff, M., in, Vol. 6, No. 1 (Jan., 1920), M. «The Sumerian Treasure of Astrabad». The Journal of Egyptian Archaeology, 6, 1, 1920, pàg. 4-27. DOI: https://doi.org/10.2307/3853717.
• VVAA. Achaemenid history (en anglès). Nederlands Instituut voor het Nabije Oosten, 1988, p. 228. ISBN 9789062584031.