Человек с киноаппаратом (Txelovek s kinoaparàtom) | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Dziga Vértov |
Guió | Dziga Vértov |
Música | Michael Nyman |
Fotografia | Mikhaïl Kàufman |
Muntatge | Ielizaveta Svílova |
Productora | Administració Fotocinematogràfica Panucraïnesa |
Distribuïdor | desconegut |
Dades i xifres | |
País d'origen | Unió Soviètica |
Estrena | 1929 |
Durada | 67 minuts |
Idioma original | rus |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | documental i cinema experimental |
Lloc de la narració | Unió Soviètica i Ucraïna |
Txelovek s kinoaparàtom (rus: Челове́к с киноаппара́том; literalment, en català, "L'home amb la càmera") és un documental mut i experimental, amb absència d'actors i sense una clara línia argumental filmat pel director rus Dziga Vértov l'any 1929.[1] El film va ser editat per Ielizaveta Svílova (la parella del cineasta rus),[1] que va contribuir a ordenar els diversos fragments que componen la cinta, eliminant-ne i afegint-ne de nous.
El film ha passat sobretot a formar part de la història del cinema per les múltiples i innovadores tècniques cinematogràfiques que Vertov va utilitzar, inventar i desenvolupar. Per exemple l'exposició múltiple, les seqüències accelerades (time-lapse), la càmera lenta, la congelació d'imatges, els jump-cut, la divisió de la pantalla, els angles oblics, els primers plans, el travelling, l'stop-motion i encara d'altres diversos enfocaments de càmera.
Des de l'alba i fins a la posta de sol, el film descriu el transcurs d'un casual dia en una ciutat russa: el despertar dels primers obrers i les seves jornades laborals en fàbriques, ciutadans practicant diverses activitats esportives i del món del lleure i, en general, una nova i postrevolucionària societat russa que interacciona i es confronta amb les noves maquinàries que caracteritzen la vida moderna.[2] Al llarg del film, un reporter proveït d'una càmera acompanya l'espectador i fa de fil conductor entre les diverses i independents escenes qüotidianes de les quals consta l'experimental documental.[2]