Aquest article tracta sobre l'espècie Salvia verbenaca, per a d'altres espècies vegeu Tàrrec (desambiguació). |
Salvia verbenaca | |
---|---|
Tàrrec a Torà | |
Planta | |
Tipus de fruit | núcula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Lamiales |
Família | Lamiaceae |
Tribu | Mentheae |
Gènere | Salvia |
Espècie | Salvia verbenaca L., 1753 |
El tàrrec (Salvia verbenaca),[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies nativa des de les Illes Britàniques al sud d'Europa, Nord d'Àfrica, Orient Pròxim, i Caucas.[2]
Addicionalment pot rebre els noms de berbena, cresta de gall, cresta de gallina, herba de Santa Llúcia, herba del mal d'ulls, herba esquellera, rosa de Santa Anna, sàlvia de cresta, tàrrec comú, tàrrecs, tàrrega, tarró i tarrons. També s'han recollit les variants lingüístiques càrrec, herba de Santa Lucía, tarec, targa, terra, tèrrec, terri, tèrric i verbena.[1]
Planta herbàcia erecta perenne i pubescent d'uns 30 cm (de 5 a 80 cm) d'altura amb pèls glandulars que produeixen un agradable aroma. La seua tija és de secció quadrangular sobre la qual es disposen les fulles caulinars. Aquestes són d'un verd mat, amplexicaules o segudes, i oposades. Les fulles basals tenen un pecíol llarg i es disposen en una roseta a la base. Són oblongues a ovalades, lobulades i algunes, inclús [[roseta|pinnatífides]]. A més, són rugoses i de color verd mat com les caulinars.
Les flors formen verticil·lastres de 4 a 10 flors a la part més alta de la tija. Posseeixen unes bràctees verdes, un calze bilabiat, glandulós i una corol·la bilabiada violada o blanquinosa (ocasionalment rosa o blavosa). El llavi superior és arquejat i pilós, i l'inferior és trilobulat. L'androceu es compon de 2 estams. Floreix pràcticament tot l'any en terrenys calcaris, encara que principalment a la primavera.
Estirp extraordinàriament polimorfa, que requereix una anàlisi experimental de la variabilitat. La sistemàtica d'aquest cercle de formes ha esdevingut més confusa encara pel fet que els autors antic ignoraven l'existència d'un polimorfisme floral lligat amb la pol·linització, de caràcter simplement individual, no utilitzable en taxonomia. Tampoc el grau de dissecció de la fulla, per ell sol no és prou, atesa la variabilitat que hi poden observar dins d'una mateixa població i, de a voltes, dins d'un mateix individu. S'observa una variació pràcticament contínua que va des de les formes africanes i orientals xeròfiles, amb fulles dividides en segments sublinears distants, passant per subespècies de fulla menuda però no laciniada, i finalment algunes pròpies de sòls fèrtils de tendència humida. Caldria precisar, però, fins a quin punt les diferència observades són constants i no corresponen a modificacions sense valor taxonòmic, induïdes per l'ambient.
Algunes varietats que en algun moment han estat considerades subespècies, i en un cas espècie, i que avui dia són sinònims de Salvia verbenaca han tingut noms comuns en català:
Nom[1] | Noms alternatius[1] | Sinònims |
---|---|---|
cresta | galló, madrona | Salvia verbenaca L. subsp. controversa (Ten.) Arcang.[3] i Salvia clandestina L.[4] |
cresta de gall | madrona, ormí, sàlvia romana, tàrrega, tàrregues | Salvia verbenaca L. subsp. horminoides (Pourr.) Pugsley[5] |
tàrrec | tàrrec comú, tàrregues | Salvia verbenaca L. subsp. verbenaca |
Els següents noms científics són sinònims de Salvia verbenaca:[2]
Fenassars i comunitats semblants, molt lleugerament nitròfila. Sol aparèixer a les vores dels camins i terrenys pedregosos arreu del País Valencià i les Illes Balears, i a Catalunya a les terres baixes fins a arribar als 1000 (1700) m d'altitud.[6]
L'ús més freqüent d'aquesta planta són com a col·lutori dels ulls, encara que pot actuar com a bactericida contra les afeccions respiratòries en general. A més és cicatritzant, per això s'empra per curar úlceres i ferides, afavorint la cicatrització i impedint que s'infecte la ferida. Afavoreix el part si l'embarassada pren regularment una infusió d'aquesta herba un temps abans de parir. A més a més, s'emprava per regular la menstruació i per calmar els dolors que aquesta ocasiona. També per llevar el mal alè, mastegant una rameta de tàrrec crua.
També s'usa per donar gust als menjars i infusions, les flors es poden afegir en amanides.