Ubicació de la Terra en l'Univers

El coneixement de la ubicació de la Terra a l'Univers ha estat formada pels 400 anys d'observacions telescòpiques, i s'ha ampliat radicalment durant el segle passat. A l'antiguitat, la Terra es creia que era el centre de l'Univers, que consistia només dels planetes visibles amb l'ull nu i un àmbit perifèric d'estrelles fixes. Després de l'acceptació del model heliocèntric al segle xvii, les observacions de William Herschel i d'altres van demostrar que el Sol de la Terra estava dins d'una vasta galàxia d'estrelles amb forma de disc, revelant-se més tard que eren Sols com el nostre. Al segle xx, les observacions de galàxies espirals van posar de manifest que la nostra galàxia és només una de milers de milions a un univers en expansió, agrupades amb cúmuls anomenats "clústers" i "superclústers". Al segle xxi, les estructures generals de l'univers visible es fan més clares, amb supercúmuls que es formen en una vasta xarxa de filaments i buits. Supercúmuls, filaments i buits són, probablement, les més grans estructures coherents que hi ha a l'Univers. A escala encara més grans (més de 1000 megaparsecs)[e] l'univers es torna homogèni significant que totes les seves parts tenen de mitjana la mateixa densitat, composició i estructura.[1]

Atès que no es creu que hi hagi "centre" o "vora" de l'univers, no hi ha punt de referència particular, amb el qual es representa la ubicació general de la Terra a l'Univers.[2] La terra és al centre de l'univers observable per nosaltres perquè l'observabilitat està determinada per la seva distància de la Terra. Es pot fer referència a la posició de la Terra pel que fa a les estructures específiques, que existeixen a diverses escales. Encara és incert si l'Univers és infinit, i s'especula que el nostre univers podria ser només un dels incomptables bilions dins d'un major multivers, contingut dins del mateix omnivers.

Un diagrama de la nostra ubicació a l'Univers observable. (Cliqueu aquí per a una imatge més gran.)
La Terra a l'Univers
Característica Mida Notes Fonts
Terra 12.742 km de diàmetre El nostre planeta.
[3]
Geoespai 63.000 km cara del sol;
6.300.000 km cara posterior		 L'espai dominat pel camp magnètic terrestre.
[4]
Òrbita de la Lluna 770.000 km a través El diàmetre mitjà de l'òrbita de la Lluna respecte a la Terra.
[5]
Òrbita de la Terra 300 milions km a través
2 ua[a]		 El diàmetre mitjà de l'òrbita de la Terra en relació amb el sol.
Conté el Sol, Mercuri i Venus.
[6]
Sistema solar interior 6 ua Conté el Sol, els planetes interiors (Mercuri, Venus, la Terra, Mart) i el cinturó d'asteroides.
[7]
Sistema solar exterior 60 ua Envolta el sistema solar interior, comprèn els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà, Neptú).
[8]
Cinturó de Kuiper 96 ua Cinturó d'objectes gelats que envolten el sistema solar exterior. Conté els planetes nans com Plutó, Haumea i Makemake.
[9]
Heliosfera 160 ua Extensió màxima del vent solar i el medi interplanetari.
[10][11]
Disc dispers 200 ua Regió d'objectes gelats escassament escampats que envolten el cinturó de Kuiper. Conté el planeta nan Eris.
[12]
Núvol d'Oort[b] 100.000-200.000 ua
2-4 anys llum[c]		 Closca esfèrica de més d'un bilió de cometes.
[13]
Sistema Solar 4 anys llum El nostre sistema planetari. En aquest punt, la gravetat del Sol dona pas a la d'estrelles que l'envolten.
[14]
Núvol interestel·lar local 30 anys llum El gas de pols interestel·lar a través del qual el Sol i un seguit d'altres estrelles es troben de viatge.[d]
[15]
Bombolla local 210-815 anys llum Cavitat en el medi interestel·lar en què el nostre Sol i un cert nombre d'altres estrelles es troben de viatge.[d]
Causada per una passada supernova.
[16][17]
Cinturó de Gould 3.000 anys llum Anell d'estrelles joves a través del qual el nostre Sol es troba de viatge.[d]
[18]
Braç d'Orió 10.000 anys llum de longitud El braç d'espiral de la Via Làctia a través del qual el nostre Sol es troba de viatge.[d]
[19]
Òrbita del sistema solar 56.000 anys llum El diàmetre mitjà de l'òrbita del sistema solar que fa al centre galàctic. El radi de l'òrbita del nostre Sol és d'uns 28.000 anys llum, o una mica més de la meitat fins a la vora galàctic. Un període orbital del nostre Sistema Solar té una durada entre 225 i 250 milions d'anys.
[20][21]
Via Làctia 100.000 anys llum La nostra galàxia, composta de 200.000 milions a 400.000 milions d'estrelles i ple del medi interestel·lar.
[22][23]
Galàxies satèl·lits de la Via Làctia 1,64 milions d'anys llum
0,5 megaparsecs[e]		 La Via Làctia i les galàxies satèl·lits gravitacionalment unides, com la Nana El·líptica de Sagitari, la Nana de l'Ossa Menor i la Nana del Ca Major. Citat a distància és el diàmetre de l'òrbita de la galàxia de la nana Leo I, la galàxia més distant en el subgrup de la Via Làctia.
[24][25]
Grup Local 3 megaparsecs de distància Grup d'un mínim de 47 galàxies. Dominada per Andròmeda (la més gran), La Via Làctia i el Triangle; la resta són petites galàxies nanes.
[26]
Supercúmul de la Verge 33 megaparsecs de distància El supercúmul dels quals el nostre Grup Local és una part; comprèn més o menys 100 cúmuls de galàxies.
[27][28]
Complex de Supercúmuls Piscis-Cetus 300 megaparsecs de distància El filament galàctic dels quals el supercúmul de la Verge és una part.
[29]
Univers observable 28.000 megaparsecs de distància L'estructura a gran escala de l'univers es compon de més de 100.000 milions de galàxies, disposades en milions de supercúmuls, filaments galàctics, i buits, creant una superestructura semblant a l'escuma.
[30][31]
Univers Mínim de 28.000 megaparsecs Més enllà de l'univers observable es troben en les regions no observables ja que no hi ha llum que hagi arribat a la Terra prominent a aquestes regions. No hi ha informació disponible sobre la regió, com la llum és el mitjà més ràpid on viatja la informació. No obstant això, ja que no hi ha cap raó per suposar diferents lleis naturals, l'univers és probable que contingui més galàxies en el mateix tipus de superestructura escumosa.
a 1 ua o unitat astronòmica és la distància entre la Terra i el Sol, o 150 milions km. El diàmetre orbital de la Terra és el doble del seu radi orbital, o 2 ua.
b L'existència és hipotètica.
c Un any llum és la distància que la llum recorre en un any, equivalent a ~9.5 bilions de km o 63,240 ua
d El Sol no està gravitacionalment lligat a les estructures més grans dins de la Galàxia.[32] Aquestes regions, simplement marquen la seva ubicació actual en la seva òrbita al voltant del centre galàctic.
e Un megaparsec és equivalent a un milió de parsecs o 3.26 milions anys llum. Un parsec és la distància a la qual la paral·laxi d'una estrella és com es veu des de la Terra igual a un arc segon.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Robert P Kirshner. The Extravagant Universe: Exploding Stars, Dark Energy and the Accelerating Cosmos. Princeton University Press, 2002, p. 71. ISBN 0691058628. 
  2. ↑ Klaus Mainzer and J Eisinger. The Little Book of Time. Springer, 2002. ISBN 0387952888. . P. 55.
  3. ↑ Various. David R. Lide. Handbook of Chemistry and Physics. 81a ed.. CRC, 2000. ISBN 0849304814. 
  4. ↑ Amara Graps. «The Earth's Magnetosphere». Max Planck Institute, 2000. Arxivat de l'original el 2009-10-10. [Consulta: 2 octubre 2009].
  5. ↑ NASA Moon factsheet and NASA Solar System Exploration Moon Factsheet Arxivat 2015-06-07 a Wayback Machine. NASA Retrieved on 2008-11-17
  6. ↑ NASA Earth factsheet and NASA Solar System Exploration Factsheet Arxivat 2009-08-27 a Wayback Machine. NASA
  7. ↑ Petit, J.-M.; Morbidelli, A.; Chambers, J. «The Primordial Excitation and Clearing of the Asteroid Belt» (PDF). Icarus, 153, 2, 2001, pàg. 338–347. Arxivat de l'original el 2007-02-21. Bibcode: 2001Icar..153..338P. DOI: 10.1006/icar.2001.6702 [Consulta: 28 abril 2012]. Arxivat 2007-02-21 a Wayback Machine.
  8. ↑ NASA Neptune factsheet and NASA Solar System Exploration Neptune Factsheet Arxivat 2017-12-09 a Wayback Machine. NASA
  9. ↑ M. C. De Sanctis, M. T. Capria, and A. Coradini «Thermal Evolution and Differentiation of Edgeworth-Kuiper Belt Objects». The Astronomical Journal, 121, 5, 2001, pàg. 2792–2799. Arxivat de l'original el 2020-06-12. Bibcode: 2001AJ....121.2792D. DOI: 10.1086/320385 [Consulta: 28 abril 2012]. Arxivat 2020-06-12 a Wayback Machine.
  10. ↑ NASA/JPL. «Cassini's Big Sky: The View from the Center of Our Solar System», 2009. Arxivat de l'original el 2012-02-06. [Consulta: 28 abril 2012].
  11. ↑ Fahr, H. J.; Kausch, T.; Scherer, H.; Kausch; Scherer «A 5-fluid hydrodynamic approach to model the Solar System-interstellar medium interaction» ( PDF). Astronomy & Astrophysics, 357, 2000, pàg. 268. Arxivat de l'original el 2019-01-07. Bibcode: 2000A&A...357..268F [Consulta: 28 abril 2012]. vegeu figures 1 i 2
  12. ↑ «JPL Small-Body Database Browser: 136199 Eris (2003 UB313)», 2008-10-04 last obs. [Consulta: 21 gener 2009]. (Àpside d'Eris, l'objecte conegut més llunyà del disc dispers)
  13. ↑ Alessandro Morbidelli (2005), "Origin and dynamical evolution of comets and their reservoirs", arΧiv:astro-ph/0512256 [astro-ph]
  14. ↑ Littmann, Mark. Planets Beyond: Discovering the Outer Solar System. Courier Dover Publications, 2004, p. 162–163. ISBN 9780486436029. 
  15. ↑ Mark Anderson, "Don't stop till you get to the Fluff", New Scientist no. 2585, 6 January 2007, pp. 26-30
  16. ↑ DM Seifr et al; Lallement; Crifo; Welsh «Mapping the Countours of the Local Bubble». Astronomy and Astrophysics, 346, 1999, pàg. 785–797. Bibcode: 1999A&A...346..785S.
  17. ↑ Local Chimney and Superbubbles, Solstation.com
  18. ↑ S. B. Popov, M. Colpi, M. E. Prokhorov, A. Treves and R. Turolla «Young isolated neutron stars from the Gould Belt». Astronomy and Astrophysics, 406, 1, 2003, pàg. 111–117. arXiv: astro-ph/0304141. Bibcode: 2003A&A...406..111P. DOI: 10.1051/0004-6361:20030680 [Consulta: 2 octubre 2009].
  19. ↑ Harold Spencer Jones, T. H. Huxley, Proceedings of the Royal Institution of Great Britain, Royal Institution of Great Britain, v. 38-39
  20. ↑ Eisenhauer, F. [et al]. «A Geometric Determination of the Distance to the Galactic Center». Astrophysical Journal, 597, 2, 2003, pàg. L121–L124. arXiv: astro-ph/0306220. Bibcode: 2003ApJ...597L.121E. DOI: 10.1086/380188.
  21. ↑ Leong, Stacy. «Period of the Sun's Orbit around the Galaxy (Cosmic Year)». The Physics Factbook, 2002.
  22. ↑ Christian, Eric; Samar, Safi-Harb. «How large is the Milky Way?». [Consulta: 28 novembre 2007].
  23. ↑ Frommert, H.; Kronberg, C. «The Milky Way Galaxy». SEDS, 25-08-2005. [Consulta: 9 maig 2007].
  24. ↑ I. D. Karachentsev, V. E. Karachentseva, W. K. Hutchmeier, D. I. Makarov «A Catalog of Neighboring Galaxies». Astronomical Journal, 127, 4, 2004, pàg. 2031–2068. Bibcode: 2004AJ....127.2031K. DOI: 10.1086/382905.
  25. ↑ Andreas Brunthaler, Mark J. Reid, et. al. «The Geometric Distance and Proper Motion of the Triangulum Galaxy (M33)». Science, 307, 5714, 04-03-2005, pàg. 1440–1443. arXiv: astro-ph/0503058. Bibcode: 2005Sci...307.1440B. DOI: 10.1126/science.1108342. PMID: 15746420.
  26. ↑ «The Local Group of Galaxies». University of Arizona. Students for the Exploration and Development of Space. Arxivat de l'original el 1996-12-25. [Consulta: 2 octubre 2009].
  27. ↑ cfa.harvard.edu, The Geometry of the Local Supercluster, John P. Huchra, 2007 (accessed 12-12-2008)
  28. ↑ «Stars, Galaxies and Cosmology». Department of Mathematics, University of Auckland. Arxivat de l'original el 2008-10-16. [Consulta: 3 octubre 2009].
  29. ↑ John noble Wilford «Massive Clusters of Galaxies Defy Concepts of the Universe». New York Times, 10-11-1987 [Consulta: 1r novembre 2009].
  30. ↑ Mackie, Glen. «To see the Universe in a Grain of Taranaki Sand». Swinburne University, 01-02-2002. [Consulta: 20 desembre 2006].
  31. ↑ Lineweaver, Charles; Tamara M. Davis. «Misconceptions about the Big Bang». Scientific American, 2005. [Consulta: 6 novembre 2008].
  32. ↑ «How often does the Sun pass through a spiral arm in the Milky Way?». Cornell University. [Consulta: 3 octubre 2009].