Ud

Infotaula d'instrument musicalUd
Tipusnecked bowl lutes sounded by plectrum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.321-6 Modifica el valor a Wikidata
Originari deIraq Modifica el valor a Wikidata
Professió artísticaoud player (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ud, segle xix, fons del Museu de la Música de Barcelona

L'ud (/uːd/; àrab: عود, ʿūd, [ʢuːd], en plural أعواد, aʿwād; armeni: ուդ; siríac: ܥܘܕ, ūd; grec: ούτι, oúti; hebreu: עוּד, ud‎; persa: بربط, barbat; kurd: ûd; turc: ud o ut; àzeri: ud; somali: cuud o kaban) és un cordòfon amb forma de pera utilitzat per àrabs, grecs, turcs, perses, jueus, romans d'Orient, àzeris, armenis i amazics.[1] És un instrument similar al llaüt.[2] L'ud modern i el llaüt europeu parteixen d'un ancestre comú i divergeixen en els seus camins. S'ha suggerit que és un antecessor del barbat.[3] L'ud es distingeix del llaüt per la seva absència de trasts i per un mànec més petit. Juntament amb el llaüt, són considerats avantpassats de la guitarra.[4]

Etimologia

[modifica]

L'origen del nom ud (i el seu cosí etimològic, llaüt) és incert. L'àrab عود, ʿūd, literalment significa ‘peça prima de la fusta’, similar a la forma de la palla. Pot referir-se al plectre de fusta utilitzat tradicionalment per tocar l'ud, a les tires primes de la fusta utilitzada pel darrere, o a la tapa harmònica de fusta que el va distingir d'altres instruments similars que utilitzaven la pell.[5]

La recerca feta per Eckhard Neubauer suggereix que ud senzillament pot ser un préstec del persa rōd o rūd, que significa ‘corda’, ‘cordòfon’ o ‘llaüt’.[6][7]

Un altre investigador, el musicòleg Richard J. Dumbrill, suggereix que rud va venir del sànscrit rudrī (‘instrument de corda’) transferit a l'àrab a través d'una llengua semítica.[8]

Història

[modifica]
So de l'ud

L'ud va ser creat durant el principi de l'era faraònica, i segons Farabi, l'ud va ser inventat per Lamech, el sisè net d'Adam. Tanmateix, no hi ha cap base històrica per a tals llegendes.

La iconografia més antiga que existeix de l'ud és de fa 5.000 anys, en un segell cilíndric del període Uruk a Síria del nord, Mesopotàmia. Adquirit per Dominique Collon, l'objecte es troba actualment al Museu britànic.[9]

Músics sirians d'Alep amb un ud, ca. 1915.

Els pobles turcs van tenir un instrument similar anomenat kopuz. A aquest instrument se li van atribuir poders màgics, era utilitzat pels militars durant les guerres. Això es troba escrit a les inscripcions del monument Göktürk. La banda militar va ser utilitzada per altres estats turcs i més tard per europeus.[10]

L'ud té una tradició particularment llarga a Iraq, on un refrany diu que "a la seva música rau l'ànima del país".[11] Un jurista del segle ix de Bagdad va elogiar els poders guaridors de l'instrument, i l'escriptor del segle xix Muhammad Shihab el va relacionar amb l'"equilibri del temperament" dient que "calmava i revifava el cor".[11] Ziryab va ser un dels primers a afegir una cinquena corda a l'ud, entre 822 i 852.[12]

Després de la invasió d'Iraq i l'enderrocament del règim secular Ba'athist de 2003, el fervor creixent de militants islàmics que consideren pecat (sinful) la música secular va forçar molts intèrprets de l'ud a amagar-se o exiliar-se.[11]

Tipus

[modifica]
Intèrpret somalí de l'ud, Nuruddin Ali Amaan.

Actualment hi ha dos tipus d'ud: l'àrab i el turc. Els uds turcs també es poden trobar a Grècia i ocasionalment a altres parts de la Mediterrània, mentre que els uds àrabs es poden trobar arreu del món àrab. Els uds àrabs, com l'ud iraquià, l'egipci o el siri, s'agrupen normalment sota el terme genèric "ud àrab", per la seva semblança.[13]

Els uds àrabs són normalment més grans que els turcs, produint un so més ple i més profund, mentre que el so de l'ud turc és més tens i cridaner, perquè l'ud turc té una afinació més aguda que l'àrab. Els uds turcs tendeixen a una construcció més lleugera amb una tapa harmònica inacabada. Els uds àrabs tenen una longitud d'entre 61 i 62 centímetres en comparació als 58.5 centímetres dels turcs.[14]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Güncel Türkçe Sözlük'te Söz Arama Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. (turc)
  2. ↑ Mottola, R.M. «Constructing the Middle Eastern Oud with Peter Kyvelos». American Lutherie, 94, 95, Summer–Fall 2008.
  3. ↑ «Encyclopaedia Iranica - Barbat». Iranicaonline.org, 15-12-1988. [Consulta: 4 febrer 2012].
  4. ↑ Summerfield, Maurice J. (2003).
  5. ↑ During, Jean. «'Barbat'». Encyclopedia Iranica. [Consulta: 17 abril 2011].
  6. ↑ Douglas Alton Smith.
  7. ↑ «Asian Music Tribal Music of India, 32, 1, Fall, 2000/ Winter, 2001». Utexas.edu. [Consulta: 23 desembre 2010].
  8. ↑ Dumbrill, Richard J. The Archaeomusicology of the Ancient Near East. London: Tadema Press, 1998, p. 319. 
  9. ↑ Mitra Jahandideh, Shahab Khaefi, Ahanali Jahandideh, Masoud Khaefi. Using the Root Proportion to Design an Oud. Department of Music, Faculty of Fine Art, Tehran University, Tehran, IRAN. 
  10. ↑ Fuad Köprülü, Türk Edebiyatında İlk Mutasavvıflar (First Sufis in Turkish Literature), Ankara University Press, Ankara 1966, pp. 207, 209.; Gazimihal; Mahmud Ragıb, Ülkelerde Kopuz ve Tezeneli Sazlarımız, Ankara University Press, Ankara 1975, p. 64.; Musiki Sözlüğü (Dictionary of Music), M.E.B. İstanbul 1961, pp. 138, 259, 260.; Curt Sachs, The History of Musical Instruments, New York 1940, p. 252.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Erica Goode «A Fabled Instrument, Suppressed in Iraq, Thrives in Exile». New York Times, 01-05-2008.
  12. ↑ Farmer, Henry George «The Lute Scale of Avicenna» (en anglès). The Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, 2, 4-1937, pàg. 247–248 [Consulta: 26 abril 2023].
  13. ↑ «What are is the difference between Arabic and Turkish ouds?». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 4 juliol 2015].
  14. ↑ Types of oud

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ud