Ueli Steck
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1976  Langnau im Emmental (Suïssa) | ||
| Mort | 30 abril 2017 (40 anys) Nuptse (Nepal) | ||
| Causa de mort | mort accidental | ||
| Residència | Ringgenberg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escalada, alpinisme i alpinisme d'alta muntanya | ||
| Ocupació | alpinista | ||
| Esport | alpinisme | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | uelisteck.ch | ||
 
| |||
Ueli Steck (Langnau im Emmental, Suïssa, 4 d'octubre de 1976 - Nuptse, Nepal, 30 d'abril de 2017), conegut com The Swiss Machine,[1] fou un alpinista suís. Va ser especialment conegut pels seus ascensos en solitari i per batre diversos rècords de velocitat a l'hora de coronar i descendir cims destacats, una pràctica coneguda com a speed climbing (alpinisme de velocitat). Tot plegat li va servir per ser premiat amb els premis Piolet d'or 2009 (amb Simon Anthamatten)[2] i Piolet d'or 2014 (ex aequo amb Raphael Slawinski i Ian Welsted).[3]
El 30 d'abril de 2017, en uns entrenaments al segon camp base de l'Everest, companys de l'alpinista trobaren el seu cos sense vida.[4] El seu cos fou incinerat pocs dies després als peus de l'Everest.[5]
Cims destacats
[modifica]Vies o cims coronats en equip
[modifica]
- 2001: Primer ascens per la cara oest del Pumori, amb Ueli Bühler
- 2002: Obertura de la via The Young Spider a la cara nord de l'Eiger, amb Stephan Siegrist
- 2003: Obertura de la via La Vida es Silbar a la cara nord de l'Eiger, amb Stephan Siegrist
Vies o cims realitzats en solitari
[modifica]- 2004: Obertura de la via Excalibur al Wendenstöcke
- 2005: Primer ascens en solitari al Cholatse i al Tawesche (Himàlaia)
- 2006: Primer ascens en solitari de la via The Young Spider a la cara nord de l'Eiger
- 2010: Millora del rècord de velocitat de la via Ginat a la cara nord de Les Droites, fins llavors en mans de Christophe Profit
Rècords de velocitat
[modifica]- 2004: Cara nord de l'Eiger, el Mönch i el Jungfrau amb Stephan Siegrist, en 25 hores
- 2007: Cara nord de l'Eiger, en 3 hores i 54 minuts
- 2008: Cara nord de l'Eiger, en 2 hores 47 minuts i 33 segons[6]
- 2008: Cara nord de less Grandes Jorasses per la via Colton-McIntyre, en 2 hores 21minuts, a vista
- 2009: Cara nord del Cerví per la via Schmid, en 1 hora i 56 minuts, a vista
- 2011: Cara sud del Shishapangma, en 10 hores i 30 minuts
- 2013: Cara sud de l'Annapurna, en 28 h i en solitari per la via equipada per Pierre Béghin i Jean-Christophe Lafaille, situada entre la via britànica de 1970 i la via japonesa de 1981.[3]
- 2015: Coronar tots els cims de més de 4000 metres dels Alps, en 62 dies[7]
- 2015: Cara nord de l'Eiger, en 2 hores i 22 minuts, per la via Heckmair[6]
Vies en escalada lliure
[modifica]- 2008: Cara nord de l'Eiger per la via Pacienca (8a/5.13b), primer ascens en escalada lliure
- 2009: El Capitán per la via Golden Gate (8a/5.13b)
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ueli Steck
- ↑ «Ueli Steck - Part 1: The Swiss Machine». Arxivat de l'original el 23 d’abril 2011. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ «Piolets d'Or 2009». Arxivat de l'original el 3 de març 2013. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Luces y sombras del Annapurna de Ueli Steck». Desnivel, 03-04-2014 [Consulta: 23 novembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-07-04. [Consulta: 23 novembre 2015].
- ↑ «L'alpinista suís Ueli Steck mor a l'Everest». El Periódico de Catalunya, 30-04-2017 [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ «L'alpinista Ueli Steck serà incinerat als peus de l'Everest». El Periódico de Catalunya, 04-05-2017 [Consulta: 4 maig 2017].
- ↑ 6,0 6,1 «Ueli Steck bate el récord del Eiger y lo sitúa en 2 horas y 22 minutos». Desnivel, 18-11-2015 [Consulta: 23 novembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-21. [Consulta: 23 novembre 2015].
- ↑ «Ueli Steck completa en Les Écrins su desafío: 82 cuatromiles en 62 días». Desnivel, 12-08-2015 [Consulta: 23 novembre 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-07-09. [Consulta: 23 novembre 2015].