Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 83827889 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Genisteae |
Gènere | Ulex |
Espècie | Ulex minor Roth, 1797 |
L'argelaga menuda (Ulex minor) és un arbust espinós de la família de les fabàcies.
Arbust de fins a 2 m, profusament ramificat, molt espinós, amb espines densament agrupades en la part basal d'una espina més gruixuda (espina primària). Fulles alternes, trifoliades o unifoliades, sovint reduïdes a Fil·lodis (pecíol aplanat). Flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres, axil·lars. Calze de (6,5) 7-9,5 mm, dividit fins a la base en dos llavis, un de superior amb dues dents i un altre d'inferior amb tres dents, laxament pelós, amb pèls aplicats. Corol·la groga, amb pètal superior (estendard) més llarg que els laterals (ales) i que la quilla formada per fusió dels dos pètals inferiors. Androceu amb 10 estams soldats pels filaments en la part inferior per a formar un tub que embolica l'ovari (androceu monadelf). Ovari súper, amb un sol carpel. Fruit en llegum de 8-9,5 mm, plana, sense pèls.[1]
Distribució atlàntica.[1] A Portugal, Espanya, França i Gran Bretanya.[2] En bruguerars oligòtrofs en sòls temporalment entollats. floreix i fructifica de l'estiu fins a la primavera.[1]
Ulex minor va ser descrita per Albrecht Wilhelm Roth i publicat en Catalecta Botanica 1: 83. 1797.[3]
Nombre de cromosomes d'Ulex minor (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecífics: 2n=32[4]
Ulex: nom genèric que és l'antic nom d'aquesta planta o alguna similar.[5]
minor: epítet llatí que significa "més petit.[6]