Ull de perdiu
Adonis aestivalis  | |
|---|---|
 Planta florida | |
| Dades | |
| Font de | flor d'Adonis aestivalis |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Gènere | Adonis |
| Espècie | Adonis aestivalis L., 1762 |
.svg){kind=icon}
L'ull de perdiu o saltaülls(Adonis aestivalis),[1] és una espècie de planta amb flors dins la família ranunculàcia, amb usos medicinals i ornamentals. És una planta nadiua d'Amèrica del Nord i d'Euràsia, incloent els Països Catalans, que es troba en altituds d'entre 1.200 i 2.400 m. També pot rebre els noms d'adonis d'estiu i bolig.[1]
Característiques
[modifica]
És una planta herbàcia anual que arriba a fer de 20 a 70 cm d'alt. Les fulles basals són de 3-5 cm de longitud i peciolades. Les flors són de color vermell, rarament grogues i de 15-35 mm de diàmetre, amb un centre fosc o negre i anteres negres. El fruit té molts aquenis. Floreix entre juny i juliol. El seu hàbitat és en terres calcàries.
Taxonomia
[modifica]Adonis aestivalis va ser descrita per Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 771, l'any 1762.[2]
Etimologia
[modifica]Adonis: és el nom del gènere segons Stearn's Dictionary of Plant Names: "La flor se suposa que s'ha originat a partir de la sang d'Adonis, que va ser atacat per un senglar i va morir. Era estimat per Afrodita. Adonis era considerat pels grecs antics com el déu de les plantes. Es creia que desapareixia a la tardor i l'hivern per tornar a la primavera i l'estiu.[3]
Aestivalis: és lepítet específic llatí que significa 'd'estiu'.[4]
Sinònims
[modifica]- Adonis aestivalis subsp. aestivalis L.
- Adonis aestivalis subsp. provincialis (DC.) C.H.Steinb.
- Adonis aestivalis subsp. squarrosa (Steven) Nyman
- Adonis aestivalis var. dentata (Delile) Coss.
- Adonis ceretana Germà Sennen
- Adonis dentata var. provincialis DC.
- Adonis dentata Delile
- Adonis miniata Jacq.
- Adonis squarrosa Steven[5]
- Adonis aestivalis f. citrina (Hoffm.) Riedl
- Adonis aestivalis subsp. cretica (Huth) C.Steinb.
- Adonis aestivalis subsp. marginata C.H.Steinb. ex W.T.Wang
- Adonis aestivalis var. velutina Lipsky
- Adonis ambigua Gaudin
- Adonis ambigua var. flavus Gaudin
- Adonis annua var. phoeniceus L.
- Adonis autumnalis M.Bieb.
- Adonis bienertii Butkov ex Riedl.
- Adonis citrina Hoffm.
- Adonis crinita Hoffm.
- Adonis cristata Stapf
- Adonis flammea Schleich. ex Steud.
- Adonis flava Vill.
- Adonis inermis Stapf
- Adonis inglisii Royle
- Adonis linnaei Sennen
- Adonis maculata Wallr.
- Adonis maculata var. miniata Wallr.
- Adonis maculata var. ochroleuca Wallr.
- Adonis maculata var. pallens Wallr.
- Adonis micrantha DC.
- Adonis polymorpha Zumagl.
- Adonis scrobiculata subsp. velutina (Lipsky) C.H.Steinb. ex Rech.f.
- Cosmarium aestivale Dulac[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Adonis aestivalis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 març 2022].
- ↑ Adonis aestivalis a Trópicos
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims a Real Jardín Botánico
- ↑ Adonis aestivalis en PlantList
Bibliografia
[modifica]- Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
- Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II. 597 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.
- Liberty H. Bailey. Manual of Gardening (Second Edition).. Project Gutenberg Literary Archive Foundation, 2005.
