Ultraconservadorisme

L'ultraconservadorisme fa referència a punts de vista extremadament conservadors en política o pràctica religiosa.[1] En la política moderna, ultraconservador es refereix generalment als conservadors de l'⁣extrema dreta en l'⁣espectre polític, que inclou grups o individus que es troben a la dreta d'aquells disposats a pactar temporalment amb els polítics moderats i que continuen amb el dret d'incloure partits marginals.[2]

Els elements de l'ultraconservadorisme solen dependre de la crisi cultural; sovint donen suport a l'antiglobalisme, adoptant postures d'⁣antiimmigració, nacionalisme i sobirania, utilitzen el populisme i la polarització política amb pràctiques dins i fora del grup.[3][4] [5][6] La principal ideologia econòmica per a la majoria dels ultraconservadors és el neoliberalisme.[6] L'ús de les teories de la conspiració també és comú entre els ultraconservadors.[4]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ultraconservative». A: Stevenson. New Oxford American Dictionary. 3rd. Oxford University Press, 2015. DOI 10.1093/acref/9780195392883.001.0001. ISBN 9780199891535. 
  2. ↑ Huntington, 2021, p. 4, Ultraconservatives occupy a broad section of the right-wing continuum, wedged between conservative pragmatists, those willing to moderate their views and work with the political center, and fringe extremists. ... When viewed in this light, the far right shifts from the periphery to the core of the conservative typology..
  3. ↑ Barreiros, Mencía Montoya. «¿Qué es el neoconservadurismo?» (en castellà). El Orden Mundial, 10-01-2023. [Consulta: 29 abril 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 Huntington, 2021, p. 4.
  5. ↑ De Sá Guimarães, Feliciano; De Oliveira E Silva, Irma Dutra International Affairs, 97, 2, 3-2021, pàg. 345–346. DOI: 10.1093/ia/iiaa220. «governs ultraconservadors. Aquest profund conjunt d’identitat conservadora posa l’accent en tres concepcions de rol nacional interrelacionades: (1) un paper anti-globalista, compost per narracions en oposició a les institucions internacionals; (2) un paper nacionalista, compost per narracions pro-sobirania; i (3) un paper anti-enemics, compost per narracions d’amics/enemics.»
  6. ↑ 6,0 6,1 Nelson, Linda Williamson; Robison, Maynard T. Race, Gender & Class, 20, 1/2, 2013, pàg. 294–306.

Bibliografia

[modifica]
  • Huntington, John S. Far-right Vanguard: The Radical Roots of Modern Conservatism. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 2021, p. 136. ISBN 9780812253474.